Factors epidemiològics primaris, transmissió i patogenicitat microbiana

La cadena infecciosa (cadena epidemiológica) està formada per tres coses necessàries perquè es pugui produir la infecció i transmetre's a nous hostes.

Es diuen factors epidemiològics primaris:

1- Reservori i font d'infecció

2- Mecanisme de transmissió

3- Població susceptible

1- Reservori i font d'infecció.

Reservori: habitat natural d'un agent infecciós i font d'infecció al habitat ocasional a partir del microorganisme patogen passa ràpidament a l'hoste.

Acops el reservori i la font infecciosa són el mateix organisme.

El sarampió és les dos.

A la pesta el reservori són les rates i les fonts d'infecció les puces.

Home com reservori o font d'infeccions

Home malalt

Els malalts infecciosos alliberen una gran quantitat de microorganismes durant un període anomenat període de transmissibilitat (contagis). Acops no es dona compte ja que no hi demostra símptomes.

Es pot presentar casos mortals, greus, moderats i lleus. Els casos poden ser:

- Tipics (símptomes clàssics) atípics: (símptomes no clàssics) inaparents (subclínics amb un curs típic de la malaltia però sense que es manifestin els símptomes)

Home com portador

Portador: persona que no mostra símptomes clínics i que pot eliminar una gran quantitat de microorganismes patògens.

Es consideren portadors:

- Portadors precosos (difteria, sarampió, poliomielitis, tos ferina, hepatitis)

- Portadors convalecents: lliberen gèrmens durant el període de convalescència de la malaltia. Poden ser: portadors temporals 1-2 mesos (difteria, escarlatina, febre tifoidea)

Portadors crònics (febre tifoidea (dones 40-50 anys), VIH)

- Portadors sans: persones que sense tenir la malaltia de forma aparent alliberen microorganismes patògens (meningitis, difteria, polivirus)

ANIMALS COM RESERVORIS I FONTS D'INFECCIÓ.

Els vertebrats poden ser reservori i actuar com font d'infecció quan tenen una malaltia infecciosa (zoonosis). Les malalties que es poden transmetre són (ràbia, tuberculosi, pesta...)

MATERIALS INANIMATS

Sol, aigua i fòmits poden ser reservoris de gèrmens patògens (els que presenten formes especials de resistència) quan les condicions són favorables per al seu desenvolupament.

El contagi i la seva prevenció

Contagi: transmissió d'una malaltia per contacte directe o indirecte. Malaltia contagiosa = estar en contacte amb persona que la pateix, fòmits (substància o objecte alimentici capaç de transportar una malaltia transmissible)

Moltes han estat immunizades (eliminades)

+ És difícil controlar és per l'aire. Hi ha mesures que redueixen el nivell de transmissió.

Tractar pacients posant-se mascareta per malalties com la tuberculosi o altres malalties pulmonars infeccioses.

Evitar contacte, no tenir relacions sexuals amb individus afectats; netejar-se i prendre mesures en quant a les mans.

El personal sanitari està especialment exposat a situacions de risc de contagi per qualsevol de les vies.

VIES DE CONTAGI DE PATÒGENS: aire, aigua i aliments contaminats, contacte directe, ferides i vectors transmissors de la malaltia.

VIES I MODES DE TRANSMISSIÓ DE MICROORGANISMES

Moda de transmissió: mecanisme pel qual un microorganisme patogen arriba a infectar un nou hoste susceptible.

TRANSMISSIÓ PER VIA AÈRIA.

Via de transmissió estressant per al microorganisme ja que l'aire no té nutrients i la humitat necessària per permetre una llarga supervivència.

També són transmesos per gotes o aerosols que són produïts en tossir, esternudar o parlar.

Aquesta via requereix una estreta proximitat entre la font i el receptor perquè es produeixi contagi.

El pols ajuda a que els microorganismes a resistir més temps en suspensió a l'aire i que facilitin l'entrada a l'hoste i facilita l'entrada del hoste.

