La Filosofia de Descartes: Dubte, Déu i Substància

La Moral Provisional

En l'àmbit de la filosofia, Descartes pretén començar de nou; la urgència de l'acció no permet aquesta llicència. Per això, opta per seguir una sèrie de màximes que considerarà indubtables malgrat saber que són incertes:

• Obeir les lleis i els costums del país, així com la religió tradicional.
• Mantenir fermesa i decisió en la forma d'actuar.
• La moderació en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar a la realitat inflexible (=estoïcisme).
• Revisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne la millor i, alhora, aquella que hom sigui capaç d'acomplir.

El Dubte Metòdic

Criteri de veritat: tot allò que sigui possible dubtar s'ha de considerar fals.

Descartes dubtarà de:

1. Els ensenyaments rebuts: Sovint les ensenyances que rebem són errònies.
2. Les dades dels sentits: Considerant que algunes vegades els sentits ens enganyen.
3. L'existència del món: En el somni també percebem un món que ens sembla real.
4. Els propis raonaments (les matemàtiques): Ens podem equivocar mentre raonem.

En les Meditacions Metafísiques, utilitza l'argument del geni maligne: potser hem estat creats per un Déu que ens enganya sistemàticament, que ens fa veure una cosa molt clara i vertadera quan realment és falsa.

Penso, llavors existeixo: De l'acte mateix de dubtar sorgeix una veritat indubtable (Cogito, ergo sum).

La Demostració de Déu

Argument de la causalitat a partir de la idea d'imperfecció:

Si puc dubtar és que no soc perfecte, ja que hi ha més perfecció en el coneixement. Si jo no soc perfecte, la idea de perfecció també és una idea que es troba en la meva ment. La idea de perfecció no pot ser una idea adventícia, ja que el món se'ns presenta com una realitat imperfecta i, segons Descartes, no pot haver-hi més realitat en l'efecte que en la seva causa.

Tampoc pot ser una idea factícia, ja que el dubte ens mostra la nostra imperfecció. La idea de perfecció no pot ser causada per un ésser imperfecte. Per tant, la idea de perfecció és una idea innata.

La idea de perfecció ha de procedir d'algú diferent de mi i més perfecte que jo. Aquest ésser perfecte que és la causa de la idea de perfecció és Déu.

Argument ontològic:

(Inspirat en l'argument d'Anselm de Canterbury, 1033-1109)

• Tots els homes tenen la idea de Déu.
• La idea de Déu és la d'un ésser que té totes les perfeccions.
• L'existència és una perfecció.
• Per tant, la idea de Déu implica la seva existència.

La Substància

Definició: "allò que no necessita cap altra cosa per existir, excepte de Déu".

Tipus de substàncies:

• Substància pensant (Jo, Ànima)
• Substància extensa (Món)
• Substància infinita (Déu)