Exàmens resolts d'Història: fonts de la Segona República i Catalunya

Juny 2016: Llei de Capacitat Jurídica de la Dona (1934)

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Cal que l’alumnat identifiqui la font com una font primària (contemporània dels fets) consistent en un document públic de caràcter jurídic i polític: la Llei catalana sobre capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, de 19 de juny de 1934.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Situar la font durant la Segona República (1931-1936), durant el denominat Bienni Negre o conservador (1933-1936).

c) Expliqueu TRES dels articles que conté la font.

Explicar tres dels següents articles:

• Article 1: S’institueix que la dona té la mateixa capacitat civil que l’home.
• Article 2: S’estableix que el matrimoni no modifica la capacitat d’obrar de la dona.
• Article 3: S’estableix que el matrimoni no comporta autoritat de l’home sobre la dona.
• Article 4: Es permet als cònjuges exercir professions i oficis.
• Article 5: Amb l’excepció de l’adopció, cadascun dels cònjuges pot realitzar actes jurídics, compres, etc., sense necessitar llicència de l’altre.

Juny 2016: La Victòria del Front Popular (Diari Ahora, 1936)

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Cal que l’alumnat identifiqui la font com una imatge, o fotografia o reproducció en concret de la primera plana del diari Ahora, de Madrid, del 18 de febrer de 1936.

b) Digueu quin és el context històric de les informacions que proporciona la font.

Situar la font el 18 de febrer de 1936, després de celebrar-se les eleccions legislatives que donaren la victòria al Frente Popular en el conjunt d’Espanya i al Front d’Esquerres a Catalunya.

c) Comenteu els titulars continguts en la font.

Comentar els titulars on es diu “Un triunfo indiscutible de las izquierdas”, les xifres de 240 diputats estimats per les esquerres i de 120 per la CEDA, el triomf de les esquerres a Catalunya i el fet que no han obtingut acta de diputat diversos polítics com Lerroux o Cambó.

Setembre 2015: La Constitució de la República Espanyola (1931)

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets), consistent en un text públic de caràcter juridicopolític: la Constitució de la República espanyola promulgada el 9 de desembre de 1931.

b) Digueu quin és el context històric de la font.

Situar el text en els inicis de la Segona República, que durà des de 1931 a 1936 a tot el territori de l’Estat, i que succeí a la monarquia d’Alfons XIII.

c) Comenteu el contingut de la font.

Comentar els següents punts:

• La Constitució és el resultat de la labor d’unes Corts Constituents.
• El nou règim es defineix com una “República de treballadors de tota classe que s’organitza en règim de llibertat i justícia”.
• Defineix l’Estat com a “integral”, és a dir, compatible amb l’autonomia dels municipis i de les regions.
• Declara la seva no confessionalitat.

Juny 2015: L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932)

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

La font és de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en un text públic de caràcter jurídic-polític: l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat per les Corts el 21 de setembre de 1932.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Situar la font durant la Segona República, en el seu Primer Bienni Reformista (1931-1933).

c) Comenteu DOS dels articles que conté la font.

Comentar dos dels tres articles següents:

• Article 1: Es destacarà la conformació de Catalunya en regió autònoma.
• Article 2: Esmenta les dues llengües oficials (català i castellà), amb la salvetat que per a les relacions amb l’Estat, dintre i fora de Catalunya, s’utilitzarà el castellà.
• Article 8: Institueix que els serveis de policia queden en mans de la Generalitat, amb l’excepció dels supraregionals (com control de fronteres, migracions, estrangeria i expulsions).

Juny 2014: Lluís Companys Empresonat (Fets del 6 d'Octubre)

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

La font és una fotografia, provinent de l’Arxiu Aisa, on es veu el president de la Generalitat Lluís Companys empresonat, juntament amb altres membres del seu govern.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Situar la font com immediatament després dels Fets del 6 d’Octubre de 1934 a Barcelona i Catalunya, dins del període de la Segona República conegut com a Bienni Negre.

c) Descriviu el contingut de la font i identifiqueu-ne almenys un dels personatges.

Descriure la imatge de persones empresonades, identificant el president Companys (requisit indispensable per a la màxima puntuació) o alguns altres membres del seu govern, com Ventura i Gassol o Comorera, entre d’altres.

Juny 2014: Discurs de Proclamació de la República Catalana (Macià, 1931)

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

La font és de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en el text, de caràcter polític, del discurs de proclamació de la República catalana pronunciat per Francesc Macià a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 14 d’abril de 1931.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Situar el discurs en el període de la Segona República, als seus mateixos inicis, tot just després de les eleccions municipals que havia convocat el govern monàrquic per tal de retornar a la vigència de la Constitució després d’acabada la Dictadura del General Primo de Rivera.

c) Comenteu les frases següents:

1. “Interpretant els sentiments i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi.”
2. “En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut.”

Comentar la primera frase en el sentit de la victòria de les candidatures republicanes en les eleccions municipals, i la segona en el d’una demanda de solidaritat republicana de la resta d’Espanya en el moment de la proclamació d’una república específicament catalana, com acabava de fer Macià.

Setembre 2014: El Vot Femení i les Eleccions de 1933

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

La font és una plana d’un diari, o d’un periòdic, o com una fotografia d’una plana d’un diari o periòdic, d’Ahora en concret, del dia 20 de novembre de 1933.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Situar la font el 20 de novembre de 1933, el dia després de les eleccions generals, que portaren al triomf a les dretes, inaugurant el Bienni Negre, tot això dins del període de la Segona República (1931-1936).

c) Comenteu el contingut de la font, així com, de manera crítica, el text que diu: “TODAS LAS MUJERES DE MADRID HAN IDO A VOTAR.”

Cal que l’alumnat comenti les imatges i titulars continguts en la font, que mostren persones grans o amb problemes de locomoció sent ajudades per anar a votar, i que qüestioni les afirmacions absolutes de que totes les dones madrilenyes anaren a votar.

Juny 2012: El Problema Agrari durant la Segona República

a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta.

La font és de tipus secundària (no contemporània dels fets) consistent en un text de caràcter històrico-polític, en concret un llibre de l'expresident de la República Manuel Azaña, on explica les males condicions i problemes en què es troba l'agricultura i la condició dels agricultors a tota una part del país.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Contextualitzar les dades que proporciona la font en el període de la Segona República, en concret a la seva etapa inicial (1931-1933), quan els governs abordaren el problema agrari amb mesures de tipus reformista.

c) Expliqueu les referències que fa la font a l'agricultura i a l'atur.

L'alumnat s'ha de referir a les referències a la desigual estructura agrària existents a algunes zones del país:

• Excessiva fragmentació al nord-est.
• Enormes propietats agràries al sud i est.

Així com al problema de l'atur agrari, amb només treball estacional i llargs períodes d'inactivitat i de no cobrament de jornals cada any.