L'Estadi del Mirall, Autoconsciència i la Teoria de la Ciutat Justa de Plató

L'Estadi del Mirall

Lacan, psicoanalista francès del segle XX, va teoritzar que tots els nadons passen per l'estadi del mirall (entre els 6 i els 18 mesos), fonamental per a la formació de la personalitat. En aquest moment, el nadó es reconeix al mirall, generant entusiasme i alegria. Aquest estadi és crucial per a la formació del "jo". La identificació amb una imatge és imprescindible per a la identitat personal, però també és el primer parany: el nen s'identifica amb la imatge, que és només un aspecte parcial d'ell mateix. Al llarg de la vida, reproduïm aquest joc d'identificacions, buscant formar la nostra identitat a partir d'una imatge que mai no ens satisfà del tot.

Mirall i Autoconsciència en Animals

Investigadors van plantejar que si un animal es reconeix al mirall, té autoconsciència. Van realitzar un experiment en dues fases:

1a: Col·locaven un mirall a l'hàbitat de l'animal. Si l'animal actua com si fos un altre o amb interferència, no es reconeix. Si l'aprofita per inspeccionar-se, té autoconsciència.

2a: Mentre l'animal dorm, se li fa una marca. Si en despertar-se mostra sorpresa i inspecciona la marca al mirall, té autoconsciència. Ximpanzés i orangutans van donar resultats positius, però no elefants ni micos.

Joc Espontani (Play) i Joc Organitzat (Game)

George Herbert Mead, psicòleg i sociòleg nord-americà del segle XX, va destacar la importància del joc en el desenvolupament cognitiu i de la personalitat. Primer, el nen juga (Play) a imitar rols (pare, metge, mestre...). Aquest és el joc espontani, on el nen es prepara per incorporar-se a la societat. Més endavant, comença el "joc organitzat", amb regles per a dos o més participants (ex: el futbol). Apareix l'"Altre generalitzat", on cada jugador entén el seu rol i el dels altres.

Plató (IV aC)

Plató, deixeble de Sòcrates, va quedar marcat per la condemna a mort del seu mestre. Una de les seves obsessions filosòfiques va ser la ciutat justa. Parteix de la idea d'un paral·lelisme entre la ciutat i l'ànima (societat/individu). Segons Plató, en una ciutat injusta no pot aparèixer una ànima justa, i si aparegués, l'eliminarien. L'ànima és un reflex de la ciutat; el que llegim amb lletres grosses a la ciutat, ho llegim amb lletra petita a l'ànima. Com que l'ànima té tres parts, la ciutat també en tindrà tres.

L'ànima justa és aquella on les tres parts estan ajustades: la part racional mana i té la virtut de la saviesa (coneix el bé), la part irascible té la virtut de la fortalesa (força de voluntat) i segueix la part racional, i la part concupiscible conté els seus instints i desitjos amb temperància. Ex: Un ànima justa entén que no pot menjar dolços (part racional) i utilitza la força de voluntat (part irascible) per controlar el desig (part concupiscible).

La ciutat justa té un bon ajustament de les seves tres parts:

1a: Governen els filòsofs, amb la virtut de la prudència, coneixen la idea del bé i actuen bé (Intel·lectualisme Moral).

2a: Guerrers o guardians, defensen la ciutat i controlen els productors, amb la virtut de la fortalesa i obeint els filòsofs.

3a: Productors, es limiten a produir els béns necessaris i obeeixen els guerrers.

Els guerrers, sense família ni propietat privada, consideren a tota la ciutat la seva família. Els governants aparellen els millors guerrers per tenir la millor descendència. Els fills dels guerrers són educats comunitàriament i consideren la ciutat i els adults com a pares.

Educació dels Guerrers

L'educació dels guerrers inclou gimnàstica (enfortiment físic i del caràcter, disciplina, força de voluntat) i música (incloent literatura, per formar una ànima harmònica). S'aplica una forta censura: no poden escoltar cançons melodramàtiques o dissonants, ni llegir històries on els Déus es comportin immoralment. Els millors guerrers reben formació addicional per ser filòsofs: estudien matemàtiques (pensar sense els sentits) i dialèctica (conèixer el bé per governar bé).

Règims Polítics segons Plató

Règims Justos

- Aristocràcia: Govern dels millors (filòsofs) que coneixen la idea del Bé i governen bé.

- Monarquia: Govern d'un sol filòsof, seguint el principi del Bé (no és hereditària).

Règims Injustos

- Timocràcia: Govern dels guerrers, basat en l'honor, acumulant botins.

- Oligarquia: Govern dels fills dels guerrers rics, basat en la riquesa (els rics es fan més rics, els pobres més pobres).

- Democràcia: Govern del poble, basat en la "llibertat" (injusta perquè va condemnar Sòcrates).

- Tirania: Govern d'un líder que acapara el poder per la força i l'astúcia, seguint els seus instints. Viu amb por i té enemics (ex: Stalin).