La filla de la nit resumen

Cap X – La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei

L’ermità accepta comandar les tropes reials contra el moros i promet al Rei que guanyarà. Guillem de Varoic explica al rei que estant a Terra Santa va aprendre a fer unes magranes que feien un gran foc que no es podia apagar amb aigua, i que com més aigua s’hi llença més s’encén. L’ermità li ho demostra i li exhorta que es mostri alegre perquè els seus soldats agafin confiança. Després li explica el seu pla: fent-se passar per moro, entrarà al campament enemic i hi posarà les magranes, després, quan aquestes facin un gran foc, els anglesos hauran d’atacar amb totes les forces. Així, guanyaran.

Cap. XI – Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità

El rei dóna les gràcies a l’ermità per acceptar fer-se càrrec de l’exèrcit i s’omple d’alegria

Cap. XII – Com lo rei anglès donà lliçència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes

El rei dóna lliçència a l’ermità perquè faci les magranes del foc

Cap. XXVIII – Com lo rei d’Anglaterra es casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes

El rei d’Anglaterra es va casar amb la filla del rei de França. Llavors el seu regne vivia en Pau i tranquil·litat. Un dia va anunciar el rei que faria una gran festa amb exercicis d’armes. Molts gentilhomes es van disposar a anar-hi. Pel camí, un d’ells es va adormir dalt del cavall. I el cavall es va desviar del camí i el va portar a una font. Allà, hi havia un ermità d’aspecte afable llegint. Quan el gentilhome es va despertar va veure l’ermità davant seu, i llavors li va fer una reverencia i tots dos es van asseure. L’ermità li va preguntar qui era ell i què feia allà.

Cap. XXIX – Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità

El gentilhome va contestar que es deia Tirant lo Blanc. Es deia així perquè el seu pare era senyor de la marca de Tirania i la seva mare es deia Blanca.

També va dir que el rei celebrava unes festes en què el rei es faria cavaller i després faria cavallers a tots que ho volguessin. Ell anava a rebre l’orde de cavalleria i venint pel camí s’havia adormit i havia anat a parar allà.L’ermità en sentir parlar de l’orde de cavalleria va llençar un sospir i va començar a pensar en quan ell havia estat cavaller.

Cap. XXX – Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava

Tirant veient que l’ermità estava pensant va demanar-li en què pensava. Aquest va respondre que ell fa 50 anys va rebre també l’orde de cavalleria. Llavors Tirant va demanar-li, a ell que tenia tanta experiència, com havia d’actuar tenint l’orde. I l’ermità el va reprendre dient-li que allò ho havia de saber.

Cap. XXXI– Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria

Tirant va expressar la seva alegria per tenir la sort de trobar l’ermità, un home amb tanta experiència en el món de la cavalleria, i li demana que li expliqui què és l’orde de cavalleria.

L’ermità respon que tot està explicat en el llibre que té a les mans. Aleshores comença a llegir

Cap. XXXII – Com l’ermità llegí un capítol a Tirant del llibre nomenat Arbre de Batalles

L’ermità llegeix: al món no hi havia caritat, lleialtat i veritat. Llavors es va agrupar el poble de mil en mil i es va escollir l’home amb millors qualitats de cada mil. Després es va escollir l’animal amb millors qualitats, el cavall, i el donaren als homes escollits. Així van néixer els cavallers. Un cavaller es u entre mil homes elegit per les seves virtuts. Tirant va donar les gràcies a l’ermità per les seves paraules sobre la cavalleria. L’ermità, per la seva banda, el reconeix digne de rebre l’orde de cavalleria. També li diu que el cavaller ha de defensar els dèbils, perseguir els mals homes i mai ha d’abusar de la força, ja que un cavaller no es més que qualsevol altre home.

TIRANT A Anglaterra

Cap. LX– Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia com lo tingué vençut

Tirant té un cavaller vençut als seus peus i li pregunta si prefereix morir o continuar vivint. El cavaller diu que s’estima més morir que no demanar perdó i agenollar-se davant Tirant. Diu que ell és amat i temut i no vol mostrar-se inferior a Tirant perquè perdria la seva fama. Llavors, Tirant el mata dient-li que els cavallers que busquen fama i renom no mereixen viure. Als pocs dies, una parenta de la reina, l’Agnès, arriba a la festa. A Tirant li agrada la noia i s’agenolla davant d’ella demanant-li el fermall que porta lligat als pits, com a penyora d’amor. Ella accepta i fa que ell li agafi directament, tot tocant-li els pits. Al dia següent, un cavaller anomenat senyor de Vilesermes, demanda a Tirant el fermall de l’Agnès, dient que ell l’ha servida sempre i que per això el fermall li correspon. Si Tirant no se’l dóna li prendria per la força.

Cap. LXI– La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la Bella Agnès li havia donat

Tirant respon que no pot donar la penyora de l’Agnès, perquè ella li ha donada a ell i seria d’un mal cavaller passar-la a un altre home, quan ell li ha promès que la protegiria. Llavors el cavaller intenta prendre el fermall a en Tirant, però aquest treu un punyal i es comencen a barallar. La reina que sent l’enrenou va corrent a separar-los.