TRANSMISSIÓ PER TRANSPORT COMÚ

S'inclouen o bé els mitjans permeten la multiplicació de microorganismes i els que solen transmetre els microorganismes (passiu)

TRANSMISSIÓ PER AIGUA O ALIMENTS CONTAMINATS
Via d'entrada: tracte gastrointestinal.

Aquests microorganismes poden produir infeccions o intoxicacions alimentàries, és comú referir-se a ells com a agents toxiinfecciosos alimentaris.

La majoria son transportats per mans, femtes i mosques.

TRANSMISIO PER CONTACTE DIRECTE

transmisio persona a persona i pot ser contacte fisic

transmisions verticals i inculacio directa

Transmisio per ferides i per vectors

malalties transmeses per un vector (animal que transporta un microorganisme causant d una malaltia infecciosa). Aquest vector pot ser pasiu o actiu

inclueixen:

-Malalties d origen bacteria(peste)

-Malalties tipus parasit(malaria)

-Malalties de tipus viral(Febre groga)

Malalties que entren per les ferides son:

- malalties d origen bacteria( tetano)

-Malalties de tipus viric(SIDA)

PRINCIPI DE MALALTIES EPIDERMIOLOGIQUES I MEANISME DE PATOGENICITAT MICROBIANA

Principiss DE MALALTIA I EPIDEMIOLOGIA. Patogenicitat, virulència, infecció, malaltia.
Seqüència de la malaltia. Establiment d'una infecció o una malaltia.
Transmissió dels agents causants de les malalties infeccioses. Infeccions nosocomials.
MECANISMES DE PATOGENICITAT MICROBIANA. Propietats patògenes de les
bacteris. Invasivitat. Toxigenicitat. Enzims extracel·lulars. Toxines d'origen microbià.
Mesura i variació de la virulència.

PRINCIPIS DE MALALTIA I EPIDEMIOLOGIA

Tot i que el sistema immune permet controlar les malalties transmissibles en la majoria de les persones, aquestes poden continuar sent susceptibles a diversos microorganismes patògens, d'aquesta manera, perquè es pugui mantenir la condició de salut, les defenses de l'organisme han de ser capaços de controlar els mecanismes de patogenicitat dels microorganismes.

El terme PATOGENICITAT capacitat d'un paràsit de causar dany a l'hoste

VIRULÈNCIA grau de patogenicitat.

INFECCIÓ invasió o colonització de l'organisme per part de microorganismes patògens la qual cosa pot produir o no dany a l'hoste

MALALTIA l'hoste és danyat d'alguna forma per la presència de l'agent infecciós.

infeccions bacterianes no aparents poden ser de dos tipus:

Infeccions dorments: epot aïllar el microorganisme del pacient (portador)

Infeccions latents: no es pot aïllar el microorganisme i només poden ser reconeguts per mètodes indirectes o quan apareixen els símptomes de la malaltia.( tuberculosi)

La probabilitat que la infecció per un patogen doni origen a una malaltia dependrà de:

a. La virulència: Mentre més gran sigui la virulència més gran serà la probabilitat d'aquest per causar malaltia.

b. El nombre de gèrmens patògens que infectin l'hoste.

c. La resistència de l'hoste: Mentre més gran sigui la resistència de l'hoste, menor serà la probabilitat d'aquest de patir malaltia, com a conseqüència de la infecció pel germen patogen.

Les malalties poden ser AGUDES quan es desenvolupen amb rapidesa i només duren un temps curt, o CRÒNIQUES quan es desenvolupen amb més lentitud i la reacció de l'organisme pot ser menys greu però és probable que continuï per períodes perllongats.

Perquè un agent etiològic arribi a produir una infecció o una malaltia, s'han de produir
una seqüència definida d'esdeveniments.
• Hi ha d'haver un reservori com a font de patògens.
• El patogen ha de ser transmès a l'hoste susceptible.
• S'ha de produir un procés d'invasió en el qual el microorganisme ingressa al
hoste i es multiplica.
• El microorganisme lesiona a l'hoste depenent dels seus mecanismes de patogenicitat.

