Enfocament comunicatiu: conceptes, característiques i metodologia

L'enfocament comunicatiu

L’enfocament comunicatiu o ensenyament comunicatiu de la llengua apareix a començaments dels anys 70 a partir del treball d’un grup d’experts vinculats al Consell d’Europa (Van Ek, Wilkins, Alexandre, Widdowson...).

Objectiu. L’objectiu de l’enfocament comunicatiu és l’adquisició de la competència comunicativa.

Què cal ensenyar. Cal ensenyar no tan sols la gramàtica (competència gramatical), sinó també les diferents varietats d’una llengua (competència sociolingüística), les formes que s’hi associen i els continguts socials i culturals que permeten comunicar-se amb èxit (competències discursiva i estratègica).

Fonaments. Es basa en la gramàtica del text, que estudia el text o discurs en el seu conjunt, sense fragmentar-lo en unitats més petites.

Perspectiva psicològica. Des d’un punt de vista psicològic, es recolza en les teories de la psicologia cognitiva, que destaquen el paper de la gramàtica en l’ensenyament d’una L2 amb l’objectiu que l’aprenent adquireixi la gramàtica interioritzada d’un parlant nadiu.

Característiques

• a) Aprendre una llengua significa aprendre a comunicar-se en aquesta llengua.
• b) L’ensenyament ha de ser globalitzador i no atomístic; això l’oposa als mètodes centrats en estructures i paraules.
• c) Cal treballar la capacitat d’entendre i de fer-se entendre.
• d) És tan important la fluïdesa com la correcció.
• e) El significat és més important que la forma. S’intenta aconseguir una pronunciació comprensible, no necessàriament la d’un nadiu.
• f) Cal treballar totes les habilitats lingüístiques (parlar, conversar, escoltar, llegir i escriure) amb igual intensitat.
• g) La repetició, si es fa, és poc freqüent.
• h) Els diàlegs se centren en l’ús de funcions comunicatives i no es memoritzen.
• i) S’han d’ensenyar els elements lingüístics suficients per a comprendre i expressar les diferents classes de funcions lingüístiques que es realitzen en situacions o activitats de la vida humana.
• j) És imprescindible la contextualització de les activitats de llengua.
• k) S’intenta que, des del primer moment, els alumnes puguin comunicar en la nova llengua.
• l) La motivació neix de l’interès per allò que es pot comunicar mitjançant el llenguatge.
• m) Es considera acceptable un ús prudent de la llengua materna. La traducció pot utilitzar-se quan l’alumne la necessita o quan li pot beneficiar.
• n) El sistema de la llengua que s’estudia s’aprendrà millor a través de l’esforç que comporta intentar comunicar. Per això els alumnes interaccionen amb gent real, mitjançant treballs de grup o de parella, o a través dels seus escrits.

Metodologia

1. Objectiu: Mai s’ha d’oblidar que l’objectiu final de l’acció docent és que l’alumne es comuniqui, encara que sigui amb una gramàtica relativament imperfecta.
2. Gramàtica: La classe no es basarà en explicacions gramaticals, encara que aquestes tampoc no s’han d’excloure sistemàticament.
3. Tipus d’activitats: L’enfocament comunicatiu pot incloure qualsevol tipus d’activitat d’altres mètodes, només que haurà de modificar-se de manera que sigui comunicativa i significativa per a l’alumne.
4. Materials: A la classe s’utilitzen materials de la vida real (reàlies), per tal d’acostar el model de llengua que s’ensenya al llenguatge viu i real del carrer.
5. Organització dels programes: L’organització dels programes d’aprenentatge pot estar basada en diferents elements: funcions comunicatives (expressar agraïment, demanar ajuda...), nocions lingüístiques (identificació personal, lloc de residència...), temes o tòpics (l’escola, la família...), tipus de text... Les més habituals són les basades en les nocions i les funcions (enfocament nocional-funcional) i les basades en els textos (enfocament textual).

