Model Lúdic: Intervenció Educativa i Metodologia a l'Infantil

El Model Lúdic en l'Educació

Model lúdic

És el mètode d’intervenció educativa que es basa en el joc.

Concepte d’infància

Etapa amb sentit propi i amb funcions específiques centrades en les necessitats dels infants.

Objectiu

Que els infants adquireixin un desenvolupament i un aprenentatge adequats mitjançant una vivència feliç i agradable.

Tipus d'Educació

Educació formal

Té un caràcter intencional, està planificada i regulada. Té un currículum definit per a cada nivell educatiu i l’espai i calendari marcats.

Educació no formal

Està planificada, no és obligatòria. Té una intencionalitat i es produeix en el temps de lleure.

Intervenció en l’Educació Formal

S’ha d’incorporar el concepte d’activitat lúdica per parlar d’intervenció educativa formal, entès com l’aplicació d’elements inherents al joc amb la finalitat de generar processos d’ensenyament-aprenentatge.

Components Intrínsecs de l'Activitat Lúdica

• El component lúdic: El joc és una activitat gratificadora, plaent, feliç i per gaudir. El joc és l’estat natural dels infants i una activitat per a la qual sempre estan preparats.
• El component educatiu: El joc té valor didàctic si permet a l’infant l’experiència, la reflexió, la investigació i l’adquisició d’estratègies adequades per superar objectius determinats.

La Metodologia Educativa

Parlem de l'adquisició de coneixements, habilitats i estratègies que afavoreixin un desenvolupament integral mitjançant la planificació d’activitats i uns determinats recursos.

Característiques de la Metodologia

• S’ha d’aportar seguretat emocional; han d’estar a gust en l’ambient on es desenvolupa la intervenció.
• S’ha d’evitar la distinció entre treball i joc, ja que es pretén que el treball sigui gratificant.
• S’han de presentar activitats atractives que afavoreixin l’aprenentatge significatiu.
• Les activitats han de ser motivadores; s’han de fomentar les ganes d’aprendre.

Continguts de la Intervenció Educativa (Saber Dissenyar Activitats)

L’Adquisició del Llenguatge

Funció lúdica

Facultat innata de divertir-se amb el llenguatge i amb el plaer que proporciona l’exercici i les accions pròpies de l’articulació i la repetició de sons.

Funció comunicativa

Vehicle de comunicació. Comprensió, considerable augment del nombre de paraules i conceptes.

Funció instrumental

El llenguatge és utilitzat com un instrument per al progrés i l’estructuració de futurs coneixements.

La Resolució de Problemes Morals

Els educadors han de posar els infants en situacions de conflictivitat moral i facilitar escenaris de joc on puguin manifestar les seves idees. Així podran detectar i corregir els seus possibles errors.

Resolució de Problemes Matemàtics

Els continguts matemàtics ajuden els infants a generar i reestructurar els seus esquemes cognitius pel que fa a la resolució de problemes.

L’educador ha de tractar l’ensenyament d’aquests continguts en dos períodes:

1. Primer període: L’infant desenvolupa la manipulació, l’experimentació i l’observació.
2. Segon període: A partir dels dos anys, activitats lúdiques encaminades a afavorir l’expressió lliure en contextos tan reals com sigui possible.

El Desenvolupament de la Creativitat

L’infant serà més creatiu si l’educador fomenta adequadament aquesta capacitat.

• Proporcionar tècniques i materials adequats per facilitar-los solucions divergents.

Hi ha una correlació entre el joc i el pensament creatiu: “els infants juganers presenten un estàndard creatiu en una proporció quatre vegades superior als que no ho són”.

La Planificació d’Activitats

Mitjançant una metodologia adequada, s’ha d’utilitzar el joc per treballar les intencionalitats educatives. Els factors clau a considerar són:

• El Moment Evolutiu de l’Infant

  El moment en què es troba l’infant aportarà informació sobre els continguts i les estratègies que és capaç d’assimilar. Els continguts s’han d’adaptar a l’etapa evolutiva i al tipus de joc propi de l’edat, i han de ser coherents amb les activitats lúdiques que l’infant dugui a terme.

• Les Necessitats Educatives i Personals

  L’educador ha de conèixer les necessitats educatives dels infants i personalitzar el guiatge a cadascun per millorar el seu aprenentatge. En el moment de proposar activitats, s’ha de partir de l’estat inicial dels infants, tenir constància de les seves necessitats i respectar el temps i ritme d’aprenentatge. L’educador ha d’intervenir de manera relaxada i ajustada perquè els infants millorin i perfeccionin les seves estratègies i habilitats.

• El Grau de Dificultat

  L’educador ha de crear conflictes cognitius que siguin superables: ni massa difícils per tal que no es frustri, ni massa fàcils per tal que no s’evadeixi. El joc aporta una àmplia possibilitat d’acció, ja que permet la utilització de l’assaig-error.

• L’Agrupament dels Infants

  Segons el tipus d’agrupacions que es programin, es poden facilitar o inhibir les interaccions socials i, en conseqüència, el resultat serà millor o pitjor. És convenient que les interaccions entre els alumnes no siguin rígides; cal que siguin els mateixos infants els que formin els grups triant amb qui volen estar o amb qui volen jugar.

• Els Continguts Procedimentals

  L’educador ha de tenir en compte que durant l’etapa de l’educació infantil la majoria de continguts són procedimentals. L’aprenentatge d’aquests continguts requereix un procés o sèrie d’activitats estructurades durant un temps en què els infants posen en pràctica mitjançant l’observació, l’experimentació i la manipulació.

• Contextualització a la Realitat Sociocultural

  És convenient planificar activitats contextualitzades en situacions reals. La contextualització sociocultural facilita l’assimilació de continguts i vivències. Es poden aprofitar les festes per a una manifestació lúdica al centre. Els infants s’acostumaran a participar en aquestes manifestacions culturals i evitaran que es perdi aquest patrimoni.