RESERVORIS
 qualsevol persona, animal o planta on normalment viu i es reprodueix un agent infecciós que depèn d'ell per a la seva supervivència. Aquest agent pot ser transmès a un hoste susceptible.
TRANSMISSIÓ DE MICROORGANISMES PATÒGENS
La transmissió dels agents causants de malalties infeccioses depèn de diversos factors:
• La font de l'agent infectant.
• El nombre de microorganismes alliberats.
• La resistència del microorganisme perquè es mantingui virulent durant el trànsit a nou hoste.
• La freqüència de contactes efectius entre individus infectats i individus susceptibles.
• Elevada proporció d'individus susceptibles.
La transmissió de microorganismes patògens des del reservori de la infecció fins a un
hoste susceptible, pot produir-se a través de diferents vies.
TRANSMISSIÓ PER CONTACTE
directe
Molts agents són transmesos d'una persona a una altra per contacte físic entre la font i el
hoste susceptible, principalment a través de les mans, la boca o durant les relacions
sexuals. En aquest tipus de transmissió no intervenen objectes intermediaris.
Indirecta
Es produeix a través de:

• Objectes inanimats contaminats (fomites), entre els quals destaquen: robes, tovalloles, mocadors, estris per menjar, monedes, roba de llit, inyectadoras, entre altres.

• Animals infectats.

• Aerosols (gotes de saliva) que contenen microorganismes expel·lits en tossir, esternudar o parlar (menys d'un metre de distància).

TRANSMISSIÓ MITJANÇANT DE VEHICLES

Quan la transmissió es produeix a través de l'aire, l'aigua, aliments contaminats, la sang i altres fluids corporals contaminats.

TRANSMISSIÓ MITJANÇANT VECTORS Els artròpodes constitueixen el principal grup de vectors que transporten agents patògens d'un hoste a un altre.

TRANSMISSIÓ A través DE LA PLACENTA (transplacentària) Algunes agents causants de malalties poden ser transmesos per via placentària de la mare al fill.

SEQÜÈNCIA DE LA MALALTIA
Una vegada que el microorganisme es desenvolupa i sobrepassa les defenses de l'hoste, la malaltia es desenvolupa seguint una seqüència que tendeix a ser similar independentment que la malaltia sigui aguda o crònica.
Així que el curs d'una malaltia es pot dividir en diversos períodes:
Període d'incubació  temps que transcorre des de la infecció inicial i l'aparició de qualsevol signe o símptoma. període d'incubació d'una determinada malaltia depèn de l'agent
patogen involucrat, de la seva virulència, de la mida de l'inòcul, de la distància entre el lloc de entrada i el focus d'infecció i la resistència de l'hoste.
període prodròmic temps relativament curt que segueix al període d'incubació en algunes malalties.
Aquest període es caracteritza pels símptomes inicials i moderats de la malaltia, com ara
dolor i malestar general.
Període de la malaltia
Aquesta etapa pot ser subclínica o presentar-se els signes i símptomes evidents de la malaltia tals com febre, calfreds, dolors musculars, fotofòbia, mal de coll (faringitis)
ganglis limfàtics inflamats (linfoadenopatía) i malestars gastrointestinals. durant aquest
període el nombre de glòbuls blancs pot augmentar o disminuir, depenent del tipus de malaltia.

Període de declinacio Aquest període pot durar des de menys de 24 hores fins a diversos dies; els signes i símptomes cessen, la febre disminueix i el malestar desapareix. En aquesta etapa el pacient és vulnerable a una infecció secundària.

