L'Existencialisme: Filosofia, Pensadors Clau i Conceptes Essencials

L'Existencialisme: Orígens i Context Històric

L'existencialisme és un corrent filosòfic que es desenvolupa a Europa durant la primera meitat del segle XX. Aquesta filosofia posa l'accent en l'existència individual, la llibertat i la responsabilitat personal.

Søren Kierkegaard: El Primer Precursor

Søren Kierkegaard va ser el primer precursor d'aquest moviment, ja que centra la reflexió en l'ésser humà concret i la seva subjectivitat.

Martin Heidegger i "L'ésser i el temps"

L'ésser i el temps (1927) de Martin Heidegger és una de les obres més influents entre els pensadors existencialistes, explorant la qüestió de l'ésser i la temporalitat.

Jean-Paul Sartre: L'Existencialisme és un Humanisme

L'existencialisme ateu francès, amb figures com Jean-Paul Sartre, va tenir un punt de partida significatiu amb la publicació, el 1943, de L'ésser i el no-res de Sartre.

A l'octubre de 1945, Sartre va pronunciar una conferència a París, publicada amb el títol L'existencialisme és un humanisme, en què aclareix les idees fonamentals de la denominada filosofia existencialista.

L'Existència Precedeix l'Essència

Segons Sartre, el principi fonamental de l'existencialisme es basa en l'afirmació que l'existència precedeix l'essència. Això significa que l'ésser humà, inicialment, no és res i esdevé allò que resulta de la seva mateixa acció. No hi ha conceptes generals previs a l'existència que puguin definir-lo; cada individu concret no és més que allò que fa al llarg de la vida.

L'existencialisme que Sartre defensa afirma que no hi ha Déu que concebi l'ésser humà en cap sentit. L'ésser humà està sol i no és ni més ni menys que allò que resulta dels seus propis projectes. Pot triar com vol fer-se. En aquest sentit, és lliure. I per això és també l'únic responsable del que faci de si mateix.

Llibertat i Responsabilitat Individual

Al mateix temps, la tria que un individu fa influirà en els altres, és a dir, l'acció d'un ésser humà compromet els altres.

Angoixa i Desemparament Existencial

Segons Sartre, la consciència de la responsabilitat pot produir angoixa. A més, quan es pren consciència que el sentit de la pròpia vida depèn només d'un mateix, l'ésser humà pot sentir-se desemparat.

L'ésser humà és lliure i l'existencialisme nega tota mena de determinisme: psicològic, econòmic, social... Acudir a aquesta classe d'aspiracions és posar-se excuses i autoenganyar-se: en això rau el mal moral.

La Moral Existencialista: Acció i Compromís

Per contra, el bé moral s'identifica amb l'assumpció de la soledat de cada individu en l'elecció. La moral existencialista és una moral d'acció i de compromís.

La llibertat es realitza en una moral d'intersubjectivitat. La llibertat pròpia afecta la llibertat dels altres. Cada acció que es fa pot eixamplar les possibilitats d'acció dels altres o pot obstaculitzar-les. Cadascú està moralment obligat a realitzar la seva llibertat i voler al mateix temps la llibertat dels altres.

L'Existencialisme com a Humanisme

L'existencialisme és un humanisme perquè afirma que no hi ha més legislador que cada ésser humà concret. És una doctrina optimista en el sentit que fa dependre cada individu només de la seva pròpia acció.

Simone de Beauvoir i Merleau-Ponty

L'existencialisme de Simone de Beauvoir conté elements propis del de Maurice Merleau-Ponty, de qui el 1945 s'havia publicat Fenomenologia de la percepció. En El segon sexe, Beauvoir insisteix en l'afirmació de Merleau-Ponty segons la qual l'ésser humà no és una espècie natural sinó una història. També comparteix la seva concepció sobre el cos com a situació.