Filosofia Moral i Drets Humans: De Rawls a Nino

Àmbit de la filosofia moral

Moral social: Judicis, principis o normes morals que són defensats per la majoria dels membres d’una societat determinada en un moment històric donat.

Moral crítica: Judicis, principis o normes morals als quals s’ha arribat com a fruit d’una profunda i detinguda reflexió o discussió racional, i que tenen pretensió de validesa universal; aquí podem incloure les teories filosòfiques.

Liberalisme

Concepció filosòfica i política sorgida al llarg dels segles XVII-XVIII a partir de filòsofs com Locke i Montesquieu. Es basa en la concepció de les persones com a individus lliures i iguals. Es tracta d’un concepte normatiu de persona, relatiu a com hem de ser tractats els humans pels altres i, sobretot, pel poder polític. Segons Nino, subjeuen tres principis bàsics:

• El d'inviolabilitat.
• El d'autonomia.
• El de dignitat.

Fonamentació dels drets

La fonamentació jusnaturalista es basa en dues tesis principals: el dualisme jurídic i la superioritat del dret natural respecte al positiu. Els DDHH formen part del dret natural, de manera que són drets jurídics per si mateixos sense necessitat de ser reconeguts pel dret positiu. Aquest punt de vista presenta dues dificultats:

• Els problemes propis de la concepció jusnaturalista.
• No serveix per als qui sostenen una concepció positivista del dret.

Els DDHH com a drets morals

Pel fet de ser éssers humans, som titulars d’un conjunt de drets bàsics en l’àmbit moral. Existeixen raons morals que exigeixen que tot ordenament jurídic positiu reconegui i protegeixi certs drets bàsics. Aquest punt de vista és compatible amb una concepció positiva del dret, ja que els DDHH estan en l’àmbit moral però no existeixen jurídicament fins al moment de ser reconeguts pel dret positiu.

El fonament dels DDHH segons Rawls

El poder polític només serà legítim en la mesura que la seva estructura, el seu funcionament i la legislació responguin als compromisos estipulats al contracte social. En cas d’abús, els ciutadans tenen el dret de fer canviar les institucions o els governants.

La posició originària

Els principis de justícia són aquells que serien escollits per persones lliures i iguals en la situació que Rawls denomina posició originària. Les característiques de l'ésser humà són:

• Racionals i autointeressats: La racionalitat s'entén com la capacitat de seleccionar el mitjà més adequat per assolir una finalitat. L'autointerès significa que la finalitat primordial és la satisfacció dels propis interessos, sense que això impliqui ser egoista o envejós.
• Aversió al risc: En situacions d'incertesa, els individus optaran per l'alternativa que asseguri el millor resultat possible en cas que les coses surtin malament.

En la posició originària, els participants es troben sota un vel d'ignorància: tenen informació general de la societat, però no coneixen la seva pròpia posició. D'aquí sorgeixen dos principis bàsics:

1. Drets i llibertats: Cada persona ha de tenir un dret igual al sistema total més extens de llibertats bàsiques compatible amb un sistema similar per a tothom.
2. Principi de diferència: Les desigualtats socioeconòmiques només estan justificades si milloren la situació dels qui estan pitjor i si garanteixen la igualtat d'oportunitats.

Carlos Santiago Nino

Nino parteix de la idea que l'ésser humà és un ésser moral que participa de la reflexió i l'argumentació. Defensa el constructivisme ètic: allò que és moralment correcte depèn de les raons aportades en la discussió racional.

El discurs moral

El tret bàsic del discurs moral és l'autonomia. L'objectiu és arribar a un consens lliure, excloent arguments basats en l'obediència a una autoritat humana o divina. Un principi moral és correcte si és acceptat per qualsevol persona racional, imparcial i informada.

Condicions per al consens moral:

• Publicitat: Poden ser coneguts per tothom.
• Generalitat: No són relatius a casos individuals.
• Supervivència: Són verificables per tothom.
• Universalitat: Tots els casos iguals han de ser tractats de la mateixa forma.
• Raons últimes: Les raons morals tenen la màxima importància.
• Imparcialitat: Es prenen en compte els interessos de tots els afectats.

Principis liberals i drets

El reconeixement dels drets és un mitjà per satisfer principis com l'autonomia, l'hedonisme, la inviolabilitat i la dignitat, garantint que les persones siguin tractades per allò que fan i no per allò que són.