Ramon Llull, la Llengua Catalana i Gènere Narratiu

Llengües de Ramon Llull i per què les utilitza

Ramon Llull va escriure la seva obra en diverses llengües: llatí, català i àrab. El que més valorava era la importància de la llengua com a vehicle comunicatiu.

Va escriure obres filosòfiques en català en una societat que utilitzava el llatí com a llengua culta. En la gran quantitat de llibres en prosa que va escriure, Llull va fixar el català literari. El lèxic català de Llull és poc dialectal i amb escassos provençalismes. Destaca la impecable construcció sintàctica de les seves frases en català i l'encert estètic de la seva prosa. Llull era conscient de la importància d'escriure en català.

Primers textos i origen de la llengua catalana

La llengua catalana deriva del llatí vulgar. Es fa difícil situar l'origen de la llengua catalana, tot i que sabem que es va produir entre els segles VI i VIII.

El Concili de Tours de l'any 813 va decretar que la predicció es fes en llengües vulgars (romàniques) i també es traduïren al llatí vulgar els textos de caràcter jurídic.

El català que es parlava des del segle IX al XI s'anomena català preliterari, perquè es limitava al nivell oral.

Els primers textos escrits en català que es conserven pertanyen als segles XII i XIII. Aquests escrits són un fragment de la traducció del Forum Iudicum (llibre de lleis visigòtic) i les Homilies d'Organyà, que és considerat el primer text important i extens que tenim en català. És un text que conté vuit sermons que comenten l'Evangeli.

Esquema del gènere narratiu

Estructura

És la manera com s'ordenen els fets que s'expliquen en la narració. Tipus:

• Ordenació lineal: plantejament, nus i desenllaç.
• Ordenació no lineal: la narració no es desenvolupa cronològicament.
• Estructura oberta: no hi ha desenllaç en la història.

Punt de vista

Consisteix en la perspectiva respecte als fets que relata i l'actitud que hi adopta. Pot ser punt de vista intern o extern.

L'espai

És el lloc on transcorren els esdeveniments de la narració. Poden ser tancats o oberts.

El temps

Pot ser temps extratextual o temps textual o intern.

Els personatges

Són els subjectes que duen a terme les accions. Es classifiquen en principals i secundaris.

La comèdia

Apareix unida a la tragèdia, però en representa l'oposició. Té un final feliç. Els temes representats són quotidians i de caràcter lleu. Té una intenció crítica, moralitzadora o satírica. Utilitza un llenguatge col·loquial.