Epicur i l'Epicureisme: Filosofia del Plaer i la Felicitat

Epicur: Vida i Fonaments de la seva Filosofia

Epicur, un dels grans filòsofs de l'antiguitat, va néixer i es va educar a Samos, fill de pares humils. Als catorze anys, es va traslladar a Teos, on va estudiar amb Nausífanes, deixeble de Demòcrit. L'any 323 a.C., després de deu anys dedicats a l'estudi de la filosofia, va començar a ensenyar a Mitilene, d'on va ser expulsat. L'any 306 a.C., als 35 anys, va tornar a Atenes, on va fundar la seva escola al jardí de casa seva, anomenada el Jardí. Va tenir nombrosos deixebles, i el van ajudar els seus germans Neocles, Caridem i Aristòbul. Va morir l'any 270 a.C., a l'edat de 72 anys.

Doctrines Clau d'Epicur: Hedonisme i Atomisme

Els aspectes més destacats de la seva doctrina són l'hedonisme i l'atomisme.

Hedonisme

Del grec hedone (plaer) i isme (doctrina): és una doctrina filosòfica basada en la recerca del plaer i la supressió del dolor com a objectiu o raó de la vida.

Atomisme

És un sistema filosòfic segons el qual l'univers està constituït per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms.

L'Epicureisme: Filosofia per a la Felicitat

Epicur va ser el fundador de l'epicurisme, que es basa a entendre la filosofia no per adquirir cultura, sinó per a assolir la felicitat. L'epicurisme va aconseguir la seva màxima difusió durant els primers segles del cristianisme, atraient enormement a pensadors com Sant Agustí.

La Lògica Epicúria: Criteris de Veritat

La lògica d'Epicur serveix per assolir la veritat. Epicur assenyala la importància de definir clarament el significat de les paraules i estableix uns cànons o criteris que regeixen les formes de coneixement:

• Les sensacions: que ens proporcionen la informació.
• Les anticipacions: interpretacions subjectives del món.
• Els afectes (plaer i dolor): que ens orienten sobre el bé i el mal.

La Física d'Epicur: Materialisme i el Clinamen

La Física d'Epicur s'inspira en Demòcrit i és materialista. Segons Epicur, tota la realitat està formada per dos elements fonamentals: els àtoms, que tenen forma, extensió i pes, i el buit, que és l'espai en el qual es mouen els àtoms.

Pel que fa a la totalitat de la realitat, Epicur afirma que aquesta, com els àtoms que la formen, és eterna.

Aquesta concepció atomista procedeix de Demòcrit, però Epicur la modifica, ja que no accepta el determinisme inherent a l'atomisme. Per això, introdueix un element en el moviment dels àtoms, anomenat clinamen, una desviació espontània en la trajectòria dels àtoms, trencant la cadena de causes i efectes, de manera que la llibertat queda assegurada.

Els Tres Criteris de Veritat d'Epicur

Epicur només considera reals les coses que poden ser captades pels sentits. Hi ha tres criteris de veritat:

1. La sensació: És un contacte directe amb els objectes o cossos que percebem mitjançant els sentits.
2. L'anticipació: És una imatge general produïda per un grup de sensacions amb similituds.
3. L'afecció: Plaer i dolor són les respostes immediates del cos a la sensació.

L'Ètica Epicúria: La Recerca del Goig i la Serenitat

L'ètica epicúria és una ètica hedonista, absolutament nova en el món grec.

Les idees d'Epicur van ser mal enteses per diversos motius, entre ells, l'ambigüitat inherent al terme «hedoné». La millor traducció seria «goig» en lloc de «plaer», ja que Epicur no entenia el plaer com a merament corporal. Ell simplement volia dir que les necessitats bàsiques han d'estar mínimament cobertes.

Tipus de Plaers segons Epicur

Epicur distingeix entre:

• Plaers naturals i necessaris: Aquells que fan realment feliç l'ésser humà.
• Plaers naturals però no necessaris: Aquells que les persones prudents intenten evitar.
• Plaers que no són ni naturals ni necessaris: Aquells que les persones prudents intenten evitar.

Amb aquestes idees, Epicur contradiu doctrines hedonistes com la d'Aristip de Cirene.

Epicur parla d'un nou hedonisme: la felicitat està en els plaers del cos, sempre que siguin naturals i moderats, buscant la serenitat. També dona molta importància als plaers de l'ànima (l'amistat i els records agradables, per exemple), i fins i tot afirma que són superiors als del cos, perquè els corporals només es gaudeixen en el present, mentre que els de l'ànima abasten el passat, el present i el futur.

El Savi Epicuri: Moderació i Tranquil·litat

Epicur té una concepció del «savi»: per a ell, savi és el que sap gaudir moderadament del natural i necessari. Preferia la solitud o la companyia d'uns pocs amics íntims en lloc de l'ambient cosmopolita. Creia que els déus no intervenen en la vida dels homes i que per aquesta raó era absurd pensar en la possibilitat d'un càstig present o futur, resultat de la còlera divina. Els plaers naturals, que eren l'important per a ell, eren fàcils d'aconseguir i també el dolor podia ser vençut amb l'actitud adequada. Un ideal de vida així resultava especialment atractiu en una època de terrors i histèries col·lectives com la seva.