Evolució, Genètica i Teories: Del Genoma Humà a la Selecció Natural

Projecte Genoma Humà (PGH): Objectius i Resultats Clau

El Projecte Genoma Humà és un projecte internacional que es va iniciar l'any 1989 amb la finalitat de seqüenciar l'ADN humà, localitzar els gens en els cromosomes i determinar la seva funció. Els resultats indiquen que:

• El genoma humà es compon de 3.000 milions de parells de bases contingudes en més de 30.000 gens.
• Aproximadament el 3% de l'ADN humà duu informació per a fabricar proteïnes. La resta, el mal denominat *ADN de rebuig*, té funcions que encara no es coneixen bé, però que són importants.
• Comparativament, el nostre genoma no sembla molt diferent al d'altres espècies, com el del cuc.

Aplicacions del PGH

La detecció ràpida dels gens causants de malalties i dels seus mecanismes d'actuació.

Teories Clàssiques sobre l'Origen i el Canvi de les Espècies

Fixisme

Sosté que les espècies d'organismes que existien en l'actualitat foren creades per Déu tal i com són actualment, i que no han canviat, romanent **immutables** al llarg de la història de la vida a la Terra. Dominar Occident.

Catastrofisme (Cuvier)

Cuvier: en la història de la Terra s'haurien produït múltiples catàstrofes, que dugueren a la desaparició de moltes espècies.

Actualisme (Lyell)

Lyell manté que els esdeveniments del passat remot de la Terra foren causats per l'acció de forces idèntiques a les que operen en l'actualitat. Els canvis en la natura es produeixen de manera lenta, gradual i contínua.

L'Evolucionisme

Defensa que les espècies deriven les unes de les altres per transformació.

La Selecció Natural (Darwin)

La selecció natural es basa en tres punts fonamentals:

1. Els individus d'una població presenten variacions heretables: En qualsevol població, els individus presenten variacions produïdes a l'atzar. Algunes augmenten la probabilitat de supervivència i l'èxit reproductiu de l'individu (favorables) i d'altres la disminueixen (desfavorables). Algunes són heretables.
2. En la lluita per l'existència sobreviuen els més aptes: Darwin observa que el nombre d'individus de les poblacions es manté constant amb el temps, la qual cosa implica la mort d'una gran quantitat de descendents que no aconsegueixen la maduresa. Neixen més dels que poden sobreviure. Es genera una lluita per l'existència quan els recursos són limitats i els individus han de competir per això. Només els més aptes sobreviuen.
3. Els individus més aptes deixen més descendents: Els individus que tenen variacions favorables, els més aptes a l'hora d'obtenir hàbitat i aliment, es reprodueixen amb més èxit. Els menys aptes van desapareixent. La selecció natural és el procés que actua afavorint els individus de les poblacions millor adaptats a l'ambient, i donaran lloc a l'aparició de noves espècies.

Aportacions de la Genètica a la Teoria Evolutiva

La descoberta de les lleis de l'herència, dels gens i dels processos de mitosi i meiosi va permetre explicar com es transmeten les variacions hereditàries i definir què les causa:

• La recombinació genètica durant la meiosi.
• Les mutacions, que originen canvis en els gens, que es produeixen a l'atzar i no sempre són favorables per sobreviure.

Proves de l'Evolució

Proves de l'Anatomia Comparada

Si comparem l'esquelet de diferents espècies animals es comprova que algunes parts estan constituïdes per les mateixes peces. Aquesta similitud o **homologia** confirmen que tenen un antecessor comú. És el cas de les extremitats dels mamífers, que són diferents i estan adaptades per realitzar diferents funcions, però tenen la mateixa estructura bàsica i el mateix desenvolupament embrionari (*òrgans homòlegs*).

Proves Embriològiques

Es va plantejar que les diferents formes per les quals passa un organisme durant el seu desenvolupament embrionari reflecteixen les diferents formes per les quals han passat els seus antecessors durant l'evolució. Aquesta llei no és totalment exacta: els embrions de tots els vertebrats tenen moltes similituds que desapareixen a mesura que es desenvolupen.

Proves de la Bioquímica Comparada

La comprovació que tots els éssers vius estem formats pels mateixos tipus de molècules (proteïnes, etc.) indica que tots tenim un origen comú. Les actuals tècniques de seqüenciació i d'anàlisi de semblances i diferències existents entre les seqüències de l'ADN o proteïnes de diferents organismes permeten establir les relacions de parentiu evolutiu que hi ha entre aquests, permetent deduir si han tingut una història evolutiva similar i quin és l'avantpassat comú més recent. Dues espècies tenen menys parentiu evolutiu com més aviat han seguit camins distints en la història.

Proves Biogeogràfiques

L'estudi de la distribució dels éssers vius a diferents zones de la Terra també aporta proves a favor de l'evolució.

Factors Ambientals de l'Ecosistema

Factors Abiòtics

Són els components fisicoquímics de l'ecosistema, la variació dels quals modifica la vida dels organismes de la biocenosi (temperatura, llum, l'aigua).

Factors Biòtics

Són tant la presència com qualsevol acció d'un ésser viu que modifiquen la vida d'un altre en la comunitat (les interaccions que es produeixen a la biocenosi, mort de població causada per una plaga).