Filosofia Grega Antiga: Presocràtics, Sofistes, Sòcrates i Plató

Discurs Racional i Mític: Veritat i Utilitat

El discurs filosòfic es distingeix del mític per la seva recerca de la veritat i la utilitat. Mentre que el discurs mitològic busca la utilitat i el racional la veritat i allò útil, hi ha diferències fonamentals en la seva aproximació a la realitat:

• Discurs Mític: Busca la utilitat. Considera la realitat homogènia, amb moments i espais diferenciats. Justifica que les coses no funcionen.
• Discurs Racional: Busca la veritat i allò útil. Considera que tota la realitat s'explica pels mateixos principis i lleis. Elimina rituals, paraules o gestos als quals s'atribueix el poder d'activar resultats. El ritual no té cap funció. Busca la causa profunda de les aparences; les aparicions del món a la nostra consciència se'n diuen fenòmens. El discurs racional busca camps magnètics per trobar la causa del fenomen.

Anaximandre i l'Àpeiron: L'Origen Indeterminat

Per a Anaximandre, l'aigua no és l'arkhé, ja que si hi ha foc, no hi ha aigua. L'arkhé, segons ell, és l'Àpeiron, allò sense determinació. Tot el que existeix ho fa de forma delimitada, i les condicions del medi físic són les que determinen aquest Àpeiron.

Els elements fonamentals sorgeixen de la interacció de contraris:

• Fred-calent, sec-humit:
  • Fred-sec: Terra
  • Fred-humit: Aigua
  • Calent-sec: Foc
  • Calent-humit: Aire

Aquests representen els tres estats de la matèria més l'energia. Per a Anaximandre, el cosmos té uns cicles que van del més indeterminat al més determinat.

Heràclit i la Lluita de Contrari: El Canvi Constant

Per a Heràclit, l'arkhé és el foc en sentit metafòric. Diu que el foc ho destrueix tot i fa que tot torni a néixer. Tot el que té en comú qualsevol cosa és el fet que canvia. La seva màxima és: Res és, tot esdevé.

Les coses només succeeixen i s'oposen als seus contraris. És diferent captar la lluita de contraris des dels sentits o des de la raó:

• Amb els sentits: Nosaltres només experimentem un dels contraris; ens és impossible captar els dos.
• Amb la raó: La raó comprèn la necessitat dels dos contraris; si es necessiten, no té sentit preferir-ne un, accepta la necessitat dels dos.

El coneixement neix de la raó i expressa la comprensió de la necessitat. Per a Heràclit, la vida digna és la que busca el coneixement a través de la raó, renunciant als sentits i a l'opinió.

Els Pitagòrics: Religió, Matemàtiques i Ètica

Els pitagòrics eren una secta religiosa formada per Pitàgores, amb dues idees principals:

Idees Religioses: L'Orfisme i la Transmigració

Seguien l'orfisme. Els òrfics són dualistes: distingeixen entre sentits i no-sentits, cos i ànima. L'ànima, presonera en el cos, aspira a marxar del cos a través del coneixement. No n'hi ha prou amb una vida, per això ells creien en la transmigració de les ànimes; creien que quan mor el cos, l'ànima se n'anava a un altre cos.

Idees Epistemològiques: La Matemàtica com a Essència

Pitàgores va descobrir que entre les notes musicals hi ha raons matemàtiques. Va generalitzar aquest descobriment i el va aplicar a tot. Tot té una expressió matemàtica, i aquesta és la determinació de totes les coses. Conèixer, segons Pitàgores, és trobar l'equació matemàtica per trobar les coses.

A més, els pitagòrics eren:

• Feministes: Perquè l'únic important era l'ànima, i no hi ha diferències entre home i dona.
• Antiesclavistes: Ja que els era igual d'on provenien les coses i no volien esclaus.

Parmènides: La Via de l'Ésser i la Via de l'Opinió

Sembla que hi ha dos camins per trobar la veritat: l'ésser i el no-ésser.

La Via de l'Ésser i la Veritat

L'ésser té tres qualitats:

• Eternitat: No té ni principi ni final. Tenir principi vol dir que hi ha un moment en el qual s'és i anteriorment no s'era.
• Immutabilitat: No pot deixar de ser.
• Unitat: És un i indivisible.

La veritat també té aquestes tres característiques. Parmènides diu que només hi pot haver coneixement vertader del que tingui categoria d'ésser. Si no hi ha res amb categoria d'ésser, no hi hauria coneixement. Què té categoria d'ésser? Déu, la naturalesa.

La Via de l'Opinió

Hi ha coses que existeixen, però no tenen les característiques dels ens. Aquelles coses que existeixen i es defineixen per participació de l'ésser. Els pots tractar directament o indirectament a través de l'ésser del qual participes. L'expressió d'aquesta preferència se'n diu opinió. Quan ens relacionem amb els ens no expressem preferència sinó coneixement. No s'ha de confondre opinió per coneixement, sinó seria pensar.

Demòcrit i els Pluralistes: Superant l'Escepticisme

Demòcrit s'enfronta a la confrontació entre heraclitans i parmenidians. Els primers defensen la tesi que tot canvia, mentre que els segons diuen que només podem conèixer el que no canvia. Si ajuntem les dues tesis, diem que no hi ha coneixement i arribem a l'escepticisme.