Cap. LXII– Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc

El cavaller de Vilersermes envia una lletra de batalla a Tirant. La lletra desafia a Tirant a un combat a mort

Cap. LXIII– Com Tirant demanà consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes

Tirant fa prometre al noi que portava la lletra de batalla que no ho digues a ningú. Després, busca un rei d’armes i li pregunta com ha d’actuar, ja que ell és jove i no sap que fer en aquest cas. Pensa que potser pot ofendre el rei fent un duel privat en el Març de les festes reials

Cap. LXIV– Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc

El rei d’armes diu a Tirant que pot combatre sense por, no poden dir res d’ell ja que ell no és el que ha enviat la lletra de batalla. De totes maneres, ell accepta totes les responsabilitats derivades del duel. Tirant molt content pel consell, demana a Jerusalem, el rei d’armes, que faci de jutge. Però ell diu que no pot perquè el jutge ha de ser imparcial i ell l’ha aconsellat. Clarós de Clarença serà el jutge.

Després, Tirant diu a Jerusalem que porti al senyor de Vilesermes una carta en blanc signada per ell i que li digui que ell mateix eligeixi la forma i el lloc de combat.

Cap. LXV– Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes

Vilesermes vol que la lluita sigui de nit amb una mínima protecció al cos(camises, barrets de flors i escuts de paper) i amb armes contundents (coltellines). Vol una batalla a ultrança. El rei d’armes i el senyor de Vilesermes van a comprar les armes i la roba. Després el rei d’armes li comunica qui serà el jutge de la batalla i el cavaller està d’acord. Llavors, el rei d’armes se’n va a buscar el jutge, que li diu que vol que es batin pel matí quan el rei va a missa, llavors estaria disposat fer de jutge. Més tard, va a veure en Tirant, al qual informa.

Al matí següent van a un bosc on havia de tenir lloc el duel. Després d’anar altercant qui escollia les armes primer fins que el jutge ho va resoldre, Llavors el jutge va situar cada cavaller a la seva banda i es va acomodar.

Cap. LXVI– Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers

El jutge intenta que no comencin la batalla ja que moriran. Cap fa cas, cada cavaller vol que l’altre vingui fins a ell per parlar, però cap es mou. Al final, els dos es mouen fins al mig del camp i queden l’un davant de l’altre.

Cap. LXVII– Com fou feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes

El senyor de Vilesermes diu a Tirant que pot evitar el combat donant-li el fermall de l’Agnès, i fa referència al seu alt llinatge. Tirant li contesta que no vol discutir més.

Llavors el jutge, veient que no es posen d’acord, fa començar el combat

Tirant i el senyor de Vilesermes lluiten ferotgement, fent-se cruels ferides que brollen de sang. El jutge no els atura. I, al final, quan tots dos es veuen prop de la mort, Tirant clava l’arma al cor del seu contrincant, aquest en un últim atac li dóna un fort cop al cap a Tirant. Tots dos cauen a terra. Tirant encara es viu, però l’altre ja es mort. Llavors el jutge va a buscar el rei i li diu el que ha passat. Tothom va a veure-ho, l’Agnès ajuda en Tirant tapant-li amb roba i posant-lo a un llit. Gràcies a les cures d’ella en Tirant es va recuperant amb el temps.

Cap. LXXXV– Com fou instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera

En acabar les festes del rei d’Anglaterra, el rei va dir als cavallers que s’esperessin que faria una fraternitat

L’inici d’aquesta idea va tenir lloc en un ball. A una donzella se li va caure el lligacama, i un cavaller el va agafar. El rei el va cridar i li va dir que li lligués a la seva cama. Durant 4 mesos el rei va portar-ho lligat a la cama, per sorpresa de tots. Un dia un servent li va dir que tothom estava molt sorprès per allò que portava. Llavors, el rei va dir que d’allò faria una fraternitat i un orde de cavalleria. Així, va planejar la seu de l’orde, la roba i la divisa. D’aquesta manera va néixer l’orde de cavalleria de la Garrotera. Tirant va ser el primer en unir-s’hi per ser el millor cavaller.

TIRANT A SICÍLIA I RODES

Cap. XCVIII– Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren a llur terra

Tirant i els seus companys abandonen Anglaterra i arriben a Nantes. Allà el duc de Bretanya acull cordialment a Tirant.

Un dia arriben uns cavallers de la cort de França amb notícies:

La illa de Rodes, plena de recursos, despertava recels entre moros i genovesos. Els genovesos van resoldre fer-se amb l’illa, així van enviar nous plenes d’homes a l’illa uns dies abans del Divendres Sant. El genovesos volien esperar fins al Divendres Sant per atacar, i per no ser descoberts van simular que anaven a comerciar amb els moros i estaven de pas. Per assegurar-se la victòria, els genovesos, van trucar espatllar totes les ballestes del castell, amb l’ajuda de dos cavallers genovesos de l’orde. Així, ja no es podien defensar quan el genovesos ataquessin.

Un escrivà genovès que havia baixat a terra va veure una dama de gran bellesa i es va enamorar d’ella. Llavors, li va donar molts béns i diners per tal d’aconseguir el seu amor. Ella ho va acceptar. I quan el genovès va quedar estava satisfet va prometre a la dama que el dia següent (el Divendres Sant) li donaria la millor casa de l’illa. Ella no s’ho va creure, llavors ell li va explicar en secret el pla genovès per fer-se amb l’illa.

