Guia Completa de la Dièresi i els Verbs en Català

La Dièresi (¨): Ús i Funcions Ortogràfiques

La llengua escrita, a banda de l’accent gràfic, té un altre signe que s’escriu damunt d’algunes vocals per fer indicacions sobre la pronúncia.

No és freqüent que en Raül culli el raïm prop de les aigües del riu.

Què és la Dièresi?

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca només sobre la i i la u.

Funcions Principals de la Dièresi

Aquest signe compleix les funcions següents:

• Indica que cal pronunciar la u en els diftongs creixents güe / güi / qüe / qüi:

  ambigües ~ lingüista ~ qüestió ~ obliqüitat

  En canvi, s’escriuen sense dièresi amigues, guisat, roques, qui.

• Assenyala que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior (hiat):

  oïda ~ veïnat ~ taüt ~ diürn

  Per tant, s’escriuen sense dièresi boina, reina, taula, riu.

• Marca que la i forma una síl·laba per si mateixa quan està entre vocals. És a dir, que no forma diftong amb cap vocal, ni l’anterior ni la posterior:

  construïa ~ produïa ~ conduïen ~ agraïen

  Però s’escriuen sense dièresi duia, feia, rèieu, queien.

Excepcions: Quan s'usa l'Accent en lloc de la Dièresi

• Quan la vocal que hauria de dur dièresi s’ha d’accentuar, s’escriu accent gràfic i no dièresi.

  país / països ~ Lluís / Lluïsa ~ veí / veïnat ~ produíem / produïen

Casos on NO s'aplica la Dièresi

• Si són paraules derivades amb els prefixos anti-, co-, contra- i re-, seguits d’arrels que comencen per i o u.

  antiimperialista ~ coincidir ~ contraindicació ~ reincorporar

• En les paraules derivades acabades en els sufixos -isme, -ista i en les terminacions cultes -us, -um.

  egoisme ~ altruista ~ Màrius ~ aquàrium

• Les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs que porten una vocal davant de la terminació -ir.

  agrair ~ influint ~ traduiré ~ agrairia

El Verb: Estructura i Morfologia

El verb expressa accions, estats o processos que se situen en el temps: present (xuta), passat (va xutar) o futur (xutarà).

Xuta, va xutar o xutarà són tres formes diferents del verb xutar. Per això diem que els verbs són paraules variables, és a dir, que canvien de forma per expressar informacions diferents.

Components del Verb

Un verb està sempre format per dos components: l’arrel i el morfema.

• L’arrel o lexema. És la part que conté el significat del verb: xutarà.
• Els morfemes o desinències verbals. Són les diferents terminacions que s’afegeixen a una arrel per aportar diverses informacions gramaticals: xutarà.

Informació Expressada pels Morfemes

• El temps. Els morfemes d’un verb també situen l’acció en moments determinats: en el present, en el passat o en el futur.

  Ahir vaig menjar llenties, avui menjo peix i demà menjaré paella.

• El mode. Indica com s’expressa l’acció del verb. Hi ha tres modes verbals:
  • Indicatiu. Presenta l’acció com un fet real. Demà parlaràs amb en Joan.
  • Subjuntiu. La presenta com un fet possible o desitjable. Tant de bo parlis amb en Joan demà.
  • Imperatiu. Expressa l’acció com un manament. Demà, parla amb en Joan!