Coneixement Plató i Hume

Són aquelles persones que viuen en la foscor, però tenen el potencial de poder obtenir els coneixements, i poder ser una nova generació de governants.

És aquella persona que no té la capacitat de pensar de manera crítica.

_______________________________________

En els aspectes del pensament de Plató, els dos punts més importants són el mite de la caverna el qual ens ajuda a entendre el món de les idees i el món sensible de les coses, l’estructura social i l'entitat del bé, que tal com l'autor menciona en aquest fragment és una de les principals categories a les quals una persona pot arribar a entendre des del món de les idees.

En el mite de la caverna de Plató, un grup de persones estan tancats dins d'una caverna des de la seva infància. Només poden veure les ombres projectades a la paret del fons, i creuen que això és la realitat. Un captiu s'allibera, surt de la caverna i descobreix un món exterior ple de llum i veritat, el qual representa el món de les idees. El mite simbolitza la ignorància de les persones enfront de la veritat i la importància de l'educació i la recerca de coneixement per alliberar-se de la ignorància i comprendre la veritat. És per això que per Plató en el text diu "un cop hagin pujat i hagin gaudit de prou visió, no permetre'ls el que ara els és permès".

Plató proposa una estructura social dividida en tres grups: els filòsofs-reis, els guàrdies i els productors. Els filòsofs-reis són els governants savis i justos. 

Els guàrdies s'encarreguen de protegir la societat, mentre que els productors són responsables de la producció i subministrament de béns. És per això que en l'inici de l'afirmació Plató diu "És doncs feina nostra- vaig dir-, dels fundadors" fent referència als filòsofs-reis, els quals hauran de poder ensenyar aquest coneixement per tal que "les millors naturaleses que arribin al coneixement".

Per a Plató, el bé és la forma suprema i perfecta que transcendeix el món físic. És la font de la veritat, la bondat i la bellesa. És una idea pura i intangible que guia les nostres accions i aspiracions cap a la felicitat i el coneixement. Per Plató no és el mateix el bé que les coses bones, ja que les coses bones poden anar variant, mentre que el bé es fixa.

_______________________________________

Per poder entendre la comparació de Nietzsche amb Plató hem d'entendre que Nietzsche viu en un món molt diferent del de Plató, el qual s'ha arribat a un pensament límit.

Per Plató l'anima està codificada segons el grau de comprensió que tingui la virtut que desprengui. Aquesta ànima és immortal, és per això que aquesta de vegades pot viatjar d'un cos a l'altre. Mentre que per Nietzsche l'anima és instintiva i sensible, és per això que no té una existència separada després de la mort.

Llavors per Plató l'home sempre té un grup social determinat, ja que necessita viure amb un conjunt d'éssers per poder sobreviure, pel fet que ell sol no es val.Al contrari Nietzsche creu en el superhome el qual pot amb tot, i per això no necessita viure en cap societat ni grup.

Per Plató el coneixement bé a través d'un món de les idees o formes ideals que transcendeixen el món físic i sensible. Aquestes idees són considerades com a veritats absolutes i atemporals. Per a Plató, l'objectiu del coneixement és arribar a aquestes idees a través de la raó i la reflexió. En canvi, per Nietzsche La clau de l'assoliment del veritable coneixement, no s'aspira a entendre que hi ha categories òntiques intel·ligibles ideals, sinó que l'home ha de comprendre que l'ésser no existeix sinó que ha existit i està per existir.

_______________________________________

En aquest text argumentatiu, explicarem dos arguments a favor de la postura que la moral és contrària a les inclinacions naturals de l'ésser humà.  

Un argument a favor és que la moralitat implica sovint la contenció dels desitjos i instints humans. Les normes morals imposen restriccions a les nostres inclinacions naturals amb l'objectiu de promoure el bé comú i la convivència harmoniosa. Per exemple, la moralitat pot exigir-nos que controlem els nostres impulsos agressius o egoistes per evitar danys innecessaris als altres.

Un segon argument és que la moralitat sol requerir l'adopció de valors i comportaments que van en contra de les tendències humanes d'obtenir el màxim benefici o plaer personal. La moralitat ens fa considerar les necessitats i els drets dels altres, i a prendre decisions en contra dels nostres propis interessos immediats. 

Basant-nos en aquests arguments, sembla raonable concloure que la moral és, en molts casos, contrària a les inclinacions naturals de l'ésser humà.