Éssers vius productors

Ecosfera:

hipotètica zona circular situada al voltant de qualsevol estel (Sol) en la qual hi hagi condicions de temperatura adequada per permetre l'origen i l'evolució dels éssers vius.

Biosfera:

zona del Planeta Terra habitada pels éssers vius. El lloc on viu un organisme concret constitueix el seu hàbitat.

Biosfera:

zona del Planeta Terra habitada per éssers vius.

Ecosistema:

sistema natural format per organismes que es relacionen entre ells, i l'espai on s'instal·len.

Biòtop:

medi físic en el que està establert un ecosistema.

Biocenosi

Conjunt d'éssers vius que habiten en el biòtop.

Ecosistemes aquàtics:

Zones humides, rius, illes, costes.

Ecosistemes terrestres:

Estepa, bosc atlàntic/mediterrani, devesa.

Factors abiòtics:

tots els factors ambientals (temperatura, humitat, insolació, etc.). Afecten la distribució, grandària, nombre i capacitat de reproduir-se dels éssers vius. Climàtics: Són molt importants en els ecosistemes terrestres sobretot la temperatura i precipitacions (taigà- present a zones molt fredes/ mediterrani- present a zones temperades i seques. Als eco. Aquàtics: temp. No varia tant i és menys important. Físics/químics: Quantitat de llum molt important per a la distribució dels organismes fotosintètics (el tipus d'algues que hi ha una fondària determinada depèn de la quantitat de llum que hi arribi). La llum també influeix en la floració, la caiguda de les fulles, etc. L'oxigen disponible és un factor molt important en els eco. Aquàtics (truites de riu- només poden viure al curs alt del riu, on l'aigua és més ràpida, la temperatura és baixa i l'oxigen abundant. Edàfics: Característiques dels sòls molt importants (determinen el desenvolupament de la vegetació i, per tant, els ecosistemes que es troben en un lloc determinat). Segons el grau de desenvolupament, un sòl pot ser madur, amb poques capes (horitzons), on les plantes creixen malament, o molt desenvolupat o madur, on la vegetació es desenvolupa fàcilment. Altres característiques del sòl: composició química, quantitat de matèria orgànica, graus d'airejament i humitat, pH, etc.

Factors biòtics:

deguts a les relacions que s'estableixen entre els éssers vius que formen l'ecosistema. Relacions que es produeixen entre els éssers vius (varien segons els organismes que es relacionin). Relacions intraespecífiques: Finalitat-protecció de cries, recerca d'aliment, defensa.

Familiars:

originen un grup familiar constituït per un o dos progenitors i descendència. S'estableixen per alimentar i protegir els més febles.

Gregàries:

associacions d'organismes que es desplacen junts (estols d'ocells, banc de peixos).

Colonials:

organismes que viuen íntimament units (coralls, esponges).

Socials:

s'hi estableix unajerarquia i una distribució de tasques (insectes-abelles, vespes-). Relacions interespecífiques:

Competència:

quan 2 organismes competeixen per un mateix recurs (llum, espai, menjar, parella per reproduir-se).

Depredació:

relació en el quan un organisme anomenat depredador (llop, guineus, grans mamífers, alguns ocells-àguiles-) en mata un altre (presa) per poder-se alimentar. El fet de que els éssers vius depenguin d'altres per aconseguir aliment fa que en un ecosistema hi hagi relacions alimentàries o tròfiques.

Simbiosi:

relació o associaciópermanent entre individus d'espècies diferents en la qual en surten o perjudicats o beneficiats.

Mutualisme:

relació en la qual les dues espècies se'n beneficien (associació de bacteris fixadors  de nitrogen amb les plantes lleguminoses, líquens, associacions d'algues verdes unicel·lulars, cianobacteris fotosintetitzadors amb fongs).

Comensalisme:

relació en la qual una espècie se'n beneficia i l'altre ni se'n beneficia ni se'n perjudica (peix pallasso, anemones).

Parasitisme:

relació en la quan una espècie se'n beneficia i l'altre se'n perjudica. Molt habitual a la natura. Hoste: paràsit que viu en estreta relació amb un altre individu (tènies, polls, paparres, etc).

Relacions tròfiques als ecosistemes:

éssers vius tenen diferents funcions en l'elaboració i transferència de matèria i energia. Productors: éssers vius autòtrofs, capaços de fabricar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica, amb l'ajut de la llum solar. Són plantes, algues, cianobacteris. Consumidors: éssers heteròtrofs que obtenen la matèria orgànica a partir de la que elaboren els productors. Són els animals, protozous, bacteris etc.

Consumidors primaris:

s'alimenten directament dels productors, com els herbívors (cérvol, conill, gasela).

Consumidors secundaris:

s'alimenten dels consumidors primaris. Són els carnívors (guineu, teixó, etc.).

Grans predadors o consumidors terciaris:

s'alimenten dels consumidors secundaris. Descomponedors: obtenen aliment a partir de matèria orgànica morta. La descomponen i la converteixen en matèria inorgànica que pot ser novament utilitzada pels productor