Evolució de la Literatura Catalana: del Costumisme al Realisme

Del quadre de costums a la novel·la realista-naturalista

El quadre de costums recull la faceta de recrear i difondre la vida literària a través de tot allò que es veu camí de desaparèixer.

Robert Robert

Va ser un escriptor i polític d'idees liberals i republicanes. En els seus escrits té un interès especial a posar en rellevància el seu ideari i critica José de Larra. Utilitza una perspectiva humorística, irònica i satírica. Els seus articles de costums pertanyen a la línia del quadre urbà o ciutadà; l'altre tipus de quadre és l'anomenat rural, que defensa la visió immobilista del camp i la pagesia.

La Renaixença i el costumisme

En la Renaixença, el desenvolupament de la literatura costumista respon a la voluntat de registrar un conjunt d'aspectes identificadors d'una comunitat. Hi localitzem un interès a marcar distàncies amb la visió idíl·lica i falsejada. També podem subratllar el valor que té el descobriment i la incorporació de la realitat, fet que fomenta el quadre urbà. El quadre de costums acaba sent acceptat dins l'àmbit de la Renaixença com una aportació necessària per al desenvolupament de la prosa en la literatura catalana.

Emili Vilanova i l'elegia preindustrial

En el cas d'Emili Vilanova, la literatura costumista es converteix en l'elegia del món preindustrial, i no deixa de donar-nos retrats aconseguits d'uns ambients i d'uns personatges que prenen una estructura dialogada que s'aproxima al teatre.

La novel·la realista i naturalista

Gustave Flaubert, autor francès de Madame Bovary, mostra les possibilitats de la novel·la realista. Dona protagonisme a la burgesia i treballa l'opció de l'objectivitat narrativa; intenta mantenir-se com a narrador impassible, és a dir, no fa valer la presència del narrador. Aquest és un cas extrem d'un domini absolut del llenguatge i ens posa en evidència, en la maduresa, la ductilitat que ha de tenir una llengua literària per a aconseguir els efectes d'estil que ell assoleix. Madame Bovary és una acusació contra la burgesia establerta i dominant.

Tanmateix, la novel·la naturalista d'Émile Zola té el costum de seguir el mètode científic i les teories del positivisme determinista. Germinal és una de les novel·les de Zola que, ambientada en les mines, ofereix un retrat impressionant de la situació laboral en la qual viuen els treballadors.

Emili Vilanova: El costumisme literari

Amb Emili Vilanova podem referir-nos al costumisme com una literatura de gran valor. Aquest li dona una categoria literària fixada i definida, sovint en forma de monòleg o de diàleg teatral. Emili Vilanova constitueix un món propi, amb una galeria considerable de personatges, cenyint-se a l'àmbit del barri barceloní de Santa Maria del Mar i a les activitats de la menestralia i de les classes populars. Del món que reprodueix n'arriba una visió elegíaca, nostàlgica i poetitzada d'ambients que són a punt de desaparèixer. La seva literatura és cordial, amable i plena de bon humor, però també hi ha moments en què reflecteix una certa crítica social.

Narcís Oller: El retrat de la societat

Narcís Oller ha de lluitar contra la tendència romàntica, que el desvia de l'objectivitat narrativa i el porta cap a terrenys que entren en el sentimentalisme. Va exercir com a advocat i procurador dels tribunals per aconseguir una situació social i econòmica confortable. La seva primera obra publicada, La papallona, aconsegueix un ressò important. Té al seu costat els crítics Josep Yxart i Joan Sardà (que defensen la concepció de la novel·la com a gènere que parteix de l'observació), els quals l'estimulen a seguir les tendències narratives del seu temps.

Un projecte narratiu ambiciós

Narcís Oller fa la seva entrada oficial a la literatura catalana a través dels premis que aconsegueix en els Jocs Florals. Gràcies a la seva primera novel·la, La papallona, coneix autors com Pereda, Galdós o Pardo Bazán. Les seves obres principals inclouen:

• L'escanyapobres
• Vilaniu
• La febre d'or
• La bogeria
• Pilar Prim

Els contes d'Oller

Oller publica diversos reculls de contes que demostren que el novel·lista sempre va tenir interès i consideració per aquest gènere literari. L'objectiu és donar-nos un retrat de la societat de l'època.

Àngel Guimerà: De la poesia al teatre

La tragèdia romàntica

Àngel Guimerà neix a Santa Cruz de Tenerife; el seu pare, d'origen català, s'hi havia instal·lat per tal de regentar-hi un comerç. Amb nou anys torna a Catalunya, on inicialment no coneix la llengua. Guimerà guarda en la seva intimitat els conflictes del procés d'adaptació al país i sap expressar-los en les seves obres poètiques i teatrals. Això explica la preferència pels personatges marginats o per aquells que viuen el problema del mestissatge.

Va ser proclamat Mestre en Gai Saber i va aconseguir un impacte important. La seva no és una poesia innovadora, ja que participa del romanticisme evolucionat; és una poesia molt argumental i narrativa. Sap expressar els sentiments més íntims, que el porten a reivindicar posicions religioses o catalanistes radicals i crítiques. S'arriba a la teatralitat de la seva poesia amb la incorporació freqüent del monòleg i del diàleg, i amb una atenció especial pels conflictes psicològics i passionals dels seus protagonistes.

Gal·la Placídia va ser la seva primera tragèdia. Molt influït per Shakespeare i Victor Hugo, escriu un conjunt de tragèdies de tema històric com Judit de Welp, encara que l'obra més ben construïda és Mar i Cel.

Un drama de base realista amb estil propi

Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar són tres drames de base realista, en prosa i d'ambient contemporani, on destaca el tema de la possessió amorosa. Guimerà aconsegueix un estil propi amb elements romàntics, realistes i poètics; d'altra banda, l'autor vol aproximar-se als àmbits populars. A més de la possessió amorosa, l'autor trasllada aquest conflicte a l'àmbit de la lluita entre el bé i el mal, i sembla suggerir que la solució del problema social es troba en el canvi de les persones. En obres com En Pólvora i La festa del blat, introdueix una ambientació clarament realista.