Eficiència de Pareto: Intercanvi, Producció i Benestar Global
Òptims de Pareto i Corba de Contracte
Els òptims de Pareto estaran en els punts de tangència de les corbes d'utilitat d'ambdós consumidors, on els pendents s'igualen. El conjunt de punts és la corba d'Andrea i Joan o la corba de contracte.
Qualsevol assignació dels béns armament i aliments entre Andrea i Joan que quede fora d'aquesta corba, com el punt 1, és un punt no òptim; admet una millora paretiana.
Els punts de l'interior de la lent que formen els punts 1, 2, 3 i 4 suposen millores per a ambdós consumidors o per a un d'ells, sense que empitjore l'altre, cas dels punts 2 i 3.
Condició d'Eficiència en l'Intercanvi
Podem resumir la condició d'eficiència en l'intercanvi utilitzant el concepte de Relació Marginal de Substitució (RMS), que és el pendent de la corba d'indiferència en cada punt d'aquesta corba, és a dir, la taxa a què se substitueixen els béns X i Y, alhora que roman constant el nivell d'utilitat del consumidor.
Els punts de la corba de contracte són els punts de tangència de les corbes d'utilitat on els pendents s'igualen. La condició d'eficiència en l'intercanvi serà:
$$\text{RMS}_{x,y} \text{ de A} = \text{RMS}_{x,y} \text{ de J}$$
L'eficiència en l'intercanvi requereix que la relació marginal de substitució entre qualsevol parell de béns siga la mateixa per a tots els consumidors.
Relació amb la Situació Inicial
Tant en el cas de l'eficiència productiva com en l'eficiència d'intercanvi, podríem haver arribat a qualsevol punt de les corbes de contracte amb una adequada modificació del punt de partida, reassignant els factors productius o els béns de consum que constitueixen la situació inicial. Des del punt 1 del gràfic 2.2 no podem arribar, mitjançant l'intercanvi, a un òptim paretiano com des del punt 6, però sí des d'un punt 5.
Competència Perfecta i Preus de Mercat
També es pot demostrar que, en competència perfecta, el mecanisme de preus de mercat garantirà la condició vista. En efecte, les condicions bàsiques perquè això passi són:
- Els consumidors es comporten com a preu-acceptants que no poden influir individualment en els preus dels béns de consum.
- S'enfronten a la mateixa relació de preus dels béns $P_x$ i $P_y$.
El problema de la màxima benestar de cada consumidor consisteix a assolir la seva corba d'utilitat més alta, subjecta a la restricció de la recta de balanç o línia que expressa les combinacions de consums X i Y que generen una mateixa despesa. Cada consumidor se situarà, per tant, als punts de tangència de la recta de balanç amb la corba d'indiferència més alta.
En el gràfic 2.2, la recta de balanç és la recta BB i el seu pendent el dóna la relació de preus relatius dels béns $(-)P_x/P_y$, que, en competència perfecta, és comuna a ambdós consumidors. El mecanisme de preus competitius garanteix que:
$$\text{RMS}_{x,y} \text{ A} = (-)P_x/P_y = \text{RMS}_{x,y} \text{ J}$$
La relació marginal de substitució entre els béns X i Y per a la consumidora A s'iguala a la relació de preus relatius dels esmentats béns, que és igual a la RMS per al consumidor J.
Eficiència Global
Són infinites les combinacions òptimes en el sentit de Pareto en la producció i infinites combinacions òptimes en l'intercanvi (corba de contracte OA i OJ en el gràfic 2.2). Les condicions d'eficiència global restringeixen el nombre d'aquestes combinacions:
Relació entre Producció i Intercanvi
Cada punt de la FPP comporta una Relació Marginal de Transformació (RMT) entre els béns X i Y que ens indica la taxa a què X pot esdevenir Y, és a dir, la quantitat d'armament a la qual hem de renunciar, en plena ocupació dels factors, per augmentar una petita quantitat d'aliments, i tot això combinant els factors productius de forma eficient. Aquesta relació de transformació equival geomètricament al pendent de la tangent a la FPP a cada punt. En el cas del gràfic 2.2, la $\text{RMT}_{x,y}$ del punt Ojoan equival al pendent de la recta tangent que hem pintat en aquest punt.
Si la $\text{RMT}_{x,y}$ no coincideix amb la relació marginal de substitució en què se situen els dos consumidors, Joan i Andrea, en l'intercanvi, encara hi haurà possibilitats de millora paretiana.
Cas de Millora Paretiana
Si $\text{RMT}_{x,y} > \text{RMS}_{x,y}$ per a Andrea i Joan, això vol dir que l'increment en la producció d'aliments Y que s'aconsegueix renunciant a una petita quantitat d'armament X, en condicions eficients, supera la quantitat d'aliments necessària per deixar els consumidors indiferents davant la reducció en el consum d'armament. Es pot millorar el benestar d'ambdós augmentant la producció d'aliments Y a costa d'una reducció en armament, compensant ambdós consumidors per la disminució del consum d'armament, i encara quedarà una quantitat d'aliments Y per millorar la situació de tots dos.
Condició d'Eficiència Global
La condició d'eficiència global podria resumir-se:
$$\text{RMT}_{xy} = \text{RMS}_{xy}$$
La Relació Marginal de Transformació entre els béns X i Y ha de coincidir amb la Relació Marginal de Substitució entre els mateixos béns per als consumidors Andrea i Joan.
Entre tots els punts de la corba de contracte entre dos consumidors, l'eficiència global s'obtindrà en aquell punt on la relació marginal de substitució per als consumidors entre els dos béns coincideixi amb la relació marginal de transformació entre ambdós béns.
Gràficament, l'eficiència global es dóna en el punt on el pendent de la recta tangent a dues corbes d'utilitat siga paral·lel al pendent de la FPP al punt Ojoan, és a dir, en el punt 2.
Eficiència i Mercats
Els mercats de competència perfecta, els productors maximitzen els seus beneficis igualant preus i costos marginals.
QUADRE 2.1 pág 45. Condicions d'eficiència i competència perfecta.