Moda, Control Social i Grups Socials: Una Perspectiva Sociològica

En quin sentit podem afirmar que la moda és un mitjà d'estratificació social?

a) Georg Simmel:

La moda té relació amb les classes socials, hi ha dos tipus que actuen conjuntament: la imitació o igualació social i la diferenciació individual o el canvi. La imitació proporciona seguretat en el grup (recolzament); alhora, la moda permet la diferenciació de les classes superiors: per això, les modes sempre són modes de classe. Per tant, la moda és un producte de la divisió de la societat amb la doble funció d'unir i diferenciar.

b) Thorstein Veblen:

És el primer que defensa que els fenòmens de consum de la moda depenen de l'estructura social i no de les societats naturals. La regla que millor expressa la despesa en vestits és la del "consum ostentós", que és un indicador de reputació. Té la capacitat de mostrar a primera vista la riquesa de l'individu ("Un trajo barat fa un home barat"). Una altra manera de mostrar la categoria és la ociositat, que comporta no treballar com a valor social (cas de les dones). Finalment, una altra manera de mostrar la pròpia classe és anar a l'última moda.

c) Jean Baudrillard:

Mai no es consumeix un objecte per si mateix o pel seu valor d'ús, sinó per raó del seu valor de canvi, és a dir, pel seu prestigi, status i rang social que dona.

d) Pierre Bourdieu:

La moda és el resultat de la lluita entre el camp de la producció (lluita entre el nou i el vell) i el camp de la classe dominant. El gust és el que aparella les persones i les coses. La moda és un mitjà de distinció social.

En quin sentit podem afirmar que la moda és un mitjà de control social?

a) Herbert Blumer:

Considera que la funció principal de la moda és el control social: introdueix uniformitat en seleccionar uns models de tots els possibles. La moda ofereix gustos comuns, és un clar mitjà de cohesió de grup, ja que ajuda al gust col·lectiu.

b) Enrique Gil Calvo:

Afirma que els joves utilitzen la moda per introduir-se a un grup, mentre es troben a l'espera d'introduir-se en el sistema productiu. Els individus només es fan adults quan troben feina; sinó no hi ha interessos a defensar, essent el seu únic objectiu adaptar-se al temps d'espera que els queda. Seguir la moda és una manera d'estar al dia dels processos de canvi de la societat.

c) Michel Maffesoli:

El final del segle XX mostra una socialitat caracteritzada pel desenvolupament d'uns microgrups anomenats tribus. L'individu es transforma en persona (màscara) que canvia juntament amb la societat. La societat no es caracteritza pels individus, sinó per comunitats, col·lectius o tribus. El mecanisme que explica aquesta tendència al tribalisme és la proxèmia: el grup ofereix caliu, sentiment de pertinença, la identitat de grup. Aleshores, el vestit és una manera d'identificar-se com a grup: en el vestir, en un determinat look, em reconec com a tribu.

En quin sentit podem afirmar que la moda és un estil de vida?

a) Gilles Lipovetsky:

La moda s'ha tornat un signe d'estil de vida i ja no d'identitat social. La moda és un moviment d'idees i mentalitats, en l'actualitat l'individu és individualista, narcisista i amb una moral de desenvolupament personal. La moda ja no es tracta d'una moda de classe, sinó que en l'actualitat és oberta i lliure. La moda ha recuperat el plaer, la comoditat i la llibertat. I es converteix en un mitjà de seducció.

Què són les normes socials? D'on els ve la seva forma imperativa? Quina és la diferència en aquest aspecte amb les normes morals i les normes legals?

- Una norma social és una mena de pressió social, que mana fer o no fer alguna cosa; per exemple, "no tinguis relacions sexuals amb un parent pròxim" o "si vas a sopar d'etiqueta, has d'anar ben vestit".

L'aspecte negatiu és molt important, ja que la força de les normes depèn del reforç de les emocions negatives que se sent quan es transgredeixen, fonamentalment la vergonya davant la desaprovació o l'ira dels altres. Per altra banda, en moltes societats el grup social també castiga l'incompliment de les normes de manera informal, per exemple a través de l'ostracisme o la revenja. Un exemple d'aquests tipus de normes són els codis d'honor; per exemple, en situacions de guerra, les preferències dels soldats canvien de tal manera que prefereixen morir com a herois que viure en captivitat com a traïdors o covards.

- Les normes morals regulen la conducta dels individus o grup, la diferència amb les normes socials és que encara que no hi hagi ningú, si s'incompleix una norma, la nostra consciència s'encarrega de castigar-nos per mitjà del sentiment de la culpa.

- La diferència de les normes legals amb les normes socials és que regulen la vida social a partir de lleis o reglaments dictats per una autoritat, més o menys acceptada per la col·lectivitat, amb capacitat per fer-les complir i de castigar els incompliments amb diferents tipus de sancions, ja sigui directament, ja sigui a través de cossos de funcionaris especialitzats (la policia, els jutges...).

Què és un grup social? Quines característiques tenen els individus que en formen part? Quines característiques tenen els grups socials? Explica-ho a partir d'un exemple.

1. Un grup social pot ser definit com un agregat d'individus entre els quals s'estableixen relacions definides i cada un d'aquests individus és conscient de la seva pertinença a aquest grup i dels seus símbols. A més, un grup social té una estructura i una organització (regles, sistema de rols, rituals, valors, etc.). En els grups socials, cada membre ha de desenvolupar un determinat rol definit en funció d'uns objectius comuns, més o menys compartits, i actuar segons un sistema de pautes preestablert. Segons aquesta definició una família, un poble, una nació, un sindicat, un partit polític, etc., són grups socials.

2. Característiques: Als grups socials els podríem aplicar el següent principi: "El Tot és diferent de les seves parts". És a dir, una cosa són els individus que composen el grup i una altra el mateix grup.

Cada individu com a membre d'un grup es caracteritza per:

• Posseir una característica comuna amb els altres membres (ascendència, proximitat espacial, caràcters psicològics, sociològics o físics, mateixos valors, interessos semblants, etc.).
• Desenvolupar un rol en el grup que estigui interrelacionat amb els altres rols del mateix grup.
• Tenir una posició o status grupal (més o menys poder, capacitat de decisió, de direcció, etc.).
• Intentar aconseguir els objectius del grup.
• Regular les accions d'acord amb un sistema comú de pautes de comportament.
• Tenir més o menys consciència de pertànyer al grup.

3. El grup, en canvi, ha de reunir les següents característiques:

• Tenir una o vàries finalitats (interessos) que es tradueixen en les accions del grup.
• Tenir una estructura.
• Tenir una organització de les activitats dels seus membres, la qual fa possible la coherència de les accions del grup.
• Tenir una permanència temporal o durada.
• Tenir una certa integració o cohesió recíproca entre els membres.
• Ser reconegut com a tal grup.

4. Exemple: (Afegir un exemple concret d'un grup social i com s'apliquen les característiques mencionades)