Anàlisi del cartell electoral de la UCD (1977) i la Transició
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,34 KB
1. Anàlisi de la font primària
Aquest cartell de caire propagandístic i electoral pertany a la Unión de Centro Democrático (UCD) durant les eleccions del 15 de juny de 1977. El document reflecteix la voluntat d'un canvi polític cap a la democràcia.
2. Context històric i missatge polític
L'UCD, en el seu cartell, fa referència a la pluralitat política (Democràcia Cristiana, Liberals, Independents, Partido Popular, Socialdemocràcia). S'hi esmenta la frase “via segura a la democràcia”, ja que existia la necessitat d'un canvi dirigit des d'un partit liderat pel mateix president del govern; alhora, presenta un missatge implícit que els altres partits són “menys segurs”.
El context històric se situa durant la campanya de les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977, les primeres eleccions democràtiques després de la Guerra Civil i l'aprovació de la Ley para la Reforma Política de 1976 per les Corts franquistes i, posteriorment, per referèndum popular. Aquestes eleccions van obrir la porta a l'elaboració de la Constitució de 1978 i a l'establiment d'un autèntic Estat democràtic.
3. L'acció de govern de la UCD
Durant els primers anys de govern de l'UCD (presidit per Adolfo Suárez), es van prendre mesures urgents:
- Redacció de la Constitució: Les forces parlamentàries van liderar el procés constituent.
- Pactes de la Moncloa: Els partits polítics amb representació parlamentària i els sindicats van signar aquests acords per reduir la conflictivitat social i abordar la crisi econòmica.
- Modernització econòmica: Es va dur a terme una reforma fiscal per introduir un sistema progressiu i es va augmentar l'aportació de l'Estat a la Seguretat Social.
- Amnistia: Es va decretar una segona amnistia per a presos per delictes polítics.
El segon govern de l'UCD va continuar l'activitat reformista amb lleis com l'Estatut dels Treballadors (1980), però va haver de fer front a greus problemes d'estabilitat política i al fracàs relatiu en les primeres eleccions municipals democràtiques. Finalment, Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern i del partit el 29 de gener de 1981.