Fal·làcies: Tipus, Exemples i Com Evitar-les

Fal·làcies

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar, llavors, a més, s'anomena sofisma. En aquest apartat només s'estudiaran les fal·làcies no formals. Hi ha molts tipus de fal·làcies; les més usades són les següents:

Fal·làcia Ad Hominem (Contra l'Home)

Es nega l'opinió d'algú sense fer referència al contingut de l'opinió, sinó basant-se en una crítica a la persona que la sustenta o bé a les seves circumstàncies. Exemple: "Plató defensa que els filòsofs han de ser reis; tothom sap que Plató era un masclista, classista i defensor d'una societat sense cap tipus de llibertat; per tant, els filòsofs no han de ser dirigents".

Fal·làcia Ad Baculum (Al Bastó)

S'hi dedueix una determinada conclusió recolzant-se únicament en les conseqüències negatives o desagradables que implicarà la negació de la conclusió. Exemple: "No pots suspendre cap més matèria, perquè si no deixaràs de sortir els dissabtes".

Fal·làcia Ad Populum (Al Poble)

Les raons que s'exposen, que se sap prèviament que seran acceptades per l'auditori, no estan vinculades amb la conclusió i només pretenen exaltar els sentiments i emocions de la gent que els escolta. Són els arguments anomenats també demagògics. Exemple: "Si voleu més llibertat, més qualitat de vida, més prestacions socials, menys impostos, menys delinqüència i menys atur, llavors voteu-me".

Fal·làcia Ad Verecundiam (Apel·lació a l'Autoritat)

S'utilitza el respecte que es té a una persona o institució, s'apel·la a l'autoritat per demostrar una conclusió. Exemple: "Si Aristòtil no hagués dit el contrari, hauria de creure el que estic veient".

Fal·làcia Ad Ignorantiam

De la impossibilitat de provar una cosa es dedueix la seva falsedat. Es parteix de la idea falsa que tot allò vertader està provat. Exemple: "No es pot provar la innocència d'una persona relacionada amb un crim; per tant, és el culpable". "No s'ha demostrat que Déu no existeixi; per tant, no es pot dir que no existeixi. Llavors, si no és veritat que no existeixi, existeix".

Fal·làcia Tu Quoque (Tu També)

Per demostrar que una determinada acusació és falsa, s'acusa l'acusador d'allò mateix. Exemple: "El govern que jo presideixo no és corrupte; respecte a això de què m'acusa l'oposició, ells, quan governaven, també ho feien". "Tu que fumes m'estàs aconsellant que jo no fumi?"

Fal·làcia Ex Populo

Es defensa un determinat punt de vista al·legant que tothom o molta gent està d'acord amb aquesta opinió. Exemple: "M'has de deixar sortir fins a les dues; tots els pares dels meus amics els ho deixen fer".

Fal·làcies de les Preguntes Complexes

S'utilitzen preguntes que comporten pressuposicions amb la finalitat que l'interlocutor admeti una afirmació que pot ser utilitzada contra ell. Exemple: "Has deixat de parlar?" (Sigui quina sigui la resposta, s'estarà admetent que estava parlant).

Fal·làcia de l'Argument Circular

En la demostració d'una conclusió s'utilitza la mateixa conclusió. Exemple: "La inducció es demostra perquè ha funcionat en la majoria de casos".

Fal·làcia de la Falsa Causa

Per la simple coincidència entre dos fenòmens s'estableix, sense base suficient, una connexió causal entre ells. Exemple: "El fet que la loteria hagi tocat dues vegades seguides a Sort és una prova que els números de loteria comprats a Sort tenen més probabilitat de ser premiats".

Exemples Adicionals

• "En les societats mediterrànies tradicionals hi ha menys incidència de malalties cardiovasculars (aquestes malalties estan relacionades amb la manca d'exercici i la dieta inadequada). Aquesta menor incidència és deguda a la dieta. Cal menjar el que mengen les societats mediterrànies tradicionals (verdures, fruita, peix)".
• "A la Xina i al Japó es consumeix molta més soja que a Europa. Les dones orientals tenen menys trastorns relacionats amb la menopausa que les europees. Això és degut al consum de soja".