La dama no va perdre el temps i va explicar el secret a un cavaller de l’orde que l’estimava. Aquest, es va sorprendre molt i va corre al castell del Mestre de Rodes a explicar-li l’imminent atac genovès. El cavaller va haver de suplicar molt perquè el Mestre el rebés, però al final, després de dir-li que les seves vides i la religió estaven en perill, el mestre el va escoltar.

Cap. XCIX– Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde

El cavaller va explicar el Mestre els plans genovesos per conquistar l’illa. El Divendres Sant entrarien a la ciutat cavallers genovesos armats de dos en dos amb l’excusa d’anar a la missa. Llavors es farien amb la ciutat. També va explicar-li el trucatge de les ballestes del castell fets pel dos frares genovesos de l’orde. El mestre va comprovar que realment les ballestes estaven espatllades, i en veure que el cavaller deia la veritat, va convocar el consell i va fer prendre els frares traïdors. El consell va fer doblar la guàrdia de la ciutat i va escollir 50 cavallers que va situar a l’entrada de la ciutat perquè rebessin els genovesos. Així, el dia següent quan el genovesos entraven a la ciutat de dos en dos, havien d’entrar per una porta petita, i quan tot just entraven els prenien el 50 cavallers i els mataven. Tot abans que poguessin dir res. D’aquesta manera es van matar milers d’enemics.

Llavors el jutge, veient que no es posen d’acord, fa començar el combat

Tirant i el senyor de Vilesermes lluiten ferotgement, fent-se cruels ferides que brollen de sang. El jutge no els atura. I, al final, quan tots dos es veuen prop de la mort, Tirant clava l’arma al cor del seu contrincant, aquest en un últim atac li dóna un fort cop al cap a Tirant. Tots dos cauen a terra.

Tirant encara es viu, però l’altre ja es mort. Llavors el jutge va a buscar el rei i li diu el que ha passat. Tothom va a veure-ho, l’Agnès ajuda en Tirant tapant-li amb roba i posant-lo a un llit. Gràcies a les cures d’ella en Tirant es va recuperant amb el temps.

Cap. LXXXV– Com fou instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera

En acabar les festes del rei d’Anglaterra, el rei va dir als cavallers que s’esperessin que faria una fraternitat

L’inici d’aquesta idea va tenir lloc en un ball. A una donzella se li va caure el lligacama, i un cavaller el va agafar. El rei el va cridar i li va dir que li lligués a la seva cama. Durant 4 mesos el rei va portar-ho lligat a la cama, per sorpresa de tots. Un dia un servent li va dir que tothom estava molt sorprès per allò que portava. Llavors, el rei va dir que d’allò faria una fraternitat i un orde de cavalleria. Així, va planejar la seu de l’orde, la roba i la divisa. D’aquesta manera va néixer l’orde de cavalleria de la Garrotera. Tirant va ser el primer en unir-s’hi per ser el millor cavaller.

TIRANT A SICÍLIA I RODES

Cap. XCVIII– Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren a llur terra

Tirant i els seus companys abandonen Anglaterra i arriben a Nantes. Allà el duc de Bretanya acull cordialment a Tirant.

Un dia arriben uns cavallers de la cort de França amb notícies:

La illa de Rodes, plena de recursos, despertava recels entre moros i genovesos. Els genovesos van resoldre fer-se amb l’illa, així van enviar nous plenes d’homes a l’illa uns dies abans del Divendres Sant. El genovesos volien esperar fins al Divendres Sant per atacar, i per no ser descoberts van simular que anaven a comerciar amb els moros i estaven de pas. Per assegurar-se la victòria, els genovesos, van trucar espatllar totes les ballestes del castell, amb l’ajuda de dos cavallers genovesos de l’orde. Així, ja no es podien defensar quan el genovesos ataquessin.

Un escrivà genovès que havia baixat a terra va veure una dama de gran bellesa i es va enamorar d’ella. Llavors, li va donar molts béns i diners per tal d’aconseguir el seu amor. Ella ho va acceptar. I quan el genovès va quedar estava satisfet va prometre a la dama que el dia següent (el Divendres Sant) li donaria la millor casa de l’illa. Ella no s’ho va creure, llavors ell li va explicar en secret el pla genovès per fer-se amb l’illa.

La dama no va perdre el temps i va explicar el secret a un cavaller de l’orde que l’estimava. Aquest, es va sorprendre molt i va corre al castell del Mestre de Rodes a explicar-li l’imminent atac genovès. El cavaller va haver de suplicar molt perquè el Mestre el rebés, però al final, després de dir-li que les seves vides i la religió estaven en perill, el mestre el va escoltar.

