La Recuperació de l'Autonomia: Generalitat i Estatuts

La recuperació de l'autonomia

El restabliment de la Generalitat de Catalunya

La proposta de l'Assemblea de Parlamentaris Catalans (juny de 1977) demanava la restauració de la Generalitat, el retorn del seu president, Josep Tarradellas, de l'exili, la derogació de la llei que abolia l'Estatut del 1932 i la constitució d'un govern provisional de Catalunya. Hi va haver mobilitzacions populars amb la campanya "Volem l'Estatut" l'11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat i el 1977, amb la Manifestació de Barcelona.

Suárez va negociar amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional. El desembre de 1977 es va formar el primer govern provisional, que va reunir les forces polítiques amb representació parlamentària (llevat d'Alianza Popular). Malgrat les escasses competències, es van dictar alguns decrets, com l'ensenyament obligatori de la llengua catalana al sistema educatiu. El gener de 1978 es va crear la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat.

Altres comunitats, com el País Basc i Galícia, també van assolir l'autonomia. Al País Basc, el 6 de gener de 1978 es va aprovar el Consell General Basc, en el qual tenien majoria el PNB i el PSOE. El socialista Ramón Rubial va ser elegit lehendakari i els seus objectius es van centrar en la consecució d'un estatut i la recuperació del concert econòmic i dels drets forals tradicionals. A Galícia, el març del mateix any es va crear la Xunta Provisional de Galícia, impulsada per la UCD.

L'Estatut d'Autonomia de Sau

El 16 de desembre de 1978 va ser aprovat amb un consens polític ampli per l'Assemblea de Parlamentaris. El març de 1979 va ser presentat al Congrés dels Diputats a Madrid per a la seva aprovació i el desembre de 1979 l'Estatut va ser sancionat per les Corts. El 15 d'octubre de 1979 es va celebrar a Catalunya un referèndum per l'Estatut, amb una participació del 59,6% del cens i un 88,1% de vots a favor. L'extrema dreta va promoure el vot negatiu.

Els seus trets característics eren els següents:

• Reconeixia Catalunya com una nacionalitat (exercia l'autogovern, constituïda com a Comunitat Autònoma de l'Estat Espanyol).
• El català era reconegut com la llengua pròpia en cooficialitat amb el castellà.
• La Generalitat quedava configurada per un Parlament escollit per sufragi universal (que ostentava el poder legislatiu), per un president elegit pel Parlament, un Consell Executiu i una organització judicial a Catalunya anomenada Tribunal Superior de Justícia.
• Atorgava a la Generalitat competències legislatives i executives, competències exclusives i competències compartides.
• També preveia la creació d'una policia autonòmica.
• El règim autonòmic es finançava amb transferències de l'Estat, amb recursos propis generats per la Generalitat i amb els impostos cedits totalment o parcialment.

L'Estat de les Autonomies

S'inicia a partir del moment en què la Constitució va regular la possibilitat que totes les comunitats que ho desitgessin es convertissin en comunitats autònomes regides per un Estatut d'Autonomia, amb un parlament autònom elegit per sufragi universal i amb un govern propi.

Els dos procediments d'accés a l'autonomia són:

• L'article 151, pel qual accedien directament les nacionalitats històriques (Catalunya, Galícia i País Basc) i alguna altra si complia les condicions determinades i la decisió es ratificava en referèndum.
• L'article 143, que era més lent i pel qual accedien la majoria dels territoris, excepte les nacionalitats històriques, Navarra i Andalusia. Andalusia havia creat l'abril de 1978 la Junta d'Andalusia i el 28 de febrer de 1980 va implantar l'autonomia per la via de l'article 151.

La plasmació jurídica dels règims autonòmics va tenir lloc mitjançant l'aprovació dels estatuts d'autonomia, elaborats pels òrgans preautonòmics. Els primers estatuts que es van promulgar van ser els del País Basc i Catalunya el 1979, i després els de Galícia i Andalusia el 1981. Entre 1982 i 1983 es van promulgar els estatuts de les altres comunitats autònomes i, finalment, el 1995 es van regular els règims autonòmics de Ceuta i Melilla.