Anàlisi d'El mal caçador de Joan Maragall: Mètrica i Temes

El mal caçador: Anàlisi completa

1. Mètrica i figures retòriques

La/mis/sa/ma/ti/nal 6
la/di/uen/a/llà/dalt 6
ai/xís/que-es/fa/de/di/a. 6 (-1)

La/mis/sa/de/l'es/tiu 6
el/ca/pe/llà/la/diu 6
amb/les/por/tes/o/ber/tes. 6 (-1)

S'o/eix/de/tots/cos/tats 6
quan/en/flai/ra-els/ser/rats 6
el/gi/nes/tar/de/Cor/pus. 6 (-1)

El/ca/ça/dor-es/de/leix. 6
De/fo/ra-es/tant/l'o/eix 6
amb/un/ge/noll/a/ter/ra. 6 (-1)

Encavalcament: Destaca que el caçador volia caçar la llebre amb molta intensitat.

Al/bell/punt/d'al/çar/Déu, 6
li/bo/ta-a/llà-al/bell/peu 6
la/lle/bre-en/di/as/tra/da. 6 (-1)

S'es/ven/ta-el/gos/lla/drant, 6
la/lle/bre/fuig/bo/tant, 6
i-el/ca/ça/dor-al/dar/re/ra. 6 (-1)

Referència: Moment de la llegenda en què el capellà alça l’hòstia de la missa.

"Cor/res/i/cor/re/ràs" 6
"Mai/més/t'a/tu/ra/ràs" 6
A/ques/ta-és/la/sen/tèn/cia. 6 (-1)

"Doncs, cor/ro-i/cor/re/ré. 6
Mai/més/m'a/tu/ra/ré. 6
A/le/gre-és/la/sen/tèn/cia" 6 (-1)

Paral·lelisme: Serveix per mostrar que el personatge és orgullós. És l'única paraula que canvia.

S'a/llu/nyen/amb/el/vent, 6
per/dent-se-en/un/mo/ment 6
els/crits, la/fres/sa, el/ras/tre… 6 (-1)

Personificació: Crits (gos), fressa (llebre), rastre (caçador).

Pas/sen/di/es/i/nits… 6
Pe/la-mar/ges/re/flo/rits 6?
ha/tor/nat/Cor/pus/Chris/ti. 6 (-1)

La/mis/sa/ma/ti/nal 6
la/di/uen/a/llà/dalt, 6
les/por/tes/són/o/ber/tes. 6 (-1)

En/un/vent/de/vi/sió 6
pas/sa-el/mal/ca/ça/dor 6
en/tre/lla/drucs/i/fres/sa. 6 (-1)

Se/gi/ra-i/veu/l'al/tar, 6
i-a/peu/el/ca/pe/llà, 6
i-en/alt/veu/l'Hòs/tia/Càn/di/da. 6 (-2)

Pas/sa/i-es/perd/al/lluny… 6
La/boi/ri/na/de/Juny 6
ce/nyeix/l'ho/rit/zó-im/mò/bil. 6 (-1)

Metàfora: Referència al fet que el temps no passa; el caçador rep un càstig etern.

Ro/den/les/es/ta/cions 6
re/vé/nen/els/plan/çons: 6
ca/da-any, ca/da-any/ve/Cor/pus. 6 (-1)

Metàfora: Les estacions passen menys pel caçador; simbolitza el càstig etern.

Ca/da-any/tor/na-a/pas/sar; 6
ca/da-any/tor/na-a/mi/rar, 6
ca/da-any, la/mis/sa-au/gus/ta. 6 (-1)

Anàfora: Referència al pas del temps.

Ca/da-any/els/ca/pe/llans 6
te/nen/més/ca/bells/blancs 6
i-ai/xe/quen/més/els/bra/ços. 6 (-1)

Ca/da-any/l'Hòs/tia-es/va-al/çant, 6
el/tem/ple-es/va-ai/xa/fant 6
i/l'Hòs/ti-a/pu/ja, pu/ja… 6 (-1)

Pas/sen/més/anys/i/més, 6
el/ca/pe/llà/no/hi-és: 6
l'Hòs/ti-a/va/so/la-en/l'ai/re. 6 (-1)

A/munt… a/munt... a/munt. 6
La/vol/ta/perd/el/junt, 6
la/llum/del/cel/s'hi/fil/tra. 6 (-1)

L'Hòs/ti-a/s'hi/va-a/cos/tant… 6
El/tem/ple-es/va-es/quer/dant… 6
El/ca/ça/dor/no/pa/ra. 6 (-1)

Antítesi: Referència al pas del temps.

