Maquiavel, Hobbes i Rousseau: Fonaments de la Política

1. Nicolau Maquiavel i la Ciència Política

Inaugura la ciència política des d’una perspectiva historiogràfica al segle XV. Era un polític pràctic i va exposar els principis de l'acció política eficaç en la seva obra “El príncep”. El punt de partida de Maquiavel és que, sense un lideratge polític, tota societat tendeix al desordre. Maquiavel acabarà dient que un bon líder polític ha de fer una radical distinció entre ètica i política. Pensa que l'objectiu de la política és l'eficàcia.

Defensa el poder absolut; segons ell, hi ha vegades que és millor dir mentides. Un príncep eficaç ha d’aprendre a no ser bo. Un príncep necessita tenir el que ell anomena virtù, que vol dir hombria o valor. També creu que l'èxit depèn de la bona sort i que les possibilitats d’èxit augmenten si s'actua amb valentia i rapidesa.

Per a Maquiavel, el resultat final és més important que els mitjans utilitzats per aconseguir-ho. Per a un líder, és millor ser temut que estimat.

Els animals dels quals hem d’aprendre són la guineu i el lleó: la guineu és astuta i és hàbil detectant trampes, mentre que el lleó és molt fort i atemoritzador.

2. La Sociabilitat Humana

És la tendència a viure en societat; no tan sols a viure amb altres individus, sinó a fer-se càrrec d’ells i del grup. Hi ha dos tipus de sociabilitat:

• Per naturalesa.
• Per interès: aquesta última és la que defensen Hobbes i Rousseau, tot argumentant que l’home es veu obligat a ser sociable perquè, si no, la seva supervivència perillaria.

3. L'Estat: Definició i Formes

L’Estat és una formació social organitzada com a unitat política amb plena sobirania. Té les següents característiques:

• Poder territorial: actua a tot el territori que delimiten les seves fronteres i sobre tots els habitants.
• Sobirania: tota institució dins de les seves fronteres ha de subordinar-se a l’Estat; no ha de respondre davant de ningú.
• Manteniment de l'ordre: ha d’assegurar la pau i l’estabilitat garantint el compliment de la llei, i protegir els ciutadans d’amenaces provinents de l’estranger.

L’anarquisme creu que l’Estat és innecessari i en defensa la dissolució.

Formes d’Estat

• Estat autoritari: El poder s’exerceix amb autoritat sense límits i sense sotmetre’s a cap tipus de control. No existeix separació de poders, no es trien els governants ni es pot expressar desacord amb la manera d’exercir el poder. L’absolutisme i el totalitarisme són les dues formes d’Estat autoritari.
• Estat de dret: Poder polític sotmès a lleis, igual que els ciutadans. En un Estat de dret, la Constitució recull els principis fonamentals en què es basa l’Estat, de manera que ningú té poder per incomplir-los ni es pot legislar en contradicció. El poder es divideix en legislatiu, executiu i judicial; cap càrrec en pot exercir més d’un a la vegada.
• Estat social de dret: L’Estat vetlla pel benestar material i la seguretat econòmica dels ciutadans, minimitzant les desigualtats socials. Per la resta, és un Estat de dret. Se’l pot anomenar Estat del benestar.

Sobirania: és l'autoritat més elevada on resideix el poder polític i públic d'un poble, una nació o un Estat sobre el seu territori i els seus habitants. També és la independència de qualsevol Estat per crear les seves lleis i controlar els seus recursos sense la coerció d'altres Estats.

Legislar: és el procés mitjançant el qual s'estableixen, promulguen i modifiquen lleis. La legislació implica la formulació de normes legals i la seva aprovació per part de l'òrgan legislatiu, que pot ser un parlament, congrés o assemblea. És una de les principals funcions del poder legislatiu en un sistema democràtic.

4. El Contractualisme

Les qüestions de l’origen de la societat i de l’organització les van pensar els contractualistes. Aquestes teories consideren que l’Estat és fruit d’un pacte social i que, si no n’hi hagués, la situació per a l’home seria insostenible.

• La societat no és el context que li escau a l’home per naturalesa, sinó un instrument que li cal per interès.
• Estat: Caràcter convencional.
• Les lleis i normes socials són una creació humana que pot ser rebutjada o alterada.
• Teoria del contracte social: Metàfora explicativa per remarcar el caràcter humà de l’Estat. S’ha de concebre l’Estat com si aquest pacte s’hagués produït, encara que de fet no hagi estat així.

5. Thomas Hobbes i l'Absolutisme

Sosté que l’estat de naturalesa, previ al contracte, és la guerra de tots contra tots. L’Estat garanteix l’ordre i la pau, ja que una sola persona té la sobirania absoluta. Defensa un govern d’Estat absolutista capaç de dominar el poble a través de la por.

Els humans són egoistes per naturalesa; cadascú mira pel seu interès. En l'estat natural, abans de l’Estat, es manava per la llei natural del més fort. En aquest estat de natura no es reconeix ni es respecta cap dret, perquè tots es consideren amb dret a tot. Per això s’ha de fer un pacte i crear l’Estat (poder absolut); per fer-ho, renunciem a una part de la nostra llibertat en favor del sobirà. Quan augmenta la seguretat, la llibertat disminueix.

6. Jean-Jacques Rousseau i la Voluntat General

Considera que, en l’estat de naturalesa, els individus són lliures, iguals i bons. És la societat resultant del pacte allò que els corromp. El contracte social és l’única manera de garantir la cobertura de les necessitats humanes. El governant ha de sotmetre’s a la voluntat general.

Ens organitzem entorn de l’escriptura i la propietat. En l'estat natural vivim sense pensar, en un estat d’harmonia i pau; en crear la societat, apareix la competitivitat i les desigualtats, i després entrem en un estat de guerra.

Anàlisi de Conceptes per a l'Examen

Maquiavel diu que el príncep ha de ser tant una guineu com un lleó perquè considera que ha de tenir les qualitats de tots dos animals per ser un líder. La guineu simbolitza l'habilitat per detectar trampes, mentre que el lleó representa la força i la capacitat d'imposar-se. Segons Maquiavel, el príncep ha de ser astut com la guineu per evitar ser manipulat per uns altres, i també ha de ser valent i fort com el lleó per exercir autoritat i protegir el seu Estat.

Si el príncep no és ni guineu ni lleó, segons Maquiavel, tindrà dificultats per mantenir el poder. Un príncep feble i sense astúcia pot ser fàcilment manipulat pels seus oponents, fet que pot portar a la pèrdua del seu poder. A més, si no pot imposar-se i exercir autoritat, el seu govern es tornarà vulnerable.

Les teories aplicables en la política contemporània actual són les de Hobbes i Rousseau, ja que tenen elements que es poden aplicar amb enfocaments diferents:

• Hobbes: La seva visió sobre la necessitat d'un govern centralitzat i fort encara es pot trobar en certs governs autoritaris o en la justificació del monopoli de la violència per part de l'Estat.
• Rousseau: Les seves idees sobre la voluntat general, la participació ciutadana i la importància de la igualtat i la llibertat continuen sent els pilars de la democràcia moderna.