Anàlisi Cost-Benefici: Guia Completa de Mètodes d'Avaluació Econòmica

Anàlisi Cost-Benefici: Avaluació Econòmica Completa

L'Anàlisi Cost-Benefici és una tècnica completa d'avaluació econòmica, tant pública com privada, que tracta de captar i mesurar la rendibilitat privada o social d'una actuació o projecte.

Etapes Clau de l'Anàlisi Cost-Benefici

1. Definició dels objectius i alternatives.
2. Especificació de la població afectada.
3. Determinació de l'interval de temps rellevant.
4. Identificació i quantificació de tots els costos i beneficis de totes les alternatives.
5. Valoració monetària de tots els costos i beneficis de totes les alternatives.
6. Actualització a valors presents nets amb l'adequada taxa de descompte temporal.
7. Ordenació de les alternatives en base al VAN (Valor Actual Net).
8. Anàlisi de sensibilitat.

Valoració Monetària de Costos i Beneficis

La valoració monetària dels costos i beneficis depèn de l'existència de preus de mercat:

• Si existeixen i són correctes, s'utilitzen els preus de mercat.
• Si existeixen, però no són correctes, s'utilitzen preus de mercat corregits.
• Si no existeixen, s'aplica el preu ombra: preus que l'economista atribueix a un bé o factor per ser considerat més apropiat per al càlcul econòmic que el preu existent o perquè no n'hi ha.

Mètodes d'Avaluació Indirecta

Aquests mètodes s'apliquen a béns o serveis que no tenen preus de mercat, però que guarden alguna relació econòmicament significativa amb altres béns o serveis que sí que en tenen.

Mètode dels Costos Evitats

Tracta d'establir preus monetaris a partir dels preus observats en el mercat per a actius substitutius, ja sigui en el consum o en la producció del que es pretén valorar.

Exemple: El preu de la malaltia inclou despeses de serveis mèdics, medicaments, salaris perduts, etc.

Mètode del Cost del Viatge

Pretén calcular preus monetaris a partir d'actius amb una relació de complementarietat (en el consum o en la producció) amb l'actiu que es vol valorar.

Es planteja als individus l'alternativa de visitar un parc natural. Aquesta visita implica una transacció implícita: serveis recreatius a canvi del cost d'accés (monetari i d'oportunitat).

Diferents individus s'enfronten a diferents costos de viatge. Aquesta variació permet estimar la funció de demanda. Es tracta d'aconseguir una aproximació de la disposició a pagar, que ve donada per l'àrea que queda per sota de la corba de demanda.

Mètode dels Preus Hedònics

Es tracta d'especificar tots els atributs o característiques pels quals els ciutadans valoren els béns o serveis i atribuir a cadascun d'ells l'aportació corresponent, la qual cosa implica la disposició a pagar per cada característica diferencial.

Per exemple, valorar el medi ambient com una característica del valor total d'un bé:

1. Identificar la porció del valor de les propietats que es deu a diferències ambientals.
2. Inferir quantes persones estarien disposades a pagar per una millora en la qualitat ambiental.

Mètodes d'Avaluació Directa

Mètode de Valoració Contingent

Consisteix en enquestes o experiments per determinar el que els individus estarien disposats a pagar per una millora mediambiental o el que exigirien a manera de compensació per tolerar un cost, si existís un mercat hipotètic per a aquests béns.

Problemes dels Biaixos en la Valoració Contingent

• Biaix estratègic: free rider.
• Biaix pel comportament hipotètic: tendència a sobreestimar o subestimar el preu.
• Biaixos operatius: es coneix realment el que es valora?

Mètode d'Ordenació Contingent o Anàlisi Conjunta

Consisteix a ordenar, puntuar i triar entre un conjunt d'alternatives en les quals es detallen els atributs de cadascuna i un preu. A partir d'aquí es pot obtenir una estructura de les preferències en relació als atributs d'interès.

La idea central és que el valor d'un bé o servei que desconeixem el podem obtenir a través d'una suma del valor dels seus distints atributs que hem obtingut mitjançant l'entrevista a la població.