Anàlisi de Joan Garí de Joan Maragall: Mètrica i Símbols

Anàlisi del poema Joan Garí de Joan Maragall

Joan Garí: 1.

Mètrica i figures retòriques

Part I

a-la-mun-ta-nya-mi-ra-cle (7 síl·labes) [7 = 8-1]
u-na-lle-gen-da-ha-flo-rit (7 síl·labes)
la-lle-gen-da-del-di-a-ble (7 síl·labes) [7 = 8-1]
i-de-fra-jo-an-ga-rí (7 síl·labes)
fra-jo-an-fa-pe-ni-tèn-ci-a (7 síl·labes) [7 = 9-2]
en-fi-lat-a-dalt-d'un-cim (7 síl·labes)
li-du-ien-u-na-don-ze-lla (7 síl·labes) [7 = 8-1]
que-te-ni-a-els-mals-es-prits (7 síl·labes)
mont-ser-rat-mun-ta-nya-san-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]
la-mun-ta-nya-de-cent-cims (7 síl·labes)

Part II

fra-jo-an-din-tre-la-co-va (7 síl·labes) [7 = 8-1]
es-ta-va-fent-o-ra-ció (7 síl·labes)
ri-quil-da-se-li-pre-sen-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ves-ti-da-de-temp-ta-ció (7 síl·labes)
fra-jo-an-clou-les-par-pe-lles (7 síl·labes) [7 = 8-1]
mes-la-veu-con-tra-cla-ror (7 síl·labes)
fra-jo-an-clou-les-par-pe-lles (7 síl·labes) [7 = 8-1]
mes-la-veu-con-tra-cla-ror (7 síl·labes)
mont-ser-rat-és-ple-de-boi-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ri-quil-da-és-un-raig-de-sol (7 síl·labes)

Part III

des-prés-del-pe-cat-tan-gran (7 síl·labes)
ell-res-ta-bo-ca-ter-ro-sa (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ri-quil-da-és-tim-bes-a-vall (7 síl·labes)
mont-ser-rat-és-net-de-boi-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]
fra-ga-rí-veu-els-a-bims (7 síl·labes)
i-les-ca-mes-li-tre-mo-len (7 síl·labes) [7 = 8-1]
si-pro-va-de-re-dre-çar-se (7 síl·labes) (7=8-1)
cau-de-mans-u-na-al-tra-vol-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]
jo-an-ga-rí-ja-no-és-un-sant (8 síl·labes)
jo-an-ga-rí-ja-no-és-un-ho-me (8 síl·labes) [8 = 9-1]
que-és-u-na-fe-ra-dels-camps (7 síl·labes)
que-per-mont-ser-rat-pas-to-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]

Part IV

al-cap-d'anys-de-ter-re-jar (7 síl·labes)
sent-u-na-veu-d'in-no-cèn-ci-a (7 síl·labes) [7 = 9-2]
ai-xe-cat-jo-an-ga-rí (7 síl·labes)
la-te-va-sort-és-com-pler-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ja-pots-al-çar-els-ulls-al-cel (8 síl·labes)
que-ja-els-tens-prou-plens-de-ter-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ja-pots-al-çar-els-ulls-al-cel (8 síl·labes)
que-ja-els-tens-prou-plens-de-ter-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]
jo-an-ga-rí-s'al-ça-de-mans (8 síl·labes)
com-un-ós-quan-es-re-dre-ça (7 síl·labes) [7 = 8-1]

Anàlisi de les figures retòriques

• Muntanya miracle: Referència a la muntanya de Montserrat.
• Muntanya de cent cims: Hipèrbole per intensificar la grandària de la muntanya de Montserrat.
• Montserrat és ple de boira / Riquilda és un raig de sol: Contrast.
• Després del pecat tan gran: Paral·lelisme amb el mite; intensifica l'absència de boira fent-la més evident amb el pecat comès.
• Joan Garí ja no és un sant, Joan Garí ja no és un home: Paral·lelisme per mostrar el moment en què Joan Garí camina a quatre grapes, com una bèstia.
• Al cap d'anys de terrejar: Fa referència al càstig imposat a l'ermità de caminar arran de terra.
• Ja pots alçar els ulls al cel: Indica a Joan Garí que el seu càstig ja s'ha acabat.

Situació en el llibre Visions i Cants

El poema pertany al llibre Visions i Cants (1900) del poeta Joan Maragall. Està basat en la llegenda de Joan Garí, que explica la història d’un eremita de Montserrat que és temptat per Riquilda, filla de Jofre el Pilós i posseïda pel dimoni. Garí la viola i la mata, i és condemnat pel Papa a caminar de quatre grapes i convertir-se en semibèstia. Al cap de molts anys, és capturat pels soldats de Jofre per ser ajusticiat, però el seu fill petit (un infant de bolquers) demana clemència al seu pare i és perdonat.

Aquest tema (el pecat, la temptació i el càstig) està tractat des d’un punt de vista comprensiu, destacant la necessitat del perdó. Maragall vol mostrar la visió de l’home que sobrepassa els límits. El poeta ofereix les claus de la superació, de l’esforç i la lluita contra els pecats de l’individualisme. A partir de llegendes arrelades en el folklore català, Maragall construeix el personatge mític del frare Garí.

Representa la vida contemplativa, que viu allunyat de les preocupacions de la ciutat i fa una vida de repòs en un paratge bucòlic. Garí és un personatge simbòlic perquè l’individu comet un pecat pel qual haurà de pagar fins que un altre individu divinitzat no li posi un final. En aquesta caracterització hi podríem reconèixer l’individu que es deixa arrossegar pels instints propis del col·lectiu català. S’estructura en quatre estrofes de vuit versos heptasíl·labs amb una coda de dos que fixa la relació entre el paisatge, Montserrat, i el protagonista, Fra Garí.

Idees de Nietzsche presents al poema

Maragall situa la història en un nou paisatge sagrat i simbòlic: Montserrat. Reprenem la idea d’altitud de l’espai amb la divinitat. Ara l’àmbit terrenal és simbolitzat per la figura de Fra Garí, que és, ja d’entrada, un penitent, un representant de la divinitat. L’individu aïllat per causa dels seus pecats no pot resistir-se als encants corporals de la bella Riquilda. Observem que la noia és presa per les forces demoníaques i que fa la mateixa funció que la llebre en el poema del "Mal Caçador". Riquilda és la temptació de Garí. Manifesta la sensualitat terrenal i lascívia, i per això és descrita com un "raig de sol". Aquesta dimensió vital i solar és un tret característic de l'essència catalana segons l'autor.

Importància del paisatge i elements naturals

Garí segueix sent una fera (que per a Nietzsche seria l'home nihilista) durant molts anys, i finalment, en la secció IV, apareix "una veu d'innocència" (vers 32). Segons diu la llegenda, es tracta d'un nen de tres anys, que és una representació del sobrehome, ja que un nen sempre viu el present sense preocupar-se del futur. Aquesta veu allibera Joan Garí de la seva condició de fera; aquest és perdonat i passa a ser també un sobrehome.