Filosofia de Nietzsche: Del Nihilisme al Superhome

Schopenhauer i la Voluntat

Schopenhauer: La realitat és la manifestació de la voluntat, una força còsmica primigènia, irracional i cega que impulsa tots els éssers a continuar existint. La seva filosofia porta a una visió pessimista de la realitat, de la qual només es pot fugir a través de l'art o per mitjà d'una vida de renúncia als desitjos.

Richard Wagner i l'Obra d'Art Total

Richard Wagner: Les seves òperes aspiraven a ser l'expressió artística total del futur, que integrés en una sola obra totes les formes de l'art.

Nietzsche: Allò Apol·lini i Allò Dionisíac

Nietzsche: Distingeix dues dimensions fonamentals en la realitat i en la vida: allò apol·lini i allò dionisíac. La tragèdia grega és una forma d'art única i extraordinària perquè s'hi concilien i complementen els dos elements bàsics de la realitat: l'equilibri apol·lini i l'ebrietat dionisíaca.

Combat contra la Cultura Occidental

Des d'un plantejament vitalista, el pensament nietzscheà adreça una crítica demolidora contra tota la tradició cultural d'Occident. Nietzsche criticarà la metafísica i la gnoseologia d'arrel platònica, així com la religió i la moral occidental.

El Coneixement: Concepte i Metàfora

Conèixer: Per a Nietzsche, Occident ha interpretat el coneixement com una cerca dels conceptes que poden expressar l'essència permanent i immutable de la realitat. Davant d'aquesta teoria, Nietzsche defensa el valor d'una forma alternativa del coneixement que no negui l'esdevenir i que faci atenció a les coses en la seva individualitat.

Concepte i metàfora: Nietzsche defensava que els conceptes no són més que residus de metàfores que una vegada van servir per referir-se de manera creativa a la realitat, però que amb l'ús han perdut el seu esclat i s'han arribat a confondre amb termes capaços de descriure la realitat autèntica.

Contra la Ciència Positiva i el Perspectivisme

Contra la ciència positiva: El positivisme sosté que la ciència és una activitat desinteressada que ha trobat l'únic camí d'accés a la veritat. Per a Nietzsche, aquest punt de vista és insostenible perquè no existeix una veritat universal única, i perquè la ciència no és neutral, sinó que està al servei de la vida.

Perspectivisme nietzscheà: Nietzsche era partidari del perspectivisme gnoseològic, segons el qual és impossible trobar una veritat absoluta perquè el coneixement depèn sempre del punt de vista.

L'Error Ontològic i la Crítica al Cristianisme

Error ontològic de Plató: Consisteix a dividir la realitat en un món sensible, que es considera només aparent, i un món transcendent, que ha estat identificat erròniament amb la realitat autèntica.

Contra el cristianisme: El cristianisme va ser objecte de forts atacs per part de Nietzsche, que hi veia un atemptat gravíssim contra els valors vitals.

La Moral de Senyors i la Moral d'Esclaus

Nietzsche sospitava que el fons de la realitat no coincideix amb la imatge habitual que ens solem fer. Per desemmascarar els motius ocults que expliquen l'origen dels nostres valors i de la nostra concepció del món, Nietzsche va desenvolupar el mètode genealògic (rastrejar els orígens dels nostres valors i les nostres creences i analitzar les forces i motius ocults que n'expliquen l'aparició).

• Moral de senyors: Allò bo correspon amb el que és noble i allò dolent equival al que és feble.
• Crítica a la democràcia: Rebutja la democràcia perquè considerava que és un sistema antinatural que tracta tots els éssers humans de la mateixa manera, quan existeix una diferència important entre els qui gosen viure intensament i els qui són massa febles per fer-ho.

El Ressentiment dels Febles

L'anàlisi genealògica ens revela que els valors dominants a Occident són producte del ressentiment dels febles, que van aconseguir imposar una inversió dels valors contra l'ètica dels senyors. Des d'aleshores ha prevalgut una ètica d'esclaus que sotmet i nega la vida.

Mort de Déu, Nihilisme i Voluntat de Poder

Mort de Déu: Després de la desaparició de Déu s'obre una època nihilista, amb una dimensió negativa de confusió i desorientació, i una altra de positiva que permet el començament d'una etapa diferent basada en valors nous.

Voluntat de poder: És l'afirmació de plenitud existencial que aspira a un increment i una intensificació de la vida.

Amor Fati i l'Etern Retorn

Amor fati: Significa dir "sí" a la vida, acceptant tant els elements lluminosos i alegres com el seu costat tràgic i dolorós.

Etern retorn: L'instant pren una importància infinita, perquè les seves conseqüències s'allarguen cap al futur que ha de regressar indefinidament. Proposa una visió cíclica del temps, una interpretació alternativa en la qual el temps és circular, tal com ho creien els grecs de l'antiguitat.

El Superhome i les Tres Transformacions

Superhome: Una vida autènticament plena comportaria afirmar la voluntat de poder fins i tot sota el pensament de l'etern retorn. Nietzsche pensava que això només seria possible per a un superhome.

L'Al·legoria de les Tres Transformacions

1. El Camell: L'esperit de l'ésser humà que carrega amb els valors negadors de la vida. Creu en Déu i accepta el pes de la moral cristiana.
2. El Lleó: Destrueix els vells valors, però no té encara la capacitat de crear-ne de nous.
3. L'Infant: Representa la innocència i desconeix el bé i el mal. Pren la vida com un joc i crea els seus propis valors, assumint l'existència sota el signe de l'etern retorn.