Período de convalecencia
En este período el paciente se recupera y vuelve a la normalidad.
INFECCIONES NOSOCOMIALES
Son aquellas infecciones adquiridas en las instituciones de salud (clínicas, hospitales, dispensarios, etc.). Generalmente no se presentan en personas sanas, sino que son causadas por microorganismos oportunistas que sólo resultan patógenos para los pacientes cuyas defensas han sido debilitadas por una enfermedad o por un tratamiento. En alguns casos estas infecciones son producidas por cepas resistentes a algunos agentes antimicrobianos presentes en las instituciones de salud. En los últimos años estas infecciones han ido en aumento, convirtiéndose en un grave problema de salud pública.
Las infecciones nosocomiales son el resultado de varios factores, entre ellos tenemos:
a) Aglomeración de pacientes
b) Deficiencias de personal
c) Uso inadecuado e indiscriminado de antibióticos
d) Procesos quirúrgicos complicados
e) Pacientes debilitados o inmunosuprimidos
f) Uso de equipos o dispositivos medios contaminados
El control de las infecciones nosocomiales puede hacerse a través del uso de técnicas que reduzcan la transmisión de microorganismos patógenos (asepsia médica), y prácticas de esterilización de áreas y objetos involucrados en procedimientos quirúrgicos (asepsia quirúrgica). 
PROPIETATS PATÒGENS DE BACTERIS
Una vegada que els bacteris són transmeses fins a un hoste susceptible, perquè puguin
causar una malaltia, han d'ingressar a l'hoste, adherir-se a les seves teixits, penetrar o evadir les seves defenses i causar dany tissular, per això poden emprar dos mecanismes bàsics:
1. Invasió als teixits (invasivitat).
2. Producció de toxines (toxigenicitat).
 invasió causa danys demostrables en el lloc on es localitza el patogen
 toxines solubles com són transportades per la limfa i la sang poden causar efectes citotòxics en llocs llunyans a la lesió original. 
Parasitisme intracel·lular i extracel·lular
 paràsits extracel·lulars són destruïts ràpidament després de ser fagocitats, per tant ells fan malbé els teixits el temps que romanen fora dels fagòcits. Usualment produeixen malalties agudes de durada relativament curta. 
 paràsits intracel·lulars es poden multiplicar dins de les cèl·lules fagocitàries i donen origen generalment a malalties cròniques 
Els bacteris paràsits extracel·lulars deuen el seu virulència a components antifagocitarios (càpsula) que tenen en la seva superfície. Ex. Streptococcus pneumoniae.
ENZIMS extracel·lulars
Les propietats invasores d'alguns bacteris són atribuïdes a l'elaboració d'enzims extracel·lulars que tenen un paper important en els processos infecciosos. entre elles
podem citar com a exemples les següents:
Hialuronidasas:Enzims que despolimerizan l'àcid hialurònic (un constituent de la substància fonamental del teixit conjuntiu) afavorint la difusió dels microorganismes a través del teixit. Són produïdes per certs bacteris patògens gram positives (Per exemple Clostridium, Staphylococcus etc).
Coagulasa:Coagula el plasma per una acció semblant a la de la tromboquinasa (Per exemple Staphylococcus).
Estreptoquinasa i estafiloquinasa:Catalitzen la lisi de fibrina (Streptococcus hemolítics i Straphylococcus).
col·lagenasa:Enzim proteolític capaç de degradar el col·lagen (substància albuminoidea que es troba en els músculs, ossos i cartílags) promovent la disseminació dels microorganismes a través dels teixits.
Leucocidinas:Substàncies que poden matar els leucòcits. Aquestes són produïdes per espècies patògenes de Staphylococcus i Streptococcus.
TOXINES D'ORIGEN MICROBIÀ
Com s'ha assenyalat anteriorment alguns microorganismes elaboren toxines, les quals són responsables de gran part o tot el dany de l'hoste. Les toxines microbianes poden ser
agrupades com exotoxinas o endotoxines.