Cap. XCIX– Com lo Mestre de Rodes, amb tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde

El cavaller va explicar el Mestre els plans genovesos per conquistar l’illa. El Divendres Sant entrarien a la ciutat cavallers genovesos armats de dos en dos amb l’excusa d’anar a la missa. Llavors es farien amb la ciutat. També va explicar-li el trucatge de les ballestes del castell fets pel dos frares genovesos de l’orde. El mestre va comprovar que realment les ballestes estaven espatllades, i en veure que el cavaller deia la veritat, va convocar el consell i va fer prendre els frares traïdors. El consell va fer doblar la guàrdia de la ciutat i va escollir 50 cavallers que va situar a l’entrada de la ciutat perquè rebessin els genovesos. Així, el dia següent quan el genovesos entraven a la ciutat de dos en dos, havien d’entrar per una porta petita, i quan tot just entraven els prenien el 50 cavallers i els mataven. Tot abans que poguessin dir res. D’aquesta manera es van matar milers d’enemics.

El capità genovès veient que no passava res, va fugir ràpidament. Va anar a parlar amb el soldà moro i li va explicar tot el que havia passat a Rodes. El soldà va decidir que ell mateix amb tot l’exèrcit aniria a destruir l’illa. Les naus genoveses van enviar milers de soldats moros a l’illa. Llavors, van ho van destruir tot i van assetjar la ciutat, que resistia angoixada. S’estava quedant sense recursos quan va decidir demanar ajuda a tots el reis cristians.

Aquesta petició d’ajuda ha arribat al rei de França, que l’ha fet saber al duc de Bretanya que es amb en Tirant

El duc es mostra obert a anar a ajudar Rodes, però el rei de França diu que no pot atendre a Rodes perquè té assumptes més importants. Llavors, Tirant veient que ningú feia res va comprar una nau i es va disposar a anar a socórrer Rodes.

El cinquè fill del rei de França, que era ignorant i grosser decideix, influenciat per seu gentilhome servent, acompanyar a Tirant a Rodes.

TIRANT A L’Imperi GREC

Cap. CXVIII– Com Tirant fon ferit en lo cor amb la fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’emperador

Tirant arriba a Constantinoble, que està en guerra amb els turcs, i allà es troba amb l’emperador i Carmesina, la seva filla. Tirant en veure-la tot mostrant els seus pits, s’enamora profundament d’ella i es tanca a la seva cambra.

Diafebus el troba i li pregunta que li passa i en Tirant no ho vol dir. Al final, tot plorant i ple de vergonya confessa que s’ha enamorat. En Tirant sempre deia que enamorar-se era de folls. Ara és ell el que ha caigut al parany.

Cap. CXXVI– Com Tirant satisféu en les raons que l’emperador li demanava

Tirant i l’emperador estant parlant. Tirant promet a l’emperador venjar la mort del seu fill en mans dels turcs i l’emperador s’emociona. Després se’n van a passejar i a parlar una estona. L’emperador explica a en Tirant l’origen de la ciutat de Constantinoble, fundada pel seu avi Constantí, fill de l’emperador de Roma.

Al dia següent Tirant s’havia de marxar cap a Xipre per portar queviures, però la Princesa Carmesina no vol que marxi sense saber la causa de la seva tristesa. Quan en Tirant sap que el vol veure va a comprar un espill i va trobar-la. Quan estan junts, Carmesina pregunta a en Tirant quin mal té que està tan trist tot els dies, ella està disposada a ajudar-lo. Tirant intenta no parlar sobre el tema, però ella li torna a demanar la causa de la seva tristesa. Tirant l’adverteix que si l’emperador s’assabenta del seu mal el mataria i si no ho digués a ningú també moriria ell de dolor. Carmesina li diu que no pateixi que no li dirà a ningú, llavors en Tirant li confessa que està enamorat.

Cap. CXXVI– Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell amava

Carmesina, impacient, demana a Tirant que li digui qui es la dama que estima, ja que ella podria fer alguna cosa. Llavors en Tirant treu un espill i diu que la imatge que hi veurà mirant-te’l és la dona que estima. Carmesina se’n va a la seva cambra corrent, mira l’espill i compren que és ella.

Cap. CLVII– Com lo Soldà ordénà les sues hosts e com comença la batalla

Els cristians es preparen per la batalla i el soldà també. Es col·loquen els exèrcits i quan la batalla és a punt de començar, els cristians fan mitja volta i se’n van. Els turcs es pensen que fugen i corren a atrapar-los, tot llençant les armes i les cuirasses per córrer millor. Llavors els cristians es paren i giren i atrapen l’enemic tot desbaratat. La batalla comença.

L’exèrcit d’en Tirant va guanyant. Tirant s’enfronta a un rei turc, cauen del cavall, i combaten cos a cos. Amb l’ajuda dels seus homes tornen a pujar a cavall. Després, el rei d’Egipte mana al rei turc i al rei d’Àfrica que deixen tots els altres cavallers i matin en Tirant. Tots tres reis van a matar en Tirant, que cau del cavall i queda dret. Llavors una llança el fereix. Quan el rei d’Egipte el veu al terra, ferit, a corre a rematar-lo però un cavaller Cristíà el fereix a la cuixa i cau també a terra. Tirant i el rei, tots dos ferits, lluiten al terra. El rei d’Egipte li clava una llança a la galta, però llavors arriba l’Hipòlit en cavall i rescata en Tirant. Aquest no vol abandonar la batalla, vol tornar per trobar el rei d’Egipte. Però aquest ja havia fugit. Llavors es troba el rei turc, al qual mata amb un cop d’atxa. Quan el turcs veuen el seu rei mort es llencen contra en Tirant, el tiren a terra i el fereixen. Però els seus cavallers el salven.

