Coneixement Ordinari i Filosofia: Diferències i Relacions

Coneixement Ordinari

Coneixement construït a partir de les dades dels sentits i de les opinions més comunes de la nostra societat i el nostre temps. Segons el coneixement ordinari, les coses són tal com les veiem i com opina la majoria de la gent. El coneixement ordinari es construeix sobre un nombre limitat d'observacions i experiències, no sempre rigoroses, i accepta idees sense haver-les qüestionat prèviament, sense validar-ne l'origen ni discutir o conèixer-ne el fonament. És, per tant, un coneixement espontani, poc fonamentat i ingenu. El coneixement ordinari no sempre és fals, però sovint sí que ho és. Fins i tot quan són vertaders, no se sap per què ho són.

La Filosofia

La filosofia és una activitat de coneixement més rigorosa, fonamentada i racional. Sovint, els seus resultats entren en conflicte amb la informació que percebem i amb les creences del sentit comú.

Filosofia i Religió

Coincideixen en l’interès per l'origen del món, la raó de l'existència humana. La filosofia tracta de trobar una resposta al misteri per mitjà del raonament i la discussió, sense acceptar res que prèviament no hagi estat sotmès a crítica racional. Resultat dubtós i provisional.

La religió, per contra, aporta solucions definitives que, a més, es pretenen vertaderes. Així i tot, la religió pretén oferir veritats, mentre que la filosofia investiga racionalment aquestes veritats. Les creences religioses tenen el seu fonament en la fe i no pas en el raonament. Tampoc no es basen en observació i experiment. La certesa del creient es basa en la fe.

Consells Filosòfics i Religiosos

Filosofia i religió recomanen com s'ha de viure o enfocar la vida. Mentre que els consells filosòfics són opinions més o menys ben fonamentades, obertes i flexibles, les religions ofereixen als seus seguidors la certesa d'una prolongació de la vida després de la mort. La filosofia només pot fer-nos veure que la mort no és res per a nosaltres.

Les Diverses Religions

Les diverses religions són creacions humanes al servei de finalitats molt humanes:

• Naturalistes: defensen l'existència de forces naturals i la possibilitat de dominar-les mitjançant la màgia.
• Antropomòrfiques: amb déus d'aparença humana però amb un poder infinit.
• Politeistes: que veneren més d'un déu.
• Monoteistes: que veneren un sol déu.
• Religions sense déu: que consideren que el mateix ésser humà és una part del que és sagrat.

Filosofia i Art

La filosofia i l'art es poden relacionar pel fet que les dues activitats poden comunicar idees i expressar inquietuds; són mitjans d'expressió a través dels quals es pot representar el món i interpretar-lo, a més d'exterioritzar les intencions del filòsof o de l'artista.

La filosofia tracta de comprendre el món i d'explicar-lo. A vegades ho aconsegueix; d'altres ens deixa perplexos i sumits en el dubte. L’art intenta representar el món o expressar emocions. El missatge artístic es duu a terme amb l'objectiu de crear bellesa, mentre que la finalitat de la filosofia és principalment cognitiva.

Hi ha art amb gran càrrega filosòfica i discursos filosòfics amb gran bellesa formal.

ART

Produccions humanes de caràcter simbòlic. L'ésser humà expressa idees i emocions i les comunica. Les obres d'art poden expressar les idees i intencions de qui les duu a terme, representar coses i relacions entre coses i comunicar-les als altres. Però, a més de ser un recurs expressiu, representatiu i comunicatiu, les obres d'art es caracteritzen per la seva forma, que intenta ser bella. Bellesa en la proporció i l'harmonia, noves emocions, comprensions i accions. L'art utilitza els sentits del contemplador, però s'adreça a la seva intel·ligència i imaginació.