Efectes biològics de les endotoxines
Són nombrosos els efectes biològics de les endotoxines bacterianes. Quan s'injecten a
dosis altes, causen al cap d'una o dues hores, un estat de xoc irreversible acompanyat de
diarrea severa. A dosis menors causen febre, leucopènia transitòria seguida de leucocitosi, hiperglicèmia, avortament, trastorns circulatoris

MESURA DE LA VIRULÈNCIA
La virulència dels microorganismes s'expressa usualment en Dosi Letals 50 (DL50), és
dir la dosi que mata el 50% dels animals inoculats dins d'un temps donat.
La raó principal per mesurar DL50 en lloc de la dosi letal mínima (DLM) és a dir, dosi mínima per matar la totalitat dels animals injectats, resulta evident en observar l'aspecte
característic de la corba dosi-resposta.
En les gràfiques A i B les dosis de bacteris injectades estan expressades en logaritme de base 10 i representada en les abscisses, mentre que les ordenades tenim al% de mortalitat observat en els diferents grups d'animals sotmesos a les diferents dosis.
S'observarà que la variació en els% de la mortalitat (gràfics C i D) són grans en la porció
mitjana de les corbes i petits en els extrems. Per això, evidentment, és possible determinar amb molt més gran exactitud la dosi que mataria el 50% d'un nombre donat d'animals, que el que matarà al 100%.
A més si la corba de dosi-resposta és relativament costeruda com a B, la DL50 podrà
ser mesurada amb molta més exactitud amb un nombre donat d'animals que quan la corba és menys costeruda com a A

VARIACIÓ DE LA VIRULÈNCIA 
Els canvis de la virulència d'un cep bacteriana poden resultar tant de mutacions com de variacions en el medi ambient del microorganisme. variacions genotípiques és el que es relaciona amb els pneumococs capsulados que per mutació perden la capacitat de produir càpsula i es fan per tant no virulents. 
variacions fenotípiques Modificacions en els factors ambientals poden afectar la invasivitat i / o toxigenicitat de els bacteris. Per exemple, la producció de toxina diftèrica per una soca toxigénica de Corynebacterium diptheriae és afectada per canvis en la concentració de ferro en l'ambient. 

GLOSSARI DE TERMES 
Agent etiològic: Agent que causa la malaltia. 
QUARANTENA: Restricció de les activitats de persones o animals sans que han estat exposats a un individu amb una malaltia transmissible durant el període d'incubació o contagi, a fi d'evitar la transmissió de l'agent etiològic durant aquest període. 
ENDÈMIA: Malaltia que està constantment present, però que generalment ataca un nombre petit de persones. Exemples: lepra, tuberculosi i coccidiomicosis. 
MALALTIES EMERGENTS: Són aquelles que mostren un augment en la incidència en el passat recent, o la possibilitat d'augmentar en un futur proper. 
EPIDÈMIA: Aparició inusual d'una malaltia que involucra grans segments d'una població, durant un període limitat. Exemples: Infeccions per virus de l'herpes simple, influença, poliomielitis. 
EPIDEMIOLOGIA: És l'estudi de la distribució i causes de les malalties prevalents en una població.
 Per entendre estudis de tipus epidemiològic cal conèixer el significat d'una sèrie de termes que definirem a continuació:
 INCIDÈNCIA: Nombre de casos nous d'una malaltia que ocorren en una població durant un període determinat.
 PANDÈMIA: Epidèmia que afecta una sèrie de països o grans porcions del món. Exemples: Influenza 1918-1919, SIDA. 
PARÀSIT: Organisme que viu sobre o dins un altre organisme viu, anomenat HOSTE, en on aconsegueix obtenir el medi i els nutrients necessaris per al seu creixement i reproducció. 
PREVALENÇA: Nombre de casos totals (nous i vells) d'una malaltia en una àrea donada i en un temps donat. 
TAXA DE MORBIDITAT: Nombre d'individus per unitat poblacional, per a un període donat, que pateixen d'una determinada malaltia. Generalment aquests càlculs es realitzen prenent 100.000 individus com a unitat poblacional. 
TAXA DE MORTALITAT: Nombre de morts per unitat de població durant un període donat, atribuïdes a una determinada malaltia. Generalment la unitat de població que es fa servir és de 1.000 individus.
 VECTORS BIOLÒGICS: Artròpodes que actuen com a hostes i com a reservoris de agents patògens, contribuint així a la seva transmissió.
 ZOONOSI: Malalties que afecten principalment als animals inferiors però que poden també ser transmesos als éssers humans.