La batalla va durar molt i va ser molt dura. Però al final els turcs veient que encara quedava molt exèrcit cristíà va decidir fugir. Els cristians surten vencedors.

Al dia següent els cristians avancen cap a la ciutat turca on era el rei d’Egipte, i la intenten conquistar. Els turcs es defensen molt bé i els cristians no poden entrar. El Marqués de Sant Jordi aconsegueix, llavors, que un jueu amic seu, obri la porta de la ciutat i així entra l’exèrcit cristíà a la ciutat i la pren. El rei d’Egipte es fet pres i el maten.

Tirant no vol celebrar la victòria perquè el soldà se li ha escapat i està refugiat a la ciutat de Bellpuig. Si Diafebus hagués fet cas a en Tirant i no hagués fet entrar en batalla més cavallers, el turcs no haurien fugit i ell hauria pogut matar el soldà.

Tirant i l’exèrcit tornen a casa i l’emperador s’alegra molt de la victòria. Per altra banda, Diafebus s’ha amagat per Tirant està enfadat amb ell i pensen que potser es mort. Estefania llavors plora molt. Al final el troben viu.

Cap. CLXIII– Lo somni que Plaerdemavida féu

Plaerdemavida explica a Carmesina un somni que ha tingut, que en realitat és el que va veure la nit passada

L’Estefania i la Carmesina queden en secret amb en Diafebus i en Tirant. La Carmesina i en Tirant van al llit to besant-se. Plaerdemavida ho veu tot des de un forat de la porta. Carmesina, que porta un llibre de les hores, diu a en Tirant que guarda per ell la seva virginitat, però encara no la por tenir. Llavors, ell li treu el sostenidor i la comença a besar. D’altra banda, hi ha l’Estefania i en Diafebus que estan en ple acte sexual. L’Estefania no pot contenir-se el crits i es posa un llençol a la boca. Plaerdemavida veient aquest espectacle desitjaria fer-ho amb l’Hipòlit. Llavors per posar remei al seu dolor comença a rentar-se el cos amb aigua, tot seguint mirant pel forat. Estefania es lamenta que en Diafebus l’hagi fet perdre la virginitat i després parla del seu matrimoni secret amb ell, al qual no hi anirà ningú, ja que es secret. El dia ja s’acosta i els amants s’han de separar.

L’emperador se’n torna a Constantinoble amb la seva filla i les dames. Tirant i Carmesina s’acomiaden. Ella amb llàgrimes als ulls diu que complirà la seva promesa. Llavors, en Tirant es gira i cau del cavall. Mentrestant el turcs s’han reforçat i aquesta vegada per mar. Un gran estol comandat pel Gran Caramany i el rei de la sobirana Índia, ajudats com sempre pels genovesos, s’acosta.

Cap. CLXIV– Lo consell que los mariners donaren a Tirant

Un mariner diu a en Tirant que els turcs tenen una flota molt més gran que ells, recomana fugir. Un altre mariner que abans havia estat enemic dels cristians, diu que ell sap com fer que els cristians guanyin als turcs. Com que les naus turques són molt grosses, per guanyar-les s’han de descarregar les naus cristianes, fent-les així més lleugeres. A més, diu que els turcs tenen por d’en Tirant i estan desmoralitzats. Si els vaixells cristians resisteixen les pedres dels turcs, ja guanyarien amb les fletxes als turcs. En Tirant es convenç i mana que tots els vaixells siguin descarregats. Llavors en Tirant va al castell de Malveí a visitar els seus cavallers. Aquests li comuniquen que mentre ell era fora els turcs han atacat el castell i la ciutat i han matat molta gent perquè degut al desordre no s’han sabut defensar. Tirant es sorprèn del desordre que hi ha. Llavors, mana al conestable que li triï dos mil cavallers i dos mil ballesters. El conestable no sap com fer  la tria i en Tirant li diu que faci donar l’alarma com si els estiguessin atacant i el que vagin amb les armadures ben posades són els que ha de triar. Tirant torna als vaixells i els troba descarregats com ell havia manat. Després Tirant per consell del mariner, fa que dos vaixells surtin al mar, un per vigilar i l’altre per seguir el vaixell del Gran Caramany.

L’endemà, Tirant carrega les naus d’homes d’armes i ballester. Al cap d’una estona veuen venir una de les naus que havien manat que vigilessin el mar i pensen que l’enemic s’acosta. I així era, els turcs s’acostaven, llavors la nau d’en Tirant surt primera, i els turcs es pensen que sols hi tenien aquella nau, llavors surten dues més i els turcs s’alegren. Però, després surten del port totes les altres naus, a més de les barques dels pescadors i dels mercaders. Era de nit, i quan totes les barques encenen les llums, els turcs pensen que totes les llums són de naus, llavors, veient que n’hi ha moltíssimes decideixen fugir. Les naus turques s’espargeixen i la nau que havia de seguir la nau del Gran Caramany i la nau d’en Tirant segueixen la nau d’en Caramany.

