Falles de Mercat: Anàlisi i Tipologies

Modalitats de Falles del Mercat

1) Deficiències en la Competència

1a) Situacions per Reduït Nombre d'Empreses

Mercats amb situacions de monopoli i oligopoli per l'existència de barreres d'entrada. Es trenca el supòsit d'empreses preu-acceptants que no influeixen en els preus i que, per l'amenaça de la competència, igualen els preus als seus costos marginals. Hi ha pèrdua de benestar, ja que els preus tendeixen a ser superiors al cost marginal i la producció menor que en un mercat perfectament competitiu. L'absència de competència introdueix ineficiència en els processos productius per manca d'estímul per a minimitzar costos. Aquest és un exemple clar d'imperfecció del mercat. La regulació pública estudia com millorar la configuració del mercat i les formes de fer-ho. Cal destacar que l'existència de barreres reals a l'entrada de noves empreses és clau. Si no n'hi ha, un mercat amb poques empreses pot tenir preus de competència perfecta i minimitzar costos, pressionat per l'amenaça d'entrada de noves empreses.

En el món real, decidir si hi ha absència de competència real no sempre és fàcil. Aquesta imperfecció depèn de l'escala o l'àmbit del mercat. El que pot ser competitiu a la UE pot ser oligopolístic o monopolístic en mercats regionals o locals.

1b) Monopolis Naturals

La deficiència rau en el fet que alguns processos productius tenen costos marginals i mitjans decreixents a causa d'uns costos variables per unitat de producte insignificants en relació amb els costos fixos de la infraestructura. Les empreses de distribució d'aigua, gas, electricitat, telefonia o ferrocarrils en són exemples històrics.

En els monopolis naturals, l'origen de la deficiència és tècnic, lligat als processos productius, i no depèn d'una mala configuració del mercat. És una limitació del mercat. Les conseqüències sobre l'eficiència són similars al cas anterior: augment dels preus sobre els costos marginals i reducció de la producció d'equilibri, amb la consegüent reducció del benestar.

2) Efectes Externs

En aquest cas, es trenca el supòsit que les decisions de consum i producció només tenen efectes sobre els decisors mateixos. La conseqüència és que les magnituds socials i privades no coincideixen, ja sigui benestar per als consumidors o beneficis per a les empreses. Hi haurà una assignació subòptima respecte a l'eficiència paretiana, ja sigui per excés o per defecte en la producció d'equilibri.

El decisor no assumeix totes les conseqüències de la seva decisió. Si aquesta inexistència del mercat està motivada per raons tècniques, la institució del mercat mostra una limitació. Per a autors com Coase, el mercat no funciona bé perquè no estan definits els drets de propietat sobre tots els recursos. Per tant, es tracta d'una imperfecció del mercat que es pot solucionar.

3) Béns Públics

La deficiència del mercat produeix una provisió inferior a l'òptima o nul·la, tot i haver-hi una valoració social positiva. La deficiència no rau en una imperfecció d'un mercat concret, sinó en les característiques intrínseques d'aquests béns. Les empreses produeixen béns pels quals poden cobrar un preu i els consumidors paguen si saben que, si no ho fan, no podran gaudir dels béns als quals assignen una valoració subjectiva igual o superior al preu.

El problema és d'eficiència assignativa i és una clara limitació del mercat per a la provisió d'aquests béns.

4) Necessitats Tutelars

Deficient assignació de recursos més polèmica, introduïda per Musgrave. La ineficiència es troba en un dels supòsits més bàsics del principi de Pareto. En el model teòric del mercat que garanteix l'eficiència paretiana, se suposa que l'individu és el millor jutge del seu propi benestar. Si això no es dóna, el mercat pot produir resultats aparentment eficients, però poden aparèixer divergències entre el funcionament del mercat i les demandes ciutadanes. Fins i tot en mercats ideals, hi ha béns que es consumiran per excés o per defecte, perquè els ciutadans no sempre són els millors jutges del seu propi benestar. Ens trobem davant una clara limitació del mercat. Els supòsits de comportament humà implícits en el model teòric del mercat són incorrectes i seria excessiu dir que es tracta d'una imperfecció per no adequar-se el comportament humà real al model.

5) Informació Imperfecta

En el món real, la informació té un cost en termes de temps i altres recursos. Els ciutadans, consumidors i productors, prenen decisions amb informació imperfecta.