La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) i l'Oposició

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

El 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment d’Alfons XIII i amb el suport de les organitzacions patronals i dels grups polítics conservadors, va protagonitzar un cop d’estat que va donar pas a una dictadura militar inspirada en el feixisme italià.

El cop d’estat es va justificar amb l’argument que el sistema parlamentari i constitucional estava desprestigiat i era incapaç de garantir l’ordre social i de frenar la revolució social que s’acostava.

Mesures del nou règim

• Supressió de drets: Es va suspendre la Constitució, es va dissoldre el Parlament i es van prohibir els partits polítics i els sindicats.
• Repressió: Es van destituir tots els càrrecs electes, es va establir una rígida censura de premsa i es va exercir una gran repressió contra intel·lectuals, professors universitaris i organitzacions d’esquerra.
• Anticatalanisme: Es va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i totes les expressions públiques de catalanisme.

La dictadura militar va aconseguir mantenir-se en el poder gràcies a una bona situació econòmica, causada per una conjuntura internacional favorable i pel fi dels conflictes al Marroc (desembarcament d’Alhucemas, 1925). Tanmateix, des del 1929, les repercussions de la crisi econòmica internacional es van començar a notar i el clima d’oposició a la dictadura va augmentar considerablement. Sense suports, el dictador va dimitir el gener de 1930. Llavors, Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer, que havia de preparar unes eleccions i retornar a la legalitat constitucional.

Partits polítics de l’oposició (1902-1931)

1. Republicanisme

Va ser la principal força d’oposició als conservadors i liberals, fragmentada en diversos grups:

• 1903: Unió Republicana. Liders: Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux.
• 1908: Partit Radical. Creat per Lerroux a causa de l’aproximació dels republicans als nacionalistes de Solidaritat Catalana. Era un partit anticatalanista.
• 1909: Conjunció Republicano-Socialista. Formada per l’aliança entre els partits republicans (excepte el Partit Radical) amb el PSOE. Van tenir cert èxit en les eleccions de 1910.

2. Nacionalisme

A) Catalunya

• Nacionalisme conservador: Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Fins al 1931, sempre va guanyar les eleccions a Catalunya.
• Nacionalisme republicà:
  • 1905: Centre Nacionalista Republicà.
  • 1906: Solidaritat Catalana.
  • 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana.
  • 1922: Estat Català, liderat per Francesc Macià.
  • 1931: Esquerra Republicana de Catalunya.

B) País Basc

PNB (Partit Nacionalista Basc): Liderat per Sabino Arana. L’any 1911 va crear el seu propi sindicat: el Sindicat d’Obrers Bascos.