En fer-se de dia, la nau d’en Tirant és al costat de la d’en Caramany. Llavors, comença l’abordatge. Lluiten aferrissadament i mor molta gent. Per altra banda, la resta de vaixells cristians es troben amb els turcs. Lluiten i guanyen els cristians. A més es fan amb moltes naus enemigues. Tirant que encara estava combatent amb la nau d’en Caramany estava fent minvar poc a poc els turcs. Caramany, llavors, va fer llençar la seva filla i les dames amb totes les riqueses al mar. Després, ell i el rei de sobirana Índia entraren a la cambra de la seva filla i es posaren al llit, esperant el moment en que els matarien. I quan Tirant guanya la batalla, fa presoners al dos reis que estaven al llit.

Cap. CLXXXIX– Les grans festes que l’emperaor féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà

L’ambaixada turca ha arriba a Constantinoble en so de Pau i es preparen gran festes en el seu honor

I el dia de la festa Tirant porta la sabata i la mitja brodades, i sobre el cap un casc amb el sant Graal a sobre i la pinta de la Carmesina. Al mig de l’espai hi ha un cadafal per espectacles, i al centre d’aquest una cadira on està asseguda la Sibil·la, i altres dones. Aquestes pegaven al cavaller que perdien els combats. Llavors apareix el gran conestable amb una gran processó i els cavallers que han de lluitar. Un d’aquests cavallers va d’incògnit i encadenat per una dona. És presoner d’amor. El cavaller té unes paraules a l’escut sobre l’amor que sent. L’espectacle comença i els cavallers lluiten. El cavaller desconegut guanya a dos ducs i es disposa a lluitar contra en Tirant. Abans, les donzelles de Carmesina corren a preguntar-li el seu nom, però aquest només diu que es de Bretanya. Comença la batalla entre en Tirant i el cavaller desconegut. Tirant veient que el cavaller desconegut no fa res, es rendeix. I el cavaller desconegut que resulta ser Diafebus guanya i se li fan grans honors. Les festes duren vuit dies. Molts cavallers intenten guanyar al gran conestable (en Diafebus). Un dia, arriben a les festes uns cavaller parents de l’emperador. I Tirant s’enfronta amb un d’aquest. El combat es gairebé mortal i el cavaller acaba amb mig cos trencat i a en Tirant se li mor el cavall i toca amb la mà al terra. Per això, el puneixen. Llavors en Tirant decideix que no junyirà més, si no és amb un rei o un fill de rei. Els dies següents en Tirant es diverteix amb la cort. Un dia, la Princesa li pregunta perquè porta una mitja brodada i l’altra no. Ell explica que és perquè aquella mitja va entrar entre les seves cuixes aquell dia que va anar a veure-la. Carmesina respon que aviat podrà tenir les dues mitges brodades, i en Tirant s’alegra molt. Arriben a la ciutat de Pera, i allà arriben un vaixells que són de França. El rei francès que coneix les gestes de Tirant li porta homes i li dóna riqueses. Les festes continuen.

Cap. CCXXXI– Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa

De nit Plaerdemavida porta a Tirant i el fica a una caixa amb un forat davant on la princesa té preparat el bany. Quan la princesa arriba es comença a despullar, Tirant ho està veient tot des de la caixa. Llavors quan ja era nua, Plaerdemavida va agafar una candela i va resseguir tot el cos de Carmesina per excitar en Tirant. Aquest troba un gran plaer. Al cap d’una estona, Carmesina es fica al bany i diu a Plaerdemavida que es fiqui amb ella. Aquesta diu que ho farà si aquesta nit deixa que en Tirant estigui una hora amb ella al llit. La princesa li diu que el faria fora o que no diria res. Després entra la Viuda reposada i es banya amb la princesa.

Acabat el bany, la princesa se’n va a dormir amb les donzelles. Llavors, Plaerdemavida treu en Tirant de la caixa i el fa despullar silenciosament. En Tirant està tremolant i està ple de vergonya.

Cap. CCXXXIII– Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida

Silenciosament, Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de la princesa mentre aquesta dorm. Plaerdemavida es posa entre en Tirant i la princesa i agafa la mà d’en Tirant i la posa sobre els pits de la princesa. Aquesta es desperta, i Plaerdemavida li diu que ara que té la pell suau voldria poder tocar-la. La princesa li ho permet. I Plaerdemavida fa que Tirant segueixi tocant, però aquest toca on no ho havia de fer i la princesa es desperta dient que tregui la mà d’allà. Al final, la princesa s’assabenta que n’hi ha més d’una persona, i fa un crit, però Plaerdemavida li tapa la boca i ningú la sent. Plaerdemavida li confessa que en Tirant és allà. Llavors, la princesa s’enfada i fa un crit. La Viuda reposada el sent, i com que a aquesta li agrada en Tirant, fa un crit que es sentit per totes les donzelles i l’emperadriu, que van corrent a la cambra de la princesa. Plaerdemavida llavors treu en Tirant pel terrat i li dona una corda perquè baixi. Amb les presses baixa sense mirar si la corda arriba fins al terra i, com no arribava, cau i es trenca una cama. Llavors l’emperadriu i les donzelles entren a la cambra i pregunten a Carmesina que li passa, aquesta contesta que hi havia una rata al seu llit. L’emperador que arriba amb una espasa no es creu la història de la rata i busca per tots els llocs s’hi ha algú. Però Plaerdemavida ja havia tret la corda del terrat i, així no descobreixen en Tirant.

