Figures retòriques en el poema "Temps" de V. Andrés Estellés

Figura retòrica (temps):

En el poema "Temps" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas Estellés enfasitza el so de les campanes quan toquen a mort perquè "no s’acaben mai". A més hi apareixen també metàfores, comparacions, sinestèsies "guitarra amarga", sinècdoques "No hi havia a València dos cames com les teues".

Referents (temps):

"Temps" és un poema que forma part del poemari Llibre de meravelles escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958 en plena etapa de postguerra i publicat l’any 1971. Té 49 versos blancs alexandrins i no està dividit en estrofes. A més apareixen referents de les activitats habituals de l’època com la criança de cucs de seda: "mossegaven els cucs les fulles de morera"; collites de l’època com la dacsa: "batallons de dacsars arribaven al poble amb fulles verdíssimes. També s’esmenten elements habituals com: cadira baixeta, corral, figuera, aljub.

Mètrica (Assumiràs la veu d'un poble):

Està format per quaranta-tres versos octosíl·labs. No hi ha rima entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides. Es denominen versos blancs. En la resta del poemari l’autor sol optar per altres tipus de versos, com són la combinació de versos de deu i quatre síl·labes en el poema "Un entre tants" de la primera part del poemari que a manera de lletania repeteix la mateixa estructura oracional, molt generalment l’alexandrí, de dotze síl·labes.

Figura retòrica (Assumiràs la veu d'un poble):

En el poema “Assumiràs la veu d'un poble” escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareix un polisíndeton, («i serà/ i seràs/ i patiràs, i esperaràs/ i aniràs»); unit a l’anàfora la repetició de la conjunció i a l’inici dels versos dos al quatre. La sinestèsia del penúltim vers reforça la idea del sentiment d’orgull i responsabilitat que accepta el poeta com a representant del seu poble.

Referents (Assumiràs la veu d'un poble):

"Temps" és un poema que forma part del poemari Llibre de meravelles escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958 en plena etapa de postguerra i publicat l’any 1971. Té 43 versos blancs octosíl·labs. A més fa referència al seu poble (Burjassot, València) i ens diu que ha de lluitar pel poble.

Mètrica (Un entre tants com esperen i callen):

El poema està format per 21 versos. Alternen els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4 + 6) i els tetrasíl·labs. Aquests últims sempre corresponen a la mateixa frase "un entre tants", que també es correspon amb el primer hemistiqui de tots els versos de deu síl·labes. La rima és la repetició de sons al final dels versos per a remarcar estèticament el final del vers, i organitza les formes estròfiques. Els versos decasíl·labs s’agrupen de tres en tres, amb una rima consonant.

Figura retòrica (Un entre tants com esperen i callen):

En el poema “Un entre tants com esperen i callen” escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareix l’anàfora i el paral·lelisme sintàctic («Un entre tants com esperen, treballen/ Un entre tants com esperen badallen»), a més apareix l'asíndeton per a destacar els verbs que finalitzen molts dels versos («esperen, barallen»).

Referents (Un entre tants com esperen i callen):

"Un entre tants com esperen i callen” és un poema que forma part del poemari Llibre de meravelles escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958 en plena etapa de postguerra i publicat l’any 1971. Té 21 versos que alternen els decasíl·labs i tetrasíl·labs.

Mètrica (global):

Està format per "nombre de versos" versos alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Són versos blancs perquè, tot i tenir uniformitat mètrica no rimen. A més dels alexandrins, Estellés usa d’altres tipus de vers, com són la combinació de versos de deu i quatre síl·labes en el poema "Un entre tants" de la primera part del poemari que a manera de lletania repeteix la mateixa estructura oracional. També cal destacar el poema "Assumiràs la veu d’un poble" escrit en versos octosíl·labs, on també repeteix estructures oracionals.

Referents (global):

"nombre poema” és un poema que forma part del poemari Llibre de meravelles escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958 en plena etapa de postguerra i publicat l’any 1971. Té X versos blancs alexandrins.

Figura retòrica (Ací):

En el poema "Ací" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareix l’anàfora que li permet destacar l’adverbi ací que dona títol al poema: "Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March/ Ací, de cos present, estigué Ausiàs March" i el polisíndeton que accelera d’alguna manera el relat: "I seguírem després... I altre dia tornàrem, I hem tornat molts de dies".

Figura retòrica (Cant de Vicent):

En el poema "" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareix una combinació de l’anàfora amb el paral·lelisme sintàctic "La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d’una manera humil". L'ús de comparacions ("Lentament el miraves créixer com un crepuscle").

Figura retòrica (Demà serà una cançó):

En el poema "" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareixen referències a espais urbans coneguts per ell ("el riu", "la fira"), algun topònim com ("l’Albereda"), etc.

Figura retòrica (els Amants):

En el poema "Temps" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareixen hipèrboles que defineixen els versos inicial i final: "No hi havia a València dos amants com nosaltres", L’exclamació retòrica "Què voleu que hi faça!", etc.

Figura retòrica (Estampeta):

En el poema "Temps" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareixen topònims i els noms concrets de cinemes "València, Bétera; el Metropol, el Goya", l'ús d’anàfores ("aquelles cames llargues i quasi sense gràcia/ aquelles cames tristes, l’estiró de la guerra"), etc.

Figura retòrica (No escric èglogues):

En el poema "Temps" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareix una hipèrbole "No hi havia a València dos cames com les teues", a vegades empra el paral·lelisme sintàctic, "i jo et volia així, i jo ho volia així", etc.

Figura retòrica (Per exemple):

En el poema "Temps" escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, publicat l’any 1971 i que pertany al poemari Llibre de meravelles, trobem diverses figures retòriques. En aquest cas apareix una interrogació retòrica a ("¿I qui sap, al remat?"), un paral·lelisme sintàctic, "per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres", etc.