Epistemologia: Racionalisme, Empirisme i els Límits del Saber

El Racionalisme: La Raó com a Instrument Eficaç

Per als racionalistes, la raó és un instrument més eficaç que els sentits. Si la guiem correctament, amb el mètode adequat, ens conduirà a un saber total i absolut.

• L’origen del coneixement humà es troba en la raó. Només ella ens porta a establir coneixements certs.
• A la nostra ment hi ha idees innates, nocions simples i indubtables que la raó descobreix per ella mateixa, com una intuïció. Aquestes idees es presenten de forma clara i distinta, i són anteriors i independents de l’experiència.
• Per arribar al coneixement hem de fer servir el mètode matemàtic (la deducció), perquè només ell ens permetrà encadenar unes veritats amb altres de forma segura.
• El resultat és un saber universal i necessari, potencialment il·limitat.

L'Empirisme: L'Experiència com a Origen del Coneixement

L’origen del coneixement es troba en l’experiència. Quan naixem, la nostra ment és una tabula rasa (una pàgina en blanc) que s’ha d’omplir amb les dades que obtenim a través dels sentits (impressions).

• No hi ha idees innates.
• El mètode utilitzat és l’inductiu, que parteix de l’observació per fer generalitzacions.
• El paper de la raó és important, però cal evitar els seus abusos i especulacions. Sempre s’ha de partir de les dades que recollim per l’experiència (principi de la còpia).
• Autors com David Hume afirmaran que aquest coneixement mai és universal ni necessari, sinó una creença basada en l’hàbit o el costum (el grau de certesa és de probabilitat).
• Conceptes clau: Impressions, idees simples i idees compostes.

El Criticisme: L'Apriorisme de les Estructures Cognitives

En el criticisme no hi ha innatisme, com en el racionalisme, sinó apriorisme. Les estructures de coneixement no són idees innates, sinó formes a priori.

• Aquestes formes no són un contingut de la ment, sinó la seva estructura cognitiva (com una mena de calaixos que ens permeten ordenar les dades que provenen dels sentits).
• Les principals formes a priori són l’espai i el temps, que ens permeten ordenar les dades provinents dels sentits.

Actituds davant els Límits del Coneixement

Dogmatisme: Confiança Absoluta en la Veritat

El coneixement humà no té límits. Hi ha una confiança plena en les possibilitats i en la fiabilitat del coneixement. Aquesta actitud admet la veritat de forma immediata, sense qüestionar-la (absència de crítica). És dogmàtica aquella persona que accepta sense cap crítica que l'ésser humà pot assolir la veritat absoluta.

Dogmatisme Radical

Consisteix a creure més del que és racional creure.

Dogmatisme Moderat

És possible assolir el saber. Abans d’acceptar un saber, cal que manifesti proves racionals fiables.

Escepticisme: La Impossibilitat del Saber Absolut

No es pot saber si existeix la veritat absoluta, i encara que existís, no hi hauria manera de saber quina és.

Escepticisme Moderat

No creure una afirmació si abans no ens proporciona bones raons.

Escepticisme Radical

Consisteix a creure menys del que és racional creure.

Relativisme: La Veritat és Subjectiva i Parcial

No hi ha veritats objectives; per tant, la veritat no pot ser ni universal ni absoluta. El coneixement humà és limitat.

El relativisme nega la pretensió d’universalitat de les creences o les pràctiques humanes, ja que considera que la veritat d’aquestes sempre és relativa o restringida a un àmbit concret. Tota veritat és subjectiva i parcial.

Graus de Coneixement: De l'Opinió a la Certesa

Opinió

Estat mental que afirma la veritat d'un judici sense excloure la possibilitat que sigui fals. Plató considerava l'opinió (doxa) com el grau més baix de coneixement.

Creença

Implica un pas endavant respecte a l'opinió. Consisteix en l'adhesió a la veritat d'un enunciat. La creença és una opinió que sol estar fonamentada.

• Cal distingir entre creences racionals (fonamentades en bones raons) i irracionals (basades en la superstició).
• Només les creences racionals ens apropen al coneixement.

Certesa

Quan la creença en la veritat d'un enunciat és tan ferma que no podem ni dubtar-ne, parlem de certesa. Cal tenir en compte que és un estat subjectiu que, a diferència del saber, no exclou que ens puguem equivocar.