Què és la Filosofia? Definició, Utilitat i Branques Clau

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,38 KB

Què és la Filosofia? Origen i Definició

La Filosofia neix a l’antiga Grècia (segle VI a.C.) com un intent d’explicar el món a partir dels fets i per mitjà de la raó.

Definició de Filosofia

La filosofia no té una definició exacta, perquè ja pensant en què és la filosofia ja estem filosofant. El terme prové del grec:

  • Philo = amor (cerca dels coneixements).
  • Sofía = saviesa (pensar en els coneixements).

Un sophós posseeix els coneixements, mentre que un filòsof els busca. Plató i Aristòtil van dir que la filosofia neix de l’admiració, d’aquest sentiment. Segons Jaspers, la filosofia és el principi de concentració pel qual l'ésser humà arriba a ser ell mateix en fer-se partícip de la realitat. Per pensar en la filosofia no hem de pensar en què és, sinó com és. La filosofia es tracta d'admirar la vida o alguna cosa, llavors et porta a buscar el perquè, el dubte. La filosofia és una disposició interna d’un ésser humà, forma part de l'ésser humà.

Per a què serveix la Filosofia?

Està relacionat amb la utilitat, quin benefici porta? Es diu que la filosofia no serveix per res, és inútil perquè no és un instrument. No obstant això, des d'un punt de vista pràctic, la filosofia es deslliga de la seva rendibilitat, però pot servir per moltes coses, per exemple, per superar els prejudicis.

Per què és important?

La filosofia és inevitable perquè tothom filosofa. Però depèn de la teva actitud i, des del punt de vista conscient, és molt dura. La filosofia és una activitat intel·lectual: és una manera de reflexionar sobre qüestions fonamentals:

  • Què és la realitat?
  • Què podem conèixer?
  • Què és l’ésser humà?
  • Quina és la millor forma de vida?...

Són conjunts d’idees amb les quals es vol donar una resposta raonada a les preguntes fonamentals que es plantegen els humans.

Característiques de l'activitat filosòfica

Es caracteritza pels elements següents:

1. Enfocament Reflexiu i Crític

Els filòsofs no accepten qualsevol resposta sense analitzar prèviament els sentits i les raons en què es fonamenta. Es busquen plantejaments clars i respostes ben raonades.

2. Coneixement basat en el Mètode

La filosofia fa servir raons per justificar el que pensa, diu o discuteix. Això es coneix com argumentació.

Anàlisi i Aclariment de Conceptes

La filosofia té una tasca terapèutica: aclarir malentesos i imprecisions del llenguatge, que són l’origen de molts problemes filosòfics (Wittgenstein, segle XX).

Diàleg i Discussió

Els filòsofs dialoguen i discuteixen entre ells. La veritable filosofia només es pot practicar mitjançant la discussió verbal (Plató, segles V-IV a.C.).

Resultats

Són conjunts d’idees argumentades que aspiren a una racionalitat màxima i a la veritat, i a l'aclariment de problemes. L'activitat filosòfica s’ha d’interpretar com una aspiració racional, no pas com un programa capaç de dur-nos fins a una veritat definitiva. La filosofia planteja més preguntes de les que resol, i per això s’assembla més a una recerca de la veritat que no pas a un saber en sentit estricte.

Branques de la Filosofia

Filosofia Teòrica

  1. Metafísica o Teoria de l’Existència: Planteja qüestions sobre la naturalesa del món, sobre l’existència en general i sobre la manera com el que existeix ha arribat a existir. Preguntes sobre Déu, l’ànima, el temps i l’espai…
  2. Teoria del Coneixement (Epistemologia): Estudia els problemes relacionats amb el coneixement, la creença i la veritat.
  3. Antropologia Filosòfica: Estudia l’ésser humà en general.
  4. Lògica: Estudia la correcció del raonament.

Filosofia Pràctica

  1. Filosofia de l’Acció: Reflexió sobre l'acció humana i els seus diversos tipus, en concret, l’acció moral.
  2. Ètica o Filosofia Moral: Estudia el fonament de la moral, és a dir, les raons del bé i el mal, del deure, del correcte i de què és just.
  3. Filosofia Política: S’ocupa de qüestions relatives al govern, el ciutadà i l'organització de l’Estat.

Malgrat la filosofia s’hagi subdividit en branques, no podem oblidar el seu caràcter unitari. En paraules de Kant, totes les preguntes de la filosofia es resumeixen en una de sola: “Què és l’home?”

Sentit i Utilitat de la Filosofia

Ara que ja hem explicat què és la filosofia, quins temes tracta i quina és la seva manera de treballar, ens plantegem si té cap valor, si convé estudiar-la o si és avantatjós practicar-la.

A la filosofia se li pot atribuir una utilitat teòrica (dona respostes raonables a les preguntes que ens fem, i ens prevé contra els errors i els prejudicis) i una utilitat pràctica (ens pot orientar en la vida, individual i col·lectiva).

Utilitat Teòrica

Respon a la necessitat humana de saber, dóna respostes raonables a les nostres preguntes.

Utilitat Pràctica

Aspira a esbrinar quina és la millor manera de viure.

Com deia Kant (segle XVIII), no es pot aprendre filosofia perquè mai no està acabada, mai no arriba a conclusions tancades; només es pot aprendre a filosofar, a construir l’obra pròpia sobre les ruïnes dels anteriors. Fer crítica, fer trontollar les nostres certeses, per construir sobre les ruïnes, això sí que és aprendre a filosofar i és també aprendre a viure, és a dir, passar pel món com a éssers humans, fent ús de les nostres capacitats per pensar i per transformar la realitat. El filòsof espanyol Ortega y Gasset (1883-1955) va escriure: “La filosofia no serveix per a res… per a res més que per aprendre a viure”.

