Anàlisi de Mètriques en la Poesia: Guia Completa

Anàlisi de Mètriques en la Poesia

1. Separar les síl·labes

• Diftong: vocal + i/u
• Hiat: i/u + vocal, vocal forta + vocal forta, vocal dèbil entre consonant i vocal
• Dígrafs: no es separen: gu, qu, ny, ll, mp, ig. Es separen: dd, l·l, tl, tll, mm, tm, tn, nn, ss, tg, tj, tx, tz, rr

2. Mirar si hi ha contactes vocàlics

• Elisió: és la desaparició d'una de les dues vocals en contacte; no es pronuncia una vocal.
• T + AX (mà esquerra) I Si les dues vocals són tòniques, no es produeix.
• AX + T (mitja hora) I pronom hi / conjunció i = no es produeix.
• AX + A (una aixeta)

Sinalefa: Quan una vocal d'una paraula i la primera de la següent s'uneixen formant un diftong; una i/u formen diftong amb la vocal contigua.

Ex: portar un (vocal + u) I No es realitza quan hi ha pausa entre les dues paraules (cesura o , ;) i quan la segona vocal és tònica.

Hiat: contacte en dues vocals tòniques i aleshores no es pot formar diftong (ex: farà hípica).

3r. Es compta fins a l'última vocal tònica.

Cesura

És una pausa mètrica que no necessàriament coincideix amb els signes de puntuació, que divideix el text en dues o més parts. Es compten les síl·labes per separat fins a l'última síl·laba tònica. S'aplica als versos d'art major (+9 síl·labes).

Rima

• Consonant: es repeteixen tots els sons (vocals + consonants).
• Asonant: només es repeteixen les vocals.
• Masculina: els versos que rimen acaben en mots aguts.
• Femenina: els versos que rimen acaben en mots plans o esdrúixols.
• Interna: rima entre dues paraules d'un mateix vers o dos versos consecutius.
• Versos blancs: versos que no rimen amb cap altre però tenen el mateix nombre de síl·labes.
• Estramps: versos blancs femenins i decasílabes.
• Versos lliures: no rimen amb cap altre ni tenen el mateix nombre de síl·labes.
• Versos curts: art menor (-9 síl·labes).
• Versos llargs: art major (+8 síl·labes).

Figures Retòriques

• Comparació/Símil: relació de semblança entre dos termes; crea imatges suggeridores mitjançant associacions semàntiques.
• Metàfora: relació de semblança entre un terme literal i un figurat; crea imatges suggeridores modificant el contingut semàntic de les paraules.
• Metonímia: designació d'una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de contigüitat física o lògica; cridar l'atenció sobre una cosa.
• Símbol: representació d'un concepte per un objecte; augmentar la connotació del missatge.
• Sinestèsia: associació d'impressions sensorials que corresponen a sentits diferents; potenciar l'expressió de les sensacions.
• Ironia: expressió d'una intenció amb unes paraules de significació diferent; provocar el somriure o l'ocultació d'informació.
• Paradoxa: unió de dues idees aparentment oposades però que en el fons expressen quelcom; aconseguir un efecte sorprenent.
• Oxímoron: quan es presenten dos mots consecutius amb significat contrari.
• Perífrasi Literària: substitució d'una paraula per unes altres que signifiquen el mateix; aconseguir un efecte embellidor.
• Personificació/Prosopopeia: atribució a animals i coses inanimades de qualitats humanes; fer més subjectiu i viu el missatge.
• Al·legoria: descripció que expressa un sentit directe i un altre de figurat, fent que els dos facin referència a la mateixa cosa; potenciar la finalitat didàctica, moral o poètica del missatge.
• Paràbola: al·legoria amb finalitat didàctica.
• Antítesi: una paraula d'un vers contradiu a una del d'avall; posa en relleu una idea com a efecte contrari.
• Apostrofe: invocació d'un ésser real o imaginari; posar passió al missatge.
• Epítet: adjectiu que remarca una qualitat obvia del substantiu; ressaltar una qualitat.
• Exclamació: forma emfàtica d'expressar sentiments; expressar vivament sentiments.
• Hipèrbole: deformació de la realitat amb exageració; intensificar qualitats.
• Interrogació: afirmació o negació en forma de pregunta; afirmar o negar amb més vehement un enunciat.
• Interrogació retòrica: pregunta amb resposta implícita; suggerir al lector una resposta mental evident.
• Encavalgament: una oració dividida en dos versos; expressar tensió.
• Enumeració: acumulació d'aspectes referits a una mateixa cosa; amplificar la descripció d'un objecte.
• Hipèrbaton: alteració de l'ordre gramatical habitual d'una oració; aconseguir una millor qualitat fònica, rítmica o mètrica.
• Paral·lelisme: repetició d'una estructura en dos o més versos; donar més èmfasi a una idea.
• Polisíndeton: repetició d'una conjunció; alentir el ritme.
• Quiasme: repetició d'una estructura però amb un encreuament; aconseguir un missatge més eufònic i harmònic.
• Aliteració: repetició d'un so o més dins d'un vers; aconseguir un efecte de musicalitat i harmonia.
• Onomatopeia: imitació fonèticament d'un so; fer més expressiu el missatge.
• Paronomàsia: utilització de dues paraules de forma idèntica o semblant però de significat diferent; crear una sensació momentània de desconcert.
• Anàfora: repetició d'una o més paraules a l'inici d'uns versos; emfatitzar el sentit de les paraules repetides.
• Asindeton: supressió de les conjuncions que uneixen paraules o frases; ampliar una idea.

Apostrof

Quan la vocal neutra s'elídeix en contacte amb la vocal d'un altre mot.

• el/la/en/na - mot que comença amb vocal/h (l'altre, l'hora).
• la no s'apostrofa quan el mot següent comença amb una i/u àtones (la unió).
• de - nits que comencen amb vocal o h.
• en els pronoms febles s'apostrofa el més a la dreta possible.

Contracció

Fusió de dues vocals contigües en una sola.

Es prioritza l'apostrofació cap a la dreta que la contracció: a + el + hivern -- a l'hivern.

Guionet

• Separa elements de certs compostos.
• - entre dues paraules que acaben en vocal i la següent comença amb r/s/x (penja-robes).
• - quan hi ha un punt cardinal (sud-africà).
• - entre el verb i els pronoms febles (porta-me-la).
• - al escriure xifres amb lletres: DUC (cinc-cents).

Dièresi

Quan la u no és muda: ggue, gui, que, qui (ques, ti, o).

La i/u no forma diftong amb la vocal següent (ra, im).

No s'apostrofen: -isme, -ista, -us, -um, derivats cultes acabats en -al, terminacions de l'infinitiu, gerundi, futur i condicional.

Accentució

• Agudes: acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.
• Planes: no acaben en...
• Esdrúixoles: totes.