Cap. CCLX– Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit

L’emperadriu i l’Hipòlit es declaren el seu amor. Després, l’emperadriu fa preparar la seva cambra i després de sopar es va retirar dient que tenia mal de cap. Llavors, amb el consell mèdic es fica al llit i va dir que ningú la destorbes aquella nit. L’Hipòlit està al terrat esperant. Quan ja era de nit, l’emperadriu el cerca, entra a la cambra, i per desig d’Hipòlit consumeixen el seu amor al terra.

Cap. CCLXI– Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora

Hipòlit diu a l’emperadriu que la glòria i la perfecció d’aquell moment és inefable. L’amor que sent per ella tampoc es pot explicar. A més a més, es posa a la seva completa disposició.

Cap. CCLXII– Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit

L’Hipòlit no vol parlar més i vol anar al llit, on gaudiran del plaer carnal. Llavors es despulla i despulla l’emperadriu. Aquesta és molt bella. Passen la nit parlant tot enamorats. L’emperadriu sospira perquè veu l’Hipòlit millor del que es pensava, i perquè el veuran com un heretge. Al final s’adormen, i al matí quan entra la donzella de l’emperadriu, veu l’home al costat de la seva senyora. La donzella tenia ganes de cridar però va pensar que si era allà era perquè l’emperadriu ho volia i, llavors, la donzella fa tot el possible perquè no hi entri ningú a la cambra. Però llavors arriba l’emperador que vol entrar a la cambra. La donzella desperta l’emperadriu i aquesta avisa el seu amant. Aquest vol treure’s la vida, però l’emperadriu li diu que

Cap. CCXXXI– Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa

De nit Plaerdemavida porta a Tirant i el fica a una caixa amb un forat davant on la princesa té preparat el bany. Quan la princesa arriba es comença a despullar, Tirant ho està veient tot des de la caixa. Llavors quan ja era nua, Plaerdemavida va agafar una candela i va resseguir tot el cos de Carmesina per excitar en Tirant. Aquest troba un gran plaer. Al cap d’una estona, Carmesina es fica al bany i diu a Plaerdemavida que es fiqui amb ella. Aquesta diu que ho farà si aquesta nit deixa que en Tirant estigui una hora amb ella al llit. La princesa li diu que el faria fora o que no diria res. Després entra la Viuda reposada i es banya amb la princesa.

Acabat el bany, la princesa se’n va a dormir amb les donzelles. Llavors, Plaerdemavida treu en Tirant de la caixa i el fa despullar silenciosament. En Tirant està tremolant i està ple de vergonya.

Cap. CCXXXIII– Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida

Silenciosament, Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de la princesa mentre aquesta dorm. Plaerdemavida es posa entre en Tirant i la princesa i agafa la mà d’en Tirant i la posa sobre els pits de la princesa. Aquesta es desperta, i Plaerdemavida li diu que ara que té la pell suau voldria poder tocar-la. La princesa li ho permet. I Plaerdemavida fa que Tirant segueixi tocant, però aquest toca on no ho havia de fer i la princesa es desperta dient que tregui la mà d’allà. Al final, la princesa s’assabenta que n’hi ha més d’una persona, i fa un crit, però Plaerdemavida li tapa la boca i ningú la sent. Plaerdemavida li confessa que en Tirant és allà. Llavors, la princesa s’enfada i fa un crit. La Viuda reposada el sent, i com que a aquesta li agrada en Tirant, fa un crit que es sentit per totes les donzelles i l’emperadriu, que van corrent a la cambra de la princesa. Plaerdemavida llavors treu en Tirant pel terrat i li dona una corda perquè baixi. Amb les presses baixa sense mirar si la corda arriba fins al terra i, com no arribava, cau i es trenca una cama. Llavors l’emperadriu i les donzelles entren a la cambra i pregunten a Carmesina que li passa, aquesta contesta que hi havia una rata al seu llit. L’emperador que arriba amb una espasa no es creu la història de la rata i busca per tots els llocs s’hi ha algú. Però Plaerdemavida ja havia tret la corda del terrat i, així no descobreixen en Tirant.

Cap. CCLX– Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit

L’emperadriu i l’Hipòlit es declaren el seu amor. Després, l’emperadriu fa preparar la seva cambra i després de sopar es va retirar dient que tenia mal de cap. Llavors, amb el consell mèdic es fica al llit i va dir que ningú la destorbes aquella nit. L’Hipòlit està al terrat esperant. Quan ja era de nit, l’emperadriu el cerca, entra a la cambra, i per desig d’Hipòlit consumeixen el seu amor al terra.

Cap. CCLXI– Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora

Hipòlit diu a l’emperadriu que la glòria i la perfecció d’aquell moment és inefable. L’amor que sent per ella tampoc es pot explicar. A més a més, es posa a la seva completa disposició.

