Evolució Econòmica d'Espanya durant el Franquisme (1939-1973)

Evolució Econòmica: Franquisme (1939-1973)

L'evolució econòmica es divideix en dos períodes: un que coincideix amb la fase totalitària (del 1939 al 1959) i l'altre amb la fase tecnòcrata i la crisi (del 1959 al 1973).

Impacte de la Postguerra

La Guerra Civil va comportar una gran devastació i destrucció d'edificis i xarxes de comunicació. Es va reduir la producció agrícola i industrial, i a això es va unir l'aïllament internacional.

L'Autarquia (1939-1950)

La dècada dels 40 es recorda per les restriccions elèctriques, la fam i la misèria. La població obtenia aliments guardant llargues cues a les botigues o bé mitjançant l'estraperlo. Aquesta situació es devia a la política econòmica franquista, als efectes de la Segona Guerra Mundial i a l'aïllament polític.

Fins als anys 50 es va optar per l'autarquia, caracteritzada per dos fets:

• La voluntat d'aïllar-se econòmicament de l'exterior.
• La intervenció de l'Estat en l'economia.

El 1941 es crea l'INI (Institut Nacional d'Indústria) perquè l'Estat pogués fabricar productes necessaris, però l'objectiu d'aprofitar els recursos propis va resultar impossible perquè Espanya no produïa matèries primeres imprescindibles com el petroli. La intervenció de l'Estat va comportar un racionament i l'aparició d'un mercat negre. Es va produir una situació de deteriorament de les condicions de vida i una baixada real dels salaris per a la classe treballadora. En definitiva, aquesta època va suposar un empobriment general de la majoria de la població.

Recuperació Moderada (Anys 50)

En la dècada dels 50 es va començar a recuperar la situació; no es va abandonar l'autarquia, però es van suprimir algunes mesures intervencionistes. Això, juntament amb la fi de l'aïllament internacional i l'ajuda nord-americana, va suposar un creixement econòmic moderat.

El Desenvolupisme i el "Miracle Espanyol" (1959-1973)

El Pla d'Estabilització del 1959 va marcar l'inici de l'anomenat "miracle espanyol". Franco va incorporar al Govern un grup de tècnics experts en economia, els tecnòcrates, que van preparar el Pla d'Estabilització i Liberalització. Tenia dos objectius principals:

• Frenar la inflació (estabilitzar els preus i salaris).
• Liberalitzar el sector exterior (permetre la importació de capitals i llibertat per a la importació i exportació).

Els efectes positius del pla es van notar a partir del 1961, iniciant una etapa d'expansió econòmica. En la dècada dels 60, Espanya va passar a ser un país industrialitzat per l'aparició de nous recursos econòmics: el turisme, les inversions de capital estranger i l'exportació de mà d'obra (emigració). D'altra banda, el fet que a Espanya hi hagués una dictadura que reprimia el moviment obrer va servir per atraure capital estranger. La situació expansiva de l'economia mundial va portar molts espanyols a anar a treballar a Europa, fet que va reduir l'índex de desocupació a Espanya. Una altra causa de l'expansió econòmica van ser els plans de desenvolupament impulsats pel Govern. L'Estat estimulava el capital privat a invertir en determinades àrees que es deien pols de desenvolupament.

La Crisi de 1973

El 1973 va començar una crisi econòmica mundial per l'augment del preu del petroli. Els resultats a Espanya van ser:

• Inflació.
• Augment del dèficit comercial.
• Augment del dèficit pressupostari.