Personalitat: Definició, Característiques i Teoria Humanista de Rogers

Què és la Personalitat?

Etimologia de "Persona"

La paraula persona prové del grec prosopón, que era la màscara que utilitzaven els actors a les representacions teatrals. A Roma, Ciceró, al segle I, va fer servir el terme persona en quatre sentits que són subjacents als diversos significats actuals:

1. La imatge que mostrem davant els altres.
2. El paper que té el comediant en l’obra i que cadascú representa en la vida.
3. La interacció de les qualitats de l’individu orientades a l’acció.
4. Com a sinònim de prestigi i dignitat.

La psicologia de la personalitat intenta definir unes lleis que expliquin la conducta de les diferents personalitats que existeixen per poder predir-la. Avui dia no hi ha cap model global que permeti explicar el comportament humà en la seva totalitat.

Característiques de la Personalitat

Per comprendre bé el concepte de personalitat, s’ha de distingir-lo d’altres que hi estan relacionats: el temperament i el caràcter.

Temperament

Consisteix en l’herència rebuda i és molt difícil de modificar. Segons Millon, el temperament és allò que està sota. El defineix com a substrat, que és el material biològic, neurològic, endocrí i bioquímic des del qual la personalitat comença a formar-se.

Caràcter

Es forma pels hàbits de comportament adquirits durant la vida.

La personalitat és la conjunció del temperament i el caràcter en una única estructura. És un patró profundament incorporat als trets cognitius, afectius i conductuals manifestos que persisteixen i són resistents a l’extinció. Les principals característiques són:

Principals Característiques

• S’infereix a partir de la conducta dels individus. És una abstracció que ens permet ordenar l’experiència i predir el comportament en situacions específiques.
• És la forma habitual de ser de cada individu. Inclou la seva conducta manifesta i també la seva experiència privada.
• Es produeix per la interacció de l’herència genètica i l’ambient de l’individu. Es desenvolupa i es modifica al llarg de la vida.
• És a la vegada individual i social; som únics, però a través de la personalitat interactuem amb la resta d’individus.

La Teoria Humanista de Carl Rogers

Carl Rogers prové de l’experiència clínica i és interessant perquè fa una anàlisi dels processos interns. Rogers va rebutjar tant l’inconscient freudià com la visió mecanicista de l’individu de Skinner i va destacar la tendència de l’organisme cap al creixement humà. Els postulats bàsics de la seva obra són:

Postulats Bàsics de Rogers

• Visió holística i optimista (l’organisme és un tot superior a la simple suma de les parts).
• L’objectiu de la psicologia humanista no és preveure i controlar la conducta humana, sinó comprendre i millorar la personalitat. El fi de la personalitat és desenvolupar les seves capacitats positives.
• L’èmfasi rau en els processos motivacionals (actuació del si mateix).

El Concepte del Jo o Si Mateix

El concepte de jo o si mateix és central en la seva teoria. Consisteix en la configuració organitzada de percepcions conscients, valors i ideals que formen la imatge personal.

En definitiva, és una simbolització de l’experiència, és la presa de consciència de la realitat humana, és allò que ens agradaria ser.

El Procés de Convertir-se en Persona

La diferència entre una persona sana i una persona desadaptada és deguda a la congruència o incongruència entre el jo i l’experiència. El procés de convertir-se en persona consta de les característiques següents:

1. Deixar de fer servir màscares.
2. Deixar de sentir els “hauria de...”.
3. Deixar de satisfer expectatives imposades.
4. Deixar d’esforçar-se per agradar els altres.
5. Començar a autoorientar-se.
6. Començar a ser un procés.
7. Començar a acceptar la complexitat del jo.
8. Obrir-se a l’experiència.
9. Acceptar els altres.
10. Confiar en un mateix.