Feixisme: Orígens, Característiques i Ascens al Poder

Context històric

Etapa d'entreguerres 1919-1939.

• Feliços anys vint: etapa de creixement econòmic i prosperitat als Estats Units.
• Crac del 1929.
• Gran Depressió 1929-1939: crisi econòmica mundial.
• Sistemes polítics totalitaris: ascens dels feixismes (Itàlia i Alemanya) i comunisme (URSS).
• Alemanya: República de Weimar (1919-1933). Dictadura nazi d'Hitler (1933-1945).
• Itàlia: Monarquia de Víctor Manuel III (1900-1946). Govern feixista de Mussolini a partir del 1922.

Feixisme: definició

El feixisme és un model polític que va sorgir a Itàlia i Alemanya a l'etapa d'entreguerres. Amb el temps ha ampliat el seu significat i fa referència al tipus de sistema polític autoritari i violent contrari a la democràcia i al socialisme.

• Crisi econòmica: inflació, fallida d'empreses i atur. Crac del 1929.
• Crisi social: vagues i mobilitzacions obreres i oposició a les democràcies.

Característiques del feixisme

• Nacionalisme exacerbat: la pàtria com a màxim valor i l'individu supeditat a ella.
• Dictadura de tipus totalitari.
• Líder carismàtic.
• Partit únic.
• Contraris al comunisme i a la democràcia.
• Xenofòbia: rebuig a l'estranger.
• Militarització: exaltació de l'exèrcit i dels valors de la guerra.
• Mobilitzacions de masses.
• Organitzacions juvenils.
• Simbologia pròpia (uniformes, banderes, emblemes, salutacions).
• Ús de la violència.
• Política econòmica autàrquica (autosuficient).
• Contrari al capitalisme (antiburgès).
• Defensen l'adopció de mesures socialitzants: nacionalització de la banca, repartiment de beneficis entre els obrers, sistema de seguretat social...

Feixisme a Itàlia

• Vagues i revoltes dels obrers per recuperar el poder adquisitiu d'abans de la guerra.
• Ocupació de terres dels grans propietaris.
• Forta repressió del govern contra aquests moviments.
• Inestabilitat política: molts canvis de govern i forta oposició.
• Partit Comunista: fundat el 1921 per Gramsci.
• Nacionalisme exaltat: fracàs de les terres irredemptes.
• 1919 fundació dels "Fasci Italiani di Combattimento", fundat per Mussolini.
• Marxa sobre Roma (octubre 1922).
• Dimissió del govern (28 d'octubre). El rei Víctor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (30 d'octubre).
• 1922-24 procés de restricció de les llibertats.
• 1924 assassinat de Matteotti, diputat socialista.
• Mussolini assumeix tots els poders de l'estat per aturar l'oposició, es nomena Duce i estableix un estat totalitari.
• Identificació entre l'estat i el partit feixista.
• Assumeix tots els poders.
• 1929 Pactes del Laterà amb l'Església Catòlica.
• Política expansionista: campanya per recuperar els territoris irredemptes.
• Ocupació d'Abissínia (actual Etiòpia), Eritrea, Líbia i Somàlia.

Els Pactes del Laterà

Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'estat Pietro Gasparri). Són anomenats així perquè van ser signats al Palau del Laterà, antic palau dels papes.

Economia

• Intervenció de l'estat en l'economia.
• Autarquia: creació de l'IRI.
• Proteccionisme.
• Producció industrial de baixa qualitat i costos elevats.
• Indústria d'armaments.
• Estancament de la indústria lleugera i de consum.
• Inversió en obres públiques.
• Impulsa obres públiques per disminuir l'atur.
• Programa agrari per fomentar la producció.
• Impuls a la natalitat.
• Minoria beneficiada pels negocis.
• Baixa el nivell de vida dels italians respecte de la mitjana europea.
• Disminució dels salaris i augment de l'atur.

Control social

• El feixisme vol controlar i dirigir la societat.
• Promou l'afiliació al partit o al sindicat feixista.
• Control sobre l'educació.
• Catolicisme: religió oficial.
• Control sobre els mitjans de comunicació.

Feixisme a Alemanya

• 1919 aixecament de la Lliga Espartaquista.
• 1920 cop d'estat. Intent d'ocupació de Berlín.
• 1923 Putsch de la Cerveseria. Cop nacionalista i antidemocràtic contra el govern, impulsat per Hitler.
• Crisi econòmica. Reparacions de guerra, inflació, depreciació del marc alemany, atur.
• 1923 ocupació de la zona minera del Ruhr per part de França com a garantia de cobrament del deute.
• 1929 crac del 1929, augmenta la inestabilitat del govern i perilla el sistema democràtic parlamentari.
• 1921 Hitler lidera l'NSDAP, partit extremista, racista, agressiu, anticapitalista, antisemita (contra els jueus).
• 1921 Hitler funda les SA (Seccions d'Assalt), esquadrons paramilitars violents que utilitzen l'amenaça i la coacció.
• 1923 Hitler escriu el Mein Kampf a la presó.
• Reforça el seu lideratge al partit en sortir de la presó i és conegut com a Führer.
• 1925 creació de la SS (Grup de Protecció), milícia pròpia d'Hitler.
• 1933 Hitler és nomenat canceller d'un govern de coalició.
• 1933 Hitler dissol el parlament i convoca noves eleccions, amb el permís del president Hindenburg.
• Febrer 1933 incendi del Reichstag (parlament alemany).
• Agost 1934 Hitler acumula els càrrecs de canceller i president i es declara Führer i canceller del Reich, després de la mort d'Hindenburg (president de la República de Weimar).

Règim nazi

• Partit únic: NSDAP.
• Sindicat únic: Front del Treball Nacionalsocialista.
• Depuració de funcionaris.
• Estat unitari i centralitzat.
• La policia és substituïda per les SS.
• 1934 es crea la Gestapo (policia secreta).
• 1933 es creen els primers camps de concentració (Dachau).
• 1934 Nit dels ganivets llargs s'eliminen dirigents de les SA que tenien divergències polítiques amb Hitler.

Economia

• Control absolut d'Hitler sobre el poder de l'estat.
• L'estat controla l'economia.
• Objectiu: autarquia econòmica (estat autosuficient).
• Pla quadriennal d'autoaprovisionament econòmic.

Control social i racial

• Creació del Ministeri de Cultura i Propaganda. Objectiu: garantir una cultura i un pensament basats en el racisme i el nacionalisme.
• Fundació de les Joventuts Hitlerianes.
• Superioritat de la raça ària. S'esterilitzava els individus amb possibilitats de transmetre malalties hereditàries.
• Antisemitisme exacerbat. Utilitza els jueus com a cap de turc per explicar les calamitats que havien sofert els alemanys.
• 1933 boicot als negocis dels jueus.
• 1935 Lleis de Nuremberg: prohibició dels matrimonis mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya.
• 1938 Nit dels vidres trencats: milers de jueus detinguts, assassinats, comerços destruïts i sinagogues incendiades.