Els Reis Catòlics: Unió Dinàstica, Expansió i Consolidació

Els Reis Catòlics: Unificació i Expansió (1469-1516)

La Unió Dinàstica: Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó

El matrimoni, l'any 1469, d'Isabel de Castella i de Ferran d'Aragó, hereus de les dues corones amb més pes i importància de la península, va donar origen, quan van accedir al tron, a un nou ens polític: la Monarquia Hispànica.

Malgrat la unió dinàstica, les estructures internes dels regnes van romandre diferenciades. Es van mantenir separades:

• Les lleis, la moneda i les institucions.
• Les Corts de cada regne.
• Les fronteres internes, que obligaven al pagament de drets sobre les mercaderies.

Malgrat aquest equilibri aparent, la diferència de pes territorial, demogràfic i econòmic a favor de Castella va originar una castellanització creixent de la monarquia i un descens del pes polític de la Corona d'Aragó al llarg dels segles XVI i XVII.

L'Expansió Territorial i la Consolidació de l'Estat

Els Reis Catòlics coincidien en la necessitat de completar la unificació territorial dels regnes hispànics per consolidar un estat fort que pogués expandir-se fora de la Península.

Unificació Peninsular

Així, doncs, Castella, amb l'ajuda aragonesa, va obrir novament les hostilitats contra el darrer reducte musulmà de la Península, el regne de Granada, que va ser annexat a la Corona l'any 1492. A més, Ferran d'Aragó, sent regent de Castella després de la mort de la reina Isabel, va incorporar Navarra a Castella l'any 1515.

La Política Exterior i les Aliances Matrimonials

Com tots els monarques autoritaris, els Reis Catòlics van dedicar grans esforços a la política exterior. Els interessos de Castella es van orientar cap a l’Atlàntic, i els d'Aragó, cap al Mediterrani.

En primer lloc, van fer una intensa política matrimonial, mitjançant la formalització d'aliances amb diferents regnes europeus:

• Imperi Alemany: Casant la seva filla i hereva, Joana, amb Felip, fill de l'emperador Maximilià I.
• Anglaterra: Casant una altra filla, Caterina, amb el futur monarca Enric VIII.
• Portugal: A través d'un complex procés de tractats i pel matrimoni de les filles dels Reis Catòlics, Isabel i, posteriorment, Maria, amb el rei Manuel l'Afortunat.

Dominis Mediterranis i Nord d'Àfrica

A més, l'habilitat diplomàtica del rei Ferran va permetre la recuperació dels territoris del Rosselló i la Cerdanya (Tractat de Barcelona, 1493), que el seu pare, Joan II, havia cedit al rei de França. Posteriorment, es va organitzar un exèrcit poderós que va vèncer els francesos i va permetre consolidar el domini de la Corona d’Aragó sobre Nàpols (1504).

Finalment, a partir del 1505, i per frenar el progrés musulmà al Mediterrani, van portar a terme una intensa activitat de conquestes, que els va assegurar el domini de la costa d’Àfrica. Aquestes conquestes es van sumar a Melilla, conquerida l'any 1497:

• El Penyal de Vélez de la Gomera.
• Orà.
• Bugia.
• Trípoli.

Conquesta de les Illes Canàries

Igualment, el suport de comerciants andalusos va permetre l’ocupació definitiva de les Illes Canàries, que s'havia iniciat uns anys abans. L'any 1496 es va completar el control de l’arxipèlag amb la conquesta de Tenerife.