Cap. CCLXII– Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit

L’Hipòlit no vol parlar més i vol anar al llit, on gaudiran del plaer carnal. Llavors es despulla i despulla l’emperadriu. Aquesta és molt bella. Passen la nit parlant tot enamorats. L’emperadriu sospira perquè veu l’Hipòlit millor del que es pensava, i perquè el veuran com un heretge. Al final s’adormen, i al matí quan entra la donzella de l’emperadriu, veu l’home al costat de la seva senyora. La donzella tenia ganes de cridar però va pensar que si era allà era perquè l’emperadriu ho volia i, llavors, la donzella fa tot el possible perquè no hi entri ningú a la cambra. Però llavors arriba l’emperador que vol entrar a la cambra. La donzella desperta l’emperadriu i aquesta avisa el seu amant. Aquest vol treure’s la vida, però l’emperadriu li diu que

Cap. CCLXI– Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora

Hipòlit diu a l’emperadriu que la glòria i la perfecció d’aquell moment és inefable. L’amor que sent per ella tampoc es pot explicar. A més a més, es posa a la seva completa disposició.

Cap. CCLXII– Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit

L’Hipòlit no vol parlar més i vol anar al llit, on gaudiran del plaer carnal. Llavors es despulla i despulla l’emperadriu. Aquesta és molt bella. Passen la nit parlant tot enamorats. L’emperadriu sospira perquè veu l’Hipòlit millor del que es pensava, i perquè el veuran com un heretge. Al final s’adormen, i al matí quan entra la donzella de l’emperadriu, veu l’home al costat de la seva senyora. La donzella tenia ganes de cridar però va pensar que si era allà era perquè l’emperadriu ho volia i, llavors, la donzella fa tot el possible perquè no hi entri ningú a la cambra. Però llavors arriba l’emperador que vol entrar a la cambra. La donzella desperta l’emperadriu i aquesta avisa el seu amant. Aquest vol treure’s la vida, però l’emperadriu li diu que 

encara pot salvar-se. Ella entretindrà el rei i ell podrà salvar la vida. L’Hipòlit no es vol separa d’ella, però al final ho fa. Entren a la cambra l’emperador i els metges per saber quina és la seva malaltia. L’emperadriu diu que a causa del dolor no ha pogut dormir bé, però quan s’ha adormit ha tingut un somni en què estava amb el seu fill, al qual petonejava. Parla del que realment ha passat però posant el seu fill en el lloc de l’Hipòlit. Després suplica que la deixin dormir una estona més per tornar-ho a somiar, ja que aquest somni li alleugera els mals. Els metges ho permeten i l’emperador també.

Cap. CCLXXXIII– Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant

La Viuda Reposada s’emporta en Tirant cap a una casa que dóna a l’hort, i des de d’allà es pot veure tot el que passa a l’hort. Després, treu la princesa del llit dient que l’emperador li diu que no ha de dormir tant, i la porta a l’hort on faran uns jocs. Llavors la viuda vesteix Plaerdemavida del moro que tenia cura de l’hort, i tot jugant es fa petons amb la princesa i juguen a l’amor. Tirant ho veu tot i pensa que Plaerdemavida és el moro i que Carmesina li és infidel. Tirant es lamenta molt i es maleeix a si mateix pel que ha vist. S’acabava de casar en secret amb Carmesina i ara se n’adona que ella l’ha traït.

Cap. CDXXXIV– Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador

Tirant va a Constantinoble a parlar amb l’emperador. Quan arriba a la ciutat es disfressa i entra al palau de l’emperador. No el troba, però hi troba Plaerdemavida, que ara es reina de Fes. Aquesta li dóna les gràcies per tot el que ha fet per ella, i li diu que aviat se’n tornarà a la seva terra. Tirant li diu que ell sempre serà obedient a tot el que ella digui. La reina, llavors, li diu que portarà Carmesina, a veure si aconsegueix alguna cosa. Carmesina arriba enganyada. S’ajeu al llit i espera la reina. Aquesta va a parlar amb en Tirant, que està amagat, i li diu que es despulli i que vagi al llit amb la seva estimada. A més, l’exhorta perquè aconsegueixi tot el que desitja ja que aquesta és la darrera oportunitat.

Cap. CDXXXV– Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina

Tirant dóna les gràcies a la reina tot emocionat. Diu que mai no podrà pagar tot el que ha fet per ell, i que ella li dóna glòria, plaer i el bé. A més, diu que sempre l’estimarà pels favor que l’ha fet. La reina només li diu que es despulli d’una vegada. Quan està despullat, el presenta a Carmesina que se sorprèn molt. Llavors la reina li diu que només pensi en el present i que gaudeixi d’en Tirant. En aquell moment, la reina els deixa sols i se’n va a dormir en un altre llit.

Cap. CDXXXVI– Com Tirant vencé la batalla e per la força d’armes entrà en lo castell

Tirant fa l’amor amb Carmesina. A ella no li agrada gaire, i li diu contínuament que ho deixi estar perquè li

està fent mal. Però en Tirant no para i arriba fins al final. Carmesina sembla morta però la reina li llença aigua de roses i es desperta. Aquí, l’acte sexual és vist com una batalla i l’entrada al castell és el coit. Tirant ha guanyat la batalla.