El currículum nocional-funcional

(syllabus) El currículum (syllabus) nocional-funcional és un inventari de les funcions i de les nocions lingüísticocomunicatives que ha de conèixer un usuari de la llengua a un nivell determinat.

L'enfocament nocional-funcional

L’enfocament nocional-funcional és un dels plantejaments metodològics possibles (no l’únic possible) dins de l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengües. Proposa la descomposició del concepte global de llenguatge en unitats i subunitats en funció de les situacions comunicatives en què els aprenents es troben implicats.

Funcions

Funcions: relació de propòsits comunicatius, d’intencions o motius per a comunicar-se (ex. donar instruccions, demanar excuses, acceptar una invitació, aconsellar, saludar).

Tipus de funcions lingüístiques

1. Funcions lingüístiques:
   • a.1) Demanar i donar informació de fets (identificar, descriure, narrar, corregir, preguntar...).
   • a.2) Expressar i demanar que s’expressin actituds intel·lectuals (expressar acord o desacord, refusar alguna cosa, acceptar/declinar invitacions, oferir-se a fer alguna cosa...).
   • a.3) Expressar i demanar que s’expressin actituds emocionals (expressions de gust/disgust, sorpresa, esperança, satisfacció/insatisfacció, desacord, preocupació, temor...).
   • a.4) Expressar i demanar que s’expressin actituds morals (disculpar-se, perdonar, aprovar/desaprovar, mostrar apreci...).
   • a.5) Fer fer / persuadir (suggerir una acció, demanar a algú que faci alguna cosa, convidar a fer, aconsellar, advertir...).

Nocions

Nocions: conceptes expressats mitjançant la llengua que combinen formes gramaticals i lèxiques i que el parlant utilitza per a expressar idees, raonaments, necessitats..., és a dir, per a comunicar-se. Poden ser generals i abstractes (ex. expressió de l’espai, del temps, de la quantitat, de la qualitat) o més específics i concrets (ex. identificació personal, lloc de residència).

Nocions generals

1. 2) Nocions generals:
   • b.1) Nocions d’existència: existència/no existència; presència/absència; disponibilitat/indisponibilitat; possibilitat/impossibilitat; esdeveniment; exposició.
   • b.2) Nocions espacials: localització; posició relativa; distància; moviment; velocitat de desplaçament; direcció i sentit del moviment; origen i arribada; ordenació espacial; dimensions (mida, longitud, alçada, amplada, volum, etc.).
   • b.3) Nocions temporals: situació puntual en el temps i en períodes temporals; seqüència temporal; temps present (actual)/passat/futur; anterioritat/posterioritat; simultaneïtat; duració i permanència (imperfectivitat); finalització i cessament (perfectivitat); retard/puntualitat; rapidesa/lentitud; freqüència; repetició; continuïtat; canvi i transició.
   • b.4) Nocions quantitatives: nombre i números; quantitat; gradació quantitativa.
   • b.5) Nocions qualitatives: qualitats físiques (forma, dimensió, color, gust, tacte, textura; visibilitat, audibilitat, olor, edat, antiguitat, netedat, brutícia, etc.); qualitats avaluatives (apreciacions globals, autenticitat, falsedat; valor, preu, adequació, correcció, desitjabilitat, èxit, fracàs, utilitat, etc.).

Nocions específiques

1. 3) Nocions específiques:
   • c.1) Identificació personal (nom, adreça, número de telèfon, data i lloc de naixement, edat, sexe, estat civil, religió, afeccions, caràcter, etc.).
   • c.2) Lloc de residència (tipus de residència, habitacions i dependències, mobiliari, equipament, serveis, regió, flora i fauna...).
   • c.3) Negocis, professió, ocupació (tipus de feina, lloc de treball, condicions laborals, salari, preparació, promoció...).
   • c.4) Temps lliure, entreteniments (afeccions, interessos, mitjans de comunicació, espectacles, activitats intel·lectuals, esports, museus, premsa...).
   • c.5) Viatges (desplaçaments quotidians, vacances, països i llocs, mitjans de transport, entrada i sortida d’un país, llengües, allotjaments, documentació...).