Epistemologia: Què és i Com Coneixem la Realitat?

Què és conèixer?

Per entendre el concepte de coneixement, és fonamental distingir entre els seus components principals:

L'objecte

És aquella part de la realitat susceptible de ser captada per les nostres estructures cognitives. És objectiu tot allò que fa referència a l'objecte.

El subjecte

Designa, en abstracte, l'individu que pretén conèixer. Posseeix unes estructures cognitives que limiten i configuren les seves possibilitats de conèixer l'objecte. És subjectiu tot allò que fa referència al subjecte.

El coneixement

És el resultat del procés d'aprehensió intel·lectual de l'objecte que fa el subjecte. Constitueix una representació mental de la realitat. És gnoseològic o cognitiu tot allò que fa referència al coneixement.

Cal destacar que el que es constitueix en objecte és només una part de la realitat, ja que alguns aspectes són inaccessibles als nostres òrgans sensorials. Per tant, el nostre coneixement de la realitat es construeix només amb la part de la qual podem obtenir informació a través dels sentits.

Constructivisme del coneixement

Partint de les dades que ens proporcionen els sentits, hi prenen part diversos processos psicològics que permeten a l'ésser humà construir el coneixement i obtenir una representació mental de la realitat. Aquests processos són:

• Recollir informació a través de la sensació.
• Interpretar-la per mitjà de la percepció.
• Conservar aquesta informació mitjançant la memòria.
• Reelaborar-la posteriorment de manera concreta a través de la imaginació.
• El tractament d'aquesta informació (relacionant-la amb altres per mitjà de l'abstracció i la generalització) que possibilita el pensament i el llenguatge.

Dimensió social del conèixer

Segons el filòsof basc Xavier Zubiri, el coneixement té les tres funcions següents:

1. Discernir el que és del que no és.
2. Definir, determinar i especificar què són les coses, i de quina manera cada cosa es diferencia de les altres.
3. Entendre per què les coses són com són, descobrir les seves manifestacions i el seu funcionament.

Com podem conèixer? Les fonts del coneixement

Les representacions mentals poden tenir el seu origen immediat en el que captem a través dels sentits (percepció), en el que ens han explicat altres persones (autoritat) i en el que hem pensat per nosaltres mateixos (raó). Són el que anomenem les "fonts del coneixement".

La percepció

La percepció és una facultat i un procés de coneixement que ens permet copsar i interpretar les sensacions que captem a través dels sentits.

La raó

La raó és la facultat que ens permet pensar i conèixer intel·lectualment. Mitjançant la raó deduïm informació a partir de les dades que tenim, generalitzem aquesta informació a nous casos desconeguts i, entre d'altres coses, comparem informacions per obtenir conseqüències.

Per altra banda, amb la raó també podem obtenir les anomenades "veritats de raó" o innates, les quals no requereixen comprovació experimental. Són necessàries, ja que la seva contrària implica contradicció, i són veritat encara que els objectes a què es refereixen no existeixin. Les coneixem a priori, per intuïció, i es refereixen al principi d'identitat.

L'autoritat

L'autoritat és el conjunt de persones i fonts fiables que ens proporcionen informació i ens permet augmentar els nostres coneixements sense necessitat de raonar per nosaltres mateixos ni tenir experiències sensorials dels objectes.

El Racionalisme

Segons el racionalisme, el coneixement té el seu origen en la raó i només és vàlid quan prové d'aquesta. La informació que ens proporcionen els sentits no és fiable.

Filòsofs racionalistes i les idees innates

Aquests filòsofs parteixen del pressupòsit comú de l'existència en la ment humana d'idees innates. Aquestes han estat conegudes en una existència anterior (segons Plató) o han estat inserides per Déu en cada persona i formen part constitutiva de la ment (segons Descartes). Les idees innates són una sèrie de principis evidents o primeres veritats que serveixen de fonament lògic a la resta dels nostres coneixements.

El mètode deductiu

El mètode que utilitzen per constituir el coneixement és el mètode deductiu (la lògica). Parteixen de les idees innates, que es capten intel·lectualment a través de la raó, i mitjançant el raonament dedueixen tot allò que es pot saber sobre la realitat.

Validesa del coneixement racional

Segons aquests autors, la validesa i la superioritat d'aquest tipus de coneixement rau en el fet que les veritats basades en la raó són absolutament indubtables, ja que pensar el contrari és lògicament impossible. Per tant, el saber que així obtenim ens proporciona unes veritats universals i necessàries. Mai no podem tenir aquesta certesa del coneixement basat en l'experiència.

Principals figures del racionalisme

• Filosofia antiga: Plató
• Filosofia moderna: R. Descartes
• Filosofia contemporània: Hegel