L'Edat Moderna: Descobriments, Humanisme i Renaixement

Canvis Clau al Segle XV i Nous Paradigmes

Al segle XV, el món conegut pels europeus es limitava principalment a Europa, la costa nord d'Àfrica i el sud d'Àsia. Aquesta època va ser testimoni d'avenços significatius. Invents clau com el telescopi (que tindria un gran impacte científic més endavant) i el descobriment de la impremta de tipus mòbils per Johannes Gutenberg (que va imprimir la Bíblia, el primer llibre a gran escala, cap al 1455) van ser fonamentals per a la difusió del coneixement. Pel que fa a la cosmologia, durant el segle XV predominava una concepció geocèntrica de l'univers (amb la Terra com a centre). No obstant això, el 1543, Nicolau Copèrnic va publicar la seva obra desenvolupant la teoria heliocèntrica (amb el Sol com a centre), iniciant una revolució científica.

L'Humanisme: L'Home al Centre de l'Univers

L'Humanisme va ser un moviment intel·lectual i cultural protagonitzat per escriptors i savis que, a inicis de l'època moderna, buscaven millorar la naturalesa humana i la condició de la persona. Aquest corrent va implicar un canvi d'enfocament: es va passar d'una actitud predominantment teocèntrica (on Déu i la religió eren el centre de tot) a una de més antropocèntrica (on l'ésser humà, les seves capacitats i els seus valors esdevenien el focus principal).

Continuïtats de l'Edat Mitjana a la Societat

Malgrat els canvis, hi va haver continuïtats respecte a l'Edat Mitjana:

• La majoria de la gent continuava vivint i treballant al camp.
• Les maneres de treballar la terra i la tecnologia agrària van experimentar pocs canvis respecte a l'època medieval.
• El sistema feudal, tot i que en transformació, mantenia la seva influència, especialment a les zones rurals.

L'Era dels Descobriments Geogràfics

Portugal: Pionera en l'Exploració Marítima

Portugal va ser capdavantera en els descobriments geogràfics de l'època, impulsada per la necessitat de noves rutes comercials.

• El 1487, Bartolomeu Dias va aconseguir arribar al cap sud d'Àfrica, que va anomenar Cap de les Tempestes (posteriorment rebatejat com a Cap de Bona Esperança).
• El 1498 (no 1496), Vasco da Gama va completar la ruta marítima cap a l'Índia en arribar a Calicut, a la costa de Malabar.

L'Arribada Europea al Nou Món: Colom 1492

Cristòfor Colom va salpar de Palos de la Frontera (Huelva) l'agost de 1492 amb tres embarcacions: dues caravel·les (la Pinta i la Niña) i una nau (la Santa Maria). Finançat per la Corona de Castella (els Reis Catòlics), va arribar a una illa de les Bahames (probablement Guanahaní) l'octubre de 1492, creient haver arribat a les Índies Orientals.

L'Imperi Inca: Civilització Andina Precolombina

Els inques ocupaven un vast territori que s'estenia per l'altiplà de l'actual Bolívia, Perú, Equador i part de Colòmbia, Xile i Argentina, a la serralada dels Andes.

• Constituïen un estat fortament centralitzat, organitzat al voltant de la figura de l'emperador, el Sapa Inca, considerat fill del déu Sol (Inti).
• Eren politeistes, amb un panteó de déus relacionats amb la natura.
• La terra era propietat comunal o de l'estat; no existia la propietat privada de la terra en el sentit europeu, i tothom cultivava les terres que els eren assignades.
• No van desenvolupar una escriptura alfabètica o pictogràfica complexa, tot i que utilitzaven quipus (un sistema de cordes nuades) per a registres i comptabilitat.
• La capital de l'imperi era Cusco, on residia l'emperador. L'últim emperador independent va ser Atahualpa, capturat i assassinat pels colonitzadors espanyols dirigits per Francisco Pizarro el 1533 (no 1534).

El Tractat de Tordesillas (1494): Divisió del Món

El Tractat de Tordesillas, signat el 1494 entre les corones de Castella i Portugal, va establir una línia de demarcació (un meridià situat a 370 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd, aproximadament el meridià 46° 37' Oest) per tal de resoldre els conflictes territorials sorgits arran dels nous descobriments a Amèrica i altres zones. Les terres descobertes o per descobrir a l'est d'aquesta línia van quedar sota domini portuguès, mentre que les situades a l'oest van correspondre a Castella.

La Primera Volta al Món: Magalhães i Elcano

El setembre de 1519, una expedició de cinc naus (no tres), comandada pel navegant portuguès al servei de la Corona espanyola, Fernão de Magalhães (Fernando de Magallanes), va salpar de Sanlúcar de Barrameda. L'objectiu principal era trobar un pas marítim cap a les Illes de les Espècies (Molucques) navegant cap a l'oest. Després de la mort de Magalhães a les Filipines el 1521, Juan Sebastián Elcano va prendre el comandament de la nau restant, la Victoria. El 1522, Elcano i els pocs supervivents van completar la primera circumnavegació de la Terra, arribant de nou a Espanya.

