Escoles filosòfiques de l'hel·lenisme: cínics, epicuris i estoics

Escoles filosòfiques de l'hel·lenisme

Hi ha tres grans escoles filosòfiques de l'hel·lenisme:

1. Cínics i escèptics

Cínics

Cínics: Reben el nom de la Kynosargo perquè s'establien en un gimnàs anomenat així. Diògenes, el cínic, afirmava que la vida humana està plena de convencions socials innecessàries que ens allunyen de la naturalesa i que no s'ha de valorar la riquesa. Busquen la autarquia, és a dir, l'autosuficiència personal.

Escèptics

Escèptics: Consideren que no hi ha veritats absolutes i proposen el tetrafàrmakon: una recepta de la felicitat basada en:

• Afàsia (no dir res)
• Epokhé (suspensió del judici; no tenir opinió o no jutjar)
• Apatia (no patir ni deixar-se endur pels sentiments)
• Ataràxia (no preocupar-se, treure importància a les coses)

2. Epicuris

Epicuris: Està molt relacionat amb l'hedonisme; per tant, busca els plaers i es divideix en corrents moderades i radicals. Es basa principalment en les teories d'Epicur de Samos. Epicur era un hedonista moderat que recolzava la teoria de la realitat (àtoms) i la teoria del coneixement (efluvis), encara que amplia aquesta última afegint-hi els cànons, que divideix en:

• Sensacions (efluvis)
• Afeccions (plaer (+) i dolor (-))
• Anticipacions (prediccions basades en l'experiència)
• Raonament

Ètica: La felicitat equival a seguir els plaers naturals i necessaris (en la seva justa mesura). La mort no ens ha de preocupar perquè no la sentirem. El Jardí d'Epicur era el lloc on filosofava; recomana retirar-se de la política i centrar-se en una vida senzilla.

3. Estoïcisme

Estoïcisme: Reben aquest nom per la stoa, el pòrtic amb columnes on filosofaven. La realitat estava formada per foc i matèria. L'univers està format per coses i hi ha una mena de simpatia (força) que les uneix. La naturalesa funciona segons un logos (llei o raó universal). Com que tot segueix aquestes lleis, s'aplica la llei de causa i efecte i tot està sotmès al destí. Proposen una ètica formal i autònoma: no ens hem de deixar endur per les passions; la raó ha de regir. Davant del destí, només podem acceptar-lo: resignació estoica.

Repetició del text original

Hi ha tres grans escoles filosòfiques de l'hel·lenisme:

1. Cínics i escèptics

Cínics

Cínics: Reben el nom de la Kynosargo perquè s'establien en un gimnàs anomenat així. Diògenes, el cínic, afirmava que la vida humana està plena de convencions socials innecessàries que ens allunyen de la naturalesa i que no s'ha de valorar la riquesa. Busquen la autarquia, és a dir, l'autosuficiència personal.

Escèptics

Escèptics: Consideren que no hi ha veritats absolutes i proposen el tetrafàrmakon: una recepta de la felicitat basada en:

• Afàsia (no dir res)
• Epokhé (suspensió del judici; no tenir opinió o no jutjar)
• Apatia (no patir ni deixar-se endur pels sentiments)
• Ataràxia (no preocupar-se, treure importància a les coses)

2. Epicuris

Epicuris: Està molt relacionat amb l'hedonisme; per tant, busca els plaers i es divideix en corrents moderades i radicals. Es basa principalment en les teories d'Epicur de Samos. Epicur era un hedonista moderat que recolzava la teoria de la realitat (àtoms) i la teoria del coneixement (efluvis), encara que amplia aquesta última afegint-hi els cànons, que divideix en:

• Sensacions (efluvis)
• Afeccions (plaer (+) i dolor (-))
• Anticipacions (prediccions basades en l'experiència)
• Raonament

Ètica: La felicitat equival a seguir els plaers naturals i necessaris (en la seva justa mesura). La mort no ens ha de preocupar perquè no la sentirem. El Jardí d'Epicur era el lloc on filosofava; recomana retirar-se de la política i centrar-se en una vida senzilla.

3. Estoïcisme

Estoïcisme: Reben aquest nom per la stoa, el pòrtic amb columnes on filosofaven. La realitat estava formada per foc i matèria. L'univers està format per coses i hi ha una mena de simpatia (força) que les uneix. La naturalesa funciona segons un logos (llei o raó universal). Com que tot segueix aquestes lleis, s'aplica la llei de causa i efecte i tot està sotmès al destí. Proposen una ètica formal i autònoma: no ens hem de deixar endur per les passions; la raó ha de regir. Davant del destí, només podem acceptar-lo: resignació estoica.