Els pluralistes intenten superar l'escepticisme mantenint les dues tesis. L'element no ha de ser indivisible, perquè si es pogués dividir no seria element; les parts serien components, per tant, seria un compost.

Els Sofistes: Retòrica, Relativisme i Èxit

Els sofistes eren mestres de la lògica i l'oratòria. Cobraven per ensenyar, i les famílies ateneses van entendre que la formació era molt important per aconseguir el poder polític. Cada vegada era més car, i ensenyaven a qui millor pagava. Els sofistes entenien que l'objectiu d'aquesta vida era passar-ho tan bé com fos possible, gaudir dels béns culturals.

Característiques Principals dels Sofistes:

• Escepticisme: Diuen que no hi ha veritat, neguen la seva existència. Aquesta és la causa de com es guanyen la vida.
• Èxit: L'objectiu de la vida no és aconseguir tenir raó, sinó tenir èxit. Tenir èxit significa doblegar la veritat dels altres per aconseguir el que un vol. L'element material és el diner; la felicitat no existeix.
• Physis vs. Nomos: La naturalesa (physis) determina el comportament d'una cosa. El comportament és determinat quan no podem controlar-lo voluntàriament. Els sofistes diuen que hi ha una altra llei: el nomos, que vol dir pacte, i neix de la veritat.

Protàgores: Relativisme i Subjectivitat

Protàgores forma part de l'escepticisme relativista. Per a ell, no hi ha veritat. La raó ho pot justificar tot i l'experiència és subjectiva, per això no podem trobar la veritat. Les coses no són d'una manera determinada; les coses són diferents entre les persones.

Gòrgies: Escepticisme Nihilista

Gòrgies defensa un escepticisme nihilista, afirmant que res té valor. La seva defensa es basa en tres punts:

1. Res no existeix, ni hi ha res amb categoria d'ésser.
2. Si existís, no ho podríem conèixer. Si existís una cosa, no podríem saber què és perquè no estem facultats; la raó justifica tot i l'experiència és subjectiva.
3. Si ho poguéssim conèixer, no ho podríem comunicar, perquè el llenguatge és convencional. La comunicació es basa en: llenguatge → paraules → signe → significat.

Sòcrates: Coneixement, Virtut i Mètode Dialèctic

Objectiu: El Coneixement de Si Mateix

L'objectiu de Sòcrates, inspirat en la màxima del Temple de Delfos, era"Coneix-te a tu matei". Això se li va presentar com l'objectiu de la seva vida: conèixer-se a ell mateix i arribar a conèixer-ho tot. El que realment ens fa feliços està en nosaltres mateixos. Per a Sòcrates, felicitat = veritat = bé, una idea que es coneix com a intel·lectualisme ètic.

Mètode: El Diàleg Socràtic

El seu mètode per descobrir la veritat és el diàleg, que consta de dues fases:

1. Ironia: Quan busquem la veritat, anem carregats de prejudicis (pre-judici: judici que hi ha abans de la veritat). Per descobrir la veritat, ens hem de desprendre dels prejudicis; per alliberar-nos, ens ajuda. L'única forma de desprendre's és amb la ironia.
2. Maièutica: Significa"donar llum a la verita". La veritat només pot sortir a la llum si ens desprenem de tot. No ho pot fer un sol; s'arriba pensant. Si el pensament està contaminat per prejudicis, no actua com la veritat.

Plató: Teoria de les Idees i el Coneixement

Influències i Teoria de les Idees

La principal influència que rep Plató de Sòcrates és la confiança que hi ha veritat, una veritat que condiciona les nostres vides. Plató té dues grans influències: Sòcrates i els Pitagòrics.

Per a Plató, si hi ha veritat (idea que treu de Sòcrates), el significat de les paraules no pot ser convencional, ha de ser necessari. El necessari de les paraules Plató ho anomena Idees. Aquestes Idees tenen característiques de l'ésser de Parmènides:

• En aquest món que captem pels sentits, tot és mutable.
• Les Idees no són mutables, i les Idees estan en un altre món que no captem amb els sentits (el món de les Idees, que inclou les matemàtiques).
• Les Idees són objectives, no depenen de l'opinió del subjecte, tenen definició pròpia i no hi ha contradiccions entre elles.

Reminiscència: Recordar la Veritat

La reminiscència és el procés pel qual conèixer és recordar allò que ja sabem però no hem pensat. Fem servir la raó per a això. Plató és racionalista i orfista, com els pitagòrics. Tenim dos comportaments: cos i ànima. El cos pertany al món sensible, i l'ànima és un cos diví. L'ànima es reencarna en un cos i s'oblida que pertany al món de les Idees. A través del record o del coneixement (formals i experimentals, raó i experiència), podem accedir a aquestes Idees.

Amor Platònic: La Recerca de l'Ideal

L'amor platònic es caracteritza perquè l'admiració és intensa però dura poc, mentre que l'amor és menys intens però no s'acaba. És un amor ideal, en el qual no fa falta el contacte físic. Per poder conèixer, hem d'assumir que no sabem res i que hem de mostrar amor cap al coneixement.

Els humans mirem cap al cel, al món de les Idees. Perquè comencem a conèixer, hem de sentir que no coneixem res. Sentir amor pel coneixement és el primer pas.