Empirisme i Racionalisme: Guia de Filosofia Moderna

Introducció als corrents epistemològics

Els dos corrents epistemològics principals de la modernitat són l'empirisme i el racionalisme. D'una banda, el racionalisme és el corrent filosòfic que referma el paper de la raó per assolir un coneixement cert. Es basa en l'existència d'idees innates; és a dir, tot està compost per substàncies (realitats existents en si mateixes). En canvi, l'empirisme és un corrent filosòfic que sosté que l'únic coneixement vàlid és el que parteix de l'experiència.

El Racionalisme i René Descartes

El racionalisme defensa que la raó és la font primordial del nostre coneixement. Les seves característiques principals són:

• Tenim idees innates des del naixement.
• Els sentits ens enganyen i no són una font fiable.

L'autor de referència és René Descartes (1596-1650), seguit d'altres pensadors com Leibniz i Spinoza.

Tipus d'idees segons Descartes

Descartes classifica les idees en tres categories:

1. Adventícies: Idees que provenen dels sentits, però no són fiables.
2. Factícies: Idees que la imaginació combina a partir de les adventícies (tampoc són fiables).
3. Innates: Idees autèntiques que posseïm des del naixement.

Les tres substàncies metafísiques

Dins del racionalisme trobem el concepte de Cogito ergo sum i la definició de tres realitats o substàncies:

• Res cogitans (l'ànima): Té entitat pròpia i és independent del cos físic. És la seu de la raó, immortal i immaterial.
• Res extensa (el món material): Són les coses materials que ens envolten. En tenim certesa perquè es comporten de forma mecànica i determinista.
• Res infinita (Déu): És la causa de les causes, la substància perfecta i eterna que s'identifica amb la divinitat.

El dubte metòdic cartesià

Es considera que la filosofia moderna comença al segle XVII amb Descartes. El seu objectiu era construir un nou sistema filosòfic basat en les matemàtiques, cercant veritats indubtables. Per trobar-les, va aplicar un mètode radical: el dubte metòdic.

Va posar en dubte la religió, els sentits i la política. Segons Descartes, tot el que prové dels sistemes sensorials no és fiable. Utilitza l'escepticisme només com un punt de partida (a diferència de Hume, que serà escèptic de forma permanent). L'única certesa absoluta de Descartes era la seva pròpia existència: "Penso, per tant existeixo" (Cogito ergo sum). Aquesta primera veritat és la Res cogitans. Cada substància es defineix per un atribut i un mode.

La visió del món i la divinitat

Per a Descartes, la matèria es comporta de forma mecànica i determinista, subjecta a canvis inevitables. A diferència de Plató, que creia en la reencarnació (doctrina Soma-Sema), Descartes no la planteja. Ell va tenir la necessitat de crear la Res infinita per explicar l'existència de Déu i l'origen de tot el que existeix, justificant així la creació del món com una causa perfecta i sense variacions.

L'Empirisme: L'experiència com a font

Segons l'empirisme, els nostres sentits són la font del coneixement, en oposició directa al racionalisme. Aquest coneixement s'adquireix mitjançant percepcions, observacions i experiments. Les idees s'associen mitjançant la semblança, la continuïtat espai-temps i la relació causa-efecte.

Proposicions i tipus de coneixement

L'empirisme distingeix entre dos tipus de proposicions:

• Relacions d'idees: Proposicions lògiques i matemàtiques que sempre són veritables (ex: un triangle té tres costats).
• Qüestions de fet: Cal recórrer a l'experiència per saber si són veritables (ex: l'aigua bull a 100 graus).

L'autor de referència és David Hume (1711-1776), juntament amb Locke i Berkeley. Defensen la idea de la tabula rasa: naixem sense informació i la raó té una funció secundària.

Les idees segons Hume

• Impressions: Percepcions directes i immediates.
• Idees simples: Còpies d'impressions prèvies.
• Idees complexes: Combinacions d'idees simples creades per la ment.

Crítica empirista a la metafísica

L'empirisme critica durament les qüestions ètiques i metafísiques del racionalisme:

• Crítica a la Res cogitans: No té entitat pròpia; és només una barreja d'emocions i pensaments. Si el cervell s'apaga, l'ànima desapareix.
• Crítica a la Res extensa: Només tenim percepcions de l'exterior. La ment crea la idea de l'objecte, però mai sabrem amb certesa com són les coses en si mateixes.
• Crítica a la Res infinita: No hi ha comprovació empírica de l'existència de Déu. Déu és una idea complexa generada per les nostres pors i inseguretats.