Causes i Conseqüències dels Descobriments

Factors Impulsors de les Exploracions

Les principals causes dels descobriments geogràfics van ser:

• El bloqueig de les rutes comercials tradicionals amb Orient (per al comerç d'espècies i productes de luxe) a causa de l'expansió de l'Imperi Otomà, especialment després de la caiguda de Constantinoble el 1453.
• L'impacte cultural i la curiositat generada per relats d'aventures i viatges a l'Orient, com els de Marco Polo.
• El desig d'expandir el cristianisme i convertir els pobles considerats"infidel".
• Els avenços científics i tècnics de l'època, com ara:
  • Noves embarcacions més aptes per a la navegació oceànica, com la caravel·la.
  • Millores en instruments de navegació com la brúixola, l'astrolabi i el quadrant.
  • Desenvolupament de la cartografia i els portolans.

Impacte Global dels Descobriments

Les conseqüències dels descobriments van ser profundes i transformadores a nivell mundial:

• La formació de vasts imperis colonials europeus, principalment per part d'Espanya i Portugal inicialment.
• La submissió, explotació i dràstica reducció demogràfica dels pobles indígenes d'Amèrica, a causa de les guerres, les malalties i els treballs forçats.
• Un enorme augment del comerç mundial i el desplaçament de l'eix econòmic del Mediterrani cap a l'Atlàntic.
• L'emigració europea cap als nous territoris colonitzats.
• La destrucció o transformació radical de les grans civilitzacions precolombines (asteca, inca, maia, entre d'altres).
• L'anomenat intercanvi colombí: un flux de productes, plantes, animals i malalties entre el Vell Món (Europa, Àsia, Àfrica) i el Nou Món (Amèrica).

El Renaixement: Bressol a Itàlia

El Renaixement va ser un ampli moviment cultural que es va produir a Europa Occidental durant els segles XV i XVI. La denominació d'aquest estil artístic i cultural prové de la idea dels artistes i pensadors, especialment italians, que l'art i la cultura dels antics grecs i romans "tornaven a néixer" (rinascita en italià) amb ells. El Renaixement es va inspirar profundament en els models clàssics de l'antiguitat grecoromana.

Arquitectes Destacats del Renaixement Italià

Alguns dels arquitectes més famosos del Renaixement italià van ser: Filippo Brunelleschi (cúpula de la catedral de Florència), Donato Bramante (projecte inicial de la Basílica de Sant Pere del Vaticà), i Andrea Palladio (vil·les i tractats d'arquitectura).

Trets de l'Arquitectura Renaixentista

Les característiques principals de l'arquitectura renaixentista inclouen:

• Ús de la volta de canó i l'arc de mig punt.
• Cobertes arquitravades (sistemes de llinda).
• Aplicació dels ordres clàssics (dòric, jònic, corinti) en columnes i pilastres.
• Desenvolupament i ús prominent de cúpules.
• Cerca de la racionalització de l'espai, la proporció, la simetria i l'harmonia.
• Una relativa austeritat en la decoració en comparació amb l'estil gòtic precedent, tot i que amb ús abundant d'elements decoratius inspirats en l'antiguitat clàssica.

Grans Mestres de l'Escultura i Pintura

Figures cabdals en l'escultura i la pintura del Renaixement italià van ser, entre molts d'altres: Donatello (escultor), Miquel Àngel Buonarroti (escultor, pintor, arquitecte), i Leonardo da Vinci (pintor, inventor, científic).

Estètica de l'Art Renaixentista

Les característiques distintives de l'escultura i la pintura renaixentistes són:

• Un profund interès per les proporcions correctes del cos humà, sovint basades en estudis anatòmics.
• La imitació de la realitat visible (naturalisme), buscant representar el món tal com es percep.
• La figura humana com a tema central i mesura de totes les coses, reflectint l'antropocentrisme humanista.
• La recuperació del nu i del cos humà com a model de bellesa estètica.
• L'elegància en les actituds i postures, i una expressió que busca l'equilibri entre moviment i repòs, transmetent sovint una sensació de serenitat.
• La utilització sistemàtica de la perspectiva lineal per crear una il·lusió convincent de profunditat i espai tridimensional sobre una superfície plana.
• L'ús del clarobscur (chiaroscuro) per modelar les formes i donar volum.

L'Absolutisme Monàrquic a Europa

La monarquia absoluta va ser la forma de govern predominant a molts països europeus durant gran part de l'Edat Moderna (principalment entre els segles XVI i XVIII). En aquest sistema, els reis absoluts concentraven en les seves mans tot el poder de l'estat (legislatiu, executiu i judicial). Es considerava que el seu poder emanava directament de Déu (la teoria del dret diví dels reis), i per tant, era teòricament il·limitat i no estava subjecte a cap control terrenal significatiu per part d'altres institucions o estaments.