Epicur i la Carta a Meneceu: Claus per a una vida feliç

La filosofia com a camí cap a la felicitat

En aquest breu fragment de la Carta a Meneceu, el filòsof Epicur ens convida a filosofar sense tenir en compte l'edat de la persona; és a dir, que “mai no s'és ni massa vell ni massa jove”. No es pot posar l'excusa de l'edat per abstenir-se de filosofar, ja que la filosofia és el saber que ens conduirà cap a la salut de l'ànima i la felicitat.

La visió dels déus segons Epicur

Segons Epicur, ell en cap moment va deixar de creure en l’existència dels déus. Però, contra la creença general que ens observen i jutgen les nostres accions —de manera que podrien castigar-nos en aquesta vida si els nostres actes els desplaguessin—, Epicur assegura que els déus, trobant-se com es troben tant per damunt dels humans i duent una vida tan feliç, no es preocupen gens de nosaltres ni de les nostres accions, de manera que no cal esperar d’ells cap interferència ni cap judici.

La superació de la por a la mort

Ell afirma que no hi ha cap vida després de la mort; per aquest motiu, no té cap sentit témer què ens trobarem un cop morim. Com ja hem vist, l’ésser humà és, per naturalesa, un ésser sensitiu, mentre que la mort és, per definició, el cessament de tota sensació. Per això exclamarà Epicur en la seva Carta a Meneceu: «Quan nosaltres hi som, la mort no hi és, i quan la mort arriba, nosaltres deixem de ser».

Mai no coincidim amb la mort perquè, mentre som vius, la mort no té comerç amb nosaltres, mentre que, quan morim, el nostre "jo" desapareix.

El destí i la classificació dels desitjos

Com a tercer temor, l’autor parla del destí, el qual no està del tot en les nostres mans, però tampoc ens deixa de pertànyer.

A continuació, ens fa una classificació dels desitjos i diu que hi ha desitjos naturals i vans. Si els coneixem bé, arribarem a la finalitat de la vida feliç:

• Desitjos naturals: Necessaris per a la felicitat i el benestar del cos.
• Desitjos vans: Aquells que no són necessaris i poden ser superflus.

El plaer prudent i la raó

Segons Epicur, quan posseïm una cosa, ja no la necessitem, perquè si la necessitàvem era per omplir la seva absència. És per això que el plaer és el principi i el final d’una vida feliç. Així doncs, viure és buscar aquests plaers, ja que triem ser feliços en funció d’aquests.

Hem de saber moderar-nos. Això és el que es considera el plaer prudent. El plaer, més concretament, és com diu Epicur: el no sentir dolor.

Finalment, el text acaba dient que el savi sap viure segons la raó. Sempre ens hem de guiar per ella, ja que el plaer ha de ser moderat, reflexionat i meditat.

Conclusió

En conclusió, Epicur en aquesta carta ens diu que tots hem de filosofar per aconseguir la felicitat a través de saber controlar els nostres plaers i desitjos.