La Filosofia i Altres Modalitats de Coneixement

Coneixement Ordinari

El coneixement ordinari es basa en les persones, no es verifica i no es contrasta; es té com un dogma. Es transmet per persones i s’imposa com a una veritat.

  1. Construït per sentiments i opinions d’una societat.
  2. Les coses són tal com veiem i opina la majoria de la gent.
  3. Es transmet per tradició sense qüestionar ni contrastar.
  4. Sovint es basa en prejudicis, tòpics i apreciacions subjectives.
  5. Arriba a ser dogmàtic (afirmació que no es qüestiona) i s’imposa com a veritat només per al consum.

Exemple: El sol surt per l'est; cel rogent, pluja o vent.

Respecte al context ordinari, la filosofia ofereix un pensament racional, reflexiu i amb criteri.

Coneixement Científic

  1. Pot ser provat (comprovar) i verificat.
  2. Es centra en qüestions concretes sobre les quals es pot arribar a uns consensos.
  3. Formula lleis per tal de fer prediccions.

Exemples: Quina és l’estructura d’una cèl·lula? Com funciona el cervell humà?

La filosofia no està en condicions de provar o verificar els seus resultats. El coneixement filosòfic és abstracte i general. Les preguntes ho qüestionen tot. Pot haver desacord tant en el plantejament com en els resultats.

Filosofia i Coneixement Religiós

  1. Creences acceptades per fe sense discussió.
  2. Es relaciona l’ésser humà i la natura amb un ésser superior. Hi ha religions, com el budisme, que no tenen déus. Es basa en l’experiència del sagrat.
  3. Els principis estan escrits i són inamovibles (Bíblia, Corà, etc.).

Exemple: Hi ha vida després de la mort, resurrecció.

La filosofia tracta de trobar una resposta als misteris per mitjà del raonament i la discussió, sense acceptar res que prèviament no hagi estat sotmès a crítica racional.

Filosofia i Art

  1. La filosofia i l’art són mitjans d’expressió a través dels quals es pot representar i interpretar el món.
  2. El missatge artístic es duu a terme amb l’objectiu de crear bellesa.
  3. La finalitat de la filosofia és principalment cognitiva (conèixer, saber).
  4. Els límits entre l’activitat filosòfica i l’artística, moltes vegades, queden difusos.

Exemple: L’estructura filosòfica: amor a la saviesa (José Manuel Solares).

Evolució Històrica de la Filosofia i la Idea de l'Home

Filosofia Antiga (segle VI a.C. - segle IV d.C.)

  • Plató (428-347 aC): L’home està dividit en dos mons: cos i ànima.
  • Aristòtil (384-322 aC): L’ésser humà és una unitat substancial en què es distingeixen, però no se separen, el cos i l’ànima; l’ésser humà és un ésser físic i biològic.
  • Epicur (341-270 aC): L’ésser humà és un conjunt d’àtoms.
  • Epictet (55-135 dC): L’ésser humà és una part del cosmos amb el qual ha de viure en harmonia.
  • Sòfocles (segle V aC): No hi ha res tan meravellós com l’ésser humà.

Filosofia Medieval (segle V - segle XIV)

  • Agustí d'Hipona (354-430): “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si corregeixes, corregiràs amb amor; si perdonas, perdonaràs amb amor”.
  • Tomàs d’Aquino (1224-1274):
    • L’ésser humà és creat per Déu, amb una ànima racional i lliure, fet a imatge i semblança seva.
    • Tots els humans tenen la mateixa dignitat.
    • L’ésser humà té sentit transcendent però necessita ser salvat.

Filosofia Moderna (segle XV - XVIII)

  • Descartes (1596-1650): L’ésser humà és una dualitat d’ànima pensant i cos material. Cogito ergo sum → penso, per tant, existeixo.
  • Hobbes (1588-1679): L’home és un llop per a l’home. És una màquina material i egoista.
  • Kant (1724-1804): És un ésser autònom, moralment i intel·lectualment. Sapere aude → atreveix-te a saber o tingues el valor d’utilitzar la teva pròpia raó.
  • Marsilio Ficino (1433-1499): Com un déu en miniatura, capaç de dominar i transformar la natura segons el propi benefici.
  • Giovanni della Mirandola (1463-1494): L’ésser humà pot fer d’ell mateix el que vulgui, ja que no té una naturalesa fixa.
  • Niccolò Machiavelli (1469-1527): Els homes són malvats per naturalesa, cruels i hipòcrites, i que qualsevol governant que es vulgui mantenir en el poder es veurà obligat a fer servir mitjans immorals: el fi justifica els mitjans.

Filosofia Contemporània (segle XIX - segle XXI)

  • Darwin (1809-1882): Defensa que l’ésser humà és una espècie animal com d’altres, producte de l’evolució biològica.
  • Marx (1818-1883): L’ésser humà és social i mitjançant el treball troba la seva realització.
  • Nietzsche (1844-1900): Déu ha mort. Opina que l’ésser humà és voluntat de poder i ha de superar l’ésser humà actual, alliberar-se de Déu, crear nous valors i transformar-se en un superhome.
  • Freud (1856-1939): Pare del psicoanàlisi. L’inconscient, origen i causa fonamental del nostre comportament.
  • Sartre (1905-1980): L’existència precedeix l’essència. L’ésser humà no “és” sinó que “existeix”. L’ésser humà es troba abocat a l’existència. La construcció de la mateixa existència es duu a terme en llibertat. Estem condemnats a la llibertat i, per tant, a la responsabilitat.
  • Heidegger (1889-1976): Segons Heidegger, l’home s’ha tornat “subjecte” i el món ha esdevingut imatge.