Ve-un/any, la/vol/ta/cau 6
i/s'o/bre-el/gran/cel/blau 6
da/munt/de/l'Hòs/ti-a/blan/ca, 6 (-1)

Epítet: Remarca la presència de Déu.

que/s'al/ça/len/ta/ment… 6
Al/ser/l'es/tiu/vi/nent 6
flo/reix/el/tem/ple-en/ru/nes. 6 (-1)

Se'n/va/pu/jant/al/cel… 6
El/ca/ça/dor, amb/an/hel, 6
ca/da-any, ca/da-any/la/mi/ra. 6 (-1)

L'Hòs/ti-a/per/ma-al/ze/nit, 6
Té/l'es/pai/in/fi/nit, 6
i-ell, per/ca/ça, en/ci/sat, 6
té-el/temps, l'e/ter/ni/tat. 6

2. Situació en el llibre

El poema pertany al llibre Visions i Cants (1900) del poeta Joan Maragall. El tema del poema és el càstig del caçador per abandonar la missa en el moment de l'elevació de l'hòstia per anar a caçar una llebre. Consta de versos hexasíl·labs en 25 estrofes de tres versos cada una. És, per tant, d'art menor i utilitza una rima assonant als dos primers versos de cada estrofa, mentre que els tercers són lliures.

Tot el poema es pot dividir en quatre parts:

• Primera part (estrofes 1-4): Introducció al rerefons: un matí de juny a l'església. El caçador està a fora escoltant la missa.
• Segona part (cinc estrofes següents): Es desenvolupa el nus de la llegenda. A l'hora d'aixecar l'hòstia, apareix la llebre i el caçador fuig darrere seu, sent castigat per aquest fet.
• Tercera part (estrofes 10-21): Descriu el pensament i el trànsit del caçador al llarg del temps.
• Quarta part: Segueix la resta del poema i finalitza amb la idea de l'eternitat.

3. Idees de Nietzsche presents al poema

En l'obra es percep la influència de Nietzsche i elements de la tradició com Montserrat. Hi ha una idea d'altitud de l'espai com a correlat de l'alta dimensió de la divinitat. El vessant terrenal és simbolitzat per figures com Fra Garí, un penitent i representant de la divinitat. L'individu aïllat per causa dels seus pecats no pot resistir-se als encants corporals de la bella Riquilda; la noia és presa per les forces demoníaques, exercint la mateixa funció que la llebre en el poema anterior. L'amor espiritual de la divinitat és vençut pel pecat de lascívia. La carn humana davant de la divinitat es presenta a la segona estrofa. La intenció de l'autor és que la tesi de l'«ànima catalana» aparegui en primer terme, on també sorgeix el perdó. La boira, que impedeix la visió clara de la realitat al principi del poema, desapareix al final com a símbol d'una nova mirada neta. Riquilda, manifestació de la sensualitat terrenal, és un «raig de sol» (vers 18), i aquesta dimensió vital i solar és un tret característic, segons el poeta, de l'essència catalana.

4. Importància del paisatge i elements naturals

El vitalisme és representat mitjançant la vida, la força, l'ímpetu i la joventut. Aquests aspectes poden portar a la condemna de les persones, perquè desitgen la vida eterna i aquells que els castiguen els obliguen a córrer sense parar. Això es veu reflectit als versos 22-24, on el protagonista accepta el seu destí. Nietzsche defensa aquests aspectes i vol afirmar la seva voluntat.

Per tant, no hi ha penediment, sinó altivesa. És una mostra de la seva llibertat individual. Per a ell, la condemna no és un càstig, sinó una sortida vital, una possibilitat de dedicar-se eternament a allò que realment li agrada.