Regnat dels Reis Catòlics i Descobriments

El Regnat dels Reis Catòlics (Tema 9)

El 1469 es van casar Ferran, hereu de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana del rei de Castella. La incorporació del catolicisme com a element uniformitzador dels regnes es va convertir en un objectiu prioritari dels monarques.

El seu matrimoni va comportar la unió dinàstica del regne de Castella i la Corona d'Aragó, però no va suposar un regne únic. S'administraven de manera conjunta els territoris, però mantenint institucions, moneda i fronteres.

El 1478 es va instituir el Tribunal de la Inquisició.

Un dels objectius de la reina Isabel va ser conquerir Granada. Finalment, ho va aconseguir. Després de la conquesta, es va mantenir una certa tolerància religiosa que va permetre als musulmans mantenir els seus costums. Però l'any 1502, es va obligar a tots els mudèjars a convertir-se. Es batejava massivament la població musulmana de Granada; si no ho feien, havien de marxar. El Tribunal de la Inquisició va sotmetre a una estricta vigilància tots aquells sospitosos d'heretgia.

Economia dels Reis Catòlics

L'economia dels Reis Catòlics estava orientada a la ramaderia i el comerç de la llana. Destaquem:

• La Mesta
• Els drets sobre l'exportació
• El Consolat de Burgos

Moltes terres es dedicaven a les pastures en detriment de l'agricultura. La conquesta d'Amèrica va impulsar l'economia castellana amb l'or i la plata del nou món.

La crisi de la Baixa Edat Mitjana va afectar la Corona d'Aragó, va delmar la població i va debilitar l'economia. A Catalunya s'estableixen nous contractes i se solucionen els conflictes dels remences. S'estimula el comerç.

Per recapitular el tema, expliqueu què us ha cridat més l'atenció del regnat d'Isabel (relacions personals, relacions matrimonials, paper de la dona, etc.).

Els Grans Descobriments Geogràfics (Tema 10)

• A finals del segle XV, els navegants europeus es van llançar a descobrir noves rutes marítimes.
• Això va ser possible pel progrés en la construcció de vaixells i les noves tècniques de navegació.
• El món conegut es va ampliar considerablement: es va vorejar l'Àfrica i es va arribar a les Illes de les Espècies.
• Els descobriments més importants van ser el continent americà i la primera volta al món.

Cristòfor Colom i el Descobriment d'Amèrica

Els reis van finançar Cristòfor Colom. Les negociacions amb la Corona van ser llargues, i Colom va rebaixar les seves exigències.

Errors de Colom

• Creia que la Terra era esfèrica, però que la seva circumferència era un 25% menor.
• Creia que hi havia un únic oceà entre Europa i Àsia, segons Toscanelli, i ignorava l'existència d'Amèrica.

L'Atles Miller mostra les costes retallades del Carib i part de les costes de l'Amèrica Central i del Sud.

L'any 1513, l'explorador extremeny Vasco Núñez de Balboa va organitzar una expedició que va travessar l'istme de Panamà a peu. Allà hi va descobrir un nou oceà (el Pacífic), que va anomenar Mar del Sud. Aquesta expedició va confirmar que Amèrica era un nou continent i que per arribar a Àsia s'havia de continuar cap a l'oest.

Catalunya dins la Monarquia Hispànica (Tema 12)

En aquest tema, Catalunya dins la monarquia hispànica, treballarem:

• Les institucions polítiques a Catalunya als segles XVI i XVII.
• La demografia, l'economia i la societat catalanes als segles XVI i XVII.
• La revolta catalana del 1640: la Guerra dels Segadors.
• Els bandolers.

Idees principals del tema:

• Catalunya va quedar vinculada a la monarquia hispànica a final del segle XV.
• Durant els segles XVI i XVII, Catalunya va mantenir les seves institucions, lleis i monedes pròpies.
• L'autoritarisme dels reis de la casa d'Àustria va provocar tensions amb les institucions catalanes.
• El 1640 va esclatar a Catalunya una revolta contra la política uniformitzadora de Felip IV.
• Després de 13 anys de guerra, Barcelona va capitular davant les tropes castellanes.
• L'Edat Moderna fou una època de poc creixement econòmic i de problemes socials (bandolerisme).

Els Bandolers

El bandolerisme era un fenomen social en què grups d'homes armats feien robatoris, segrestos i contraban. La causa fou l'empobriment de les classes populars a causa de les epidèmies i de les crisis alimentàries.

Hi havia dos tipus de bandolerisme:

• El senyorial, dels nobles rurals.
• El popular, de les classes populars rurals.

Els bandolers més populars a Catalunya van ser Perot Rocaguinarda i Joan Sala, Serrallonga.

A partir del regnat de Felip II, les corts catalanes es van convocar poques vegades a causa de:

• La tendència autoritària de la monarquia de la casa dels Àustria.
• La seva bona situació econòmica.

Aquest fet va comportar la paràlisi del sistema administratiu i legal de Catalunya, on no es podia fer cap canvi sense l'aprovació de les corts.

Els reis de la dinastia dels Àustries van crear una monarquia unitària, dominada des de l'antiga Corona de Castella, on es trobava el rei i la Cort. Els càrrecs polítics, religiosos i militars de la monarquia hispànica eren en mans de la noblesa castellana.

Els reis de la dinastia dels Àustries van convocar les corts cada cop amb menys freqüència, fet que va convertir de manera progressiva la Generalitat en el principal òrgan de govern català.

Durant els segles XVI i XVII, la major part del territori català seguia en mans de la noblesa i de l'església, i només una petita part estava sota control reial.

A l'Edat Moderna, sobretot durant la primera meitat del segle XVII, els conflictes van ser constants entre la Generalitat i la monarquia. Aquestes tensions van desembocar, l'any 1640, en la Guerra dels Segadors. Aquests enfrontaments van ser conseqüència de les intromissions, els abusos i les violacions dels drets tradicionals i les lleis de Catalunya per part de la monarquia hispànica.