La Societat Feudal: El Rei, la Noblesa i l'Església
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
con un tamaño de 2,34 KB
L'Imperi Carolingi i les invasions del segle X
Quin imperi cristià dominava Europa als segles IX i X? Què va passar a partir del segle X?
L'Imperi de Carlemany (Imperi Carolingi). A partir del segle X, els normands, els musulmans i els hongaresos (per l'est) es van abatre sobre els regnes d'occident, provocant mort i destrucció després de la mort de Carlemany.
La noblesa feudal i el paper del rei
A la cúspide de la societat feudal s'hi situava el rei. L'Església cristiana havia establert durant els primers segles que els monarques eren representants de Déu a la terra, amb la missió de governar el seu poble i mantenir el seu regne unit.
Els territoris d'un regne a l'època feudal eren molt inestables. Estaven formats per totes aquelles possessions que el monarca tenia sota la seva autoritat.
Però si un noble es feia vassall d'un altre rei o si el rei, quan es moria, lliurava una part de la seva herència a una filla o a un fill que s'emparentava amb un altre monarca, aquelles terres passaven a mans d'un altre rei i formaven part d'un altre regne.
El rei era reconegut com el primer entre iguals. Els seus iguals eren els seus vassalls, la gran noblesa i les principals autoritats religioses, amb els quals el monarca compartia el govern del regne:
- Dirigir campanyes militars, a les quals havien d'anar els vassalls amb els seus exèrcits si no volien ser considerats traïdors i perdre els seus feus.
- Demanar impostos en cas de guerra, de coronacions, de casaments, etc.
L'Església cristiana i els clergues
L'Església regulava la vida social
L'Església s'encarregava de l'ensenyament i de l'assistència de pobres i malalts. Les obligacions religioses dels creients i l'estil de vida apropiat eren marcats per la mateixa institució.
L'Església i el feudalisme: les croades
Les tres croades principals van tenir lloc entre els anys 1096 i 1192, promogudes pel Papa Urbà II (1095) contra els musulmans.
Els llocs sagrats de Terra Santa eren l'objectiu principal dels croats, empesos per l'Església.
Els estats catòlics esperaven incrementar els seus territoris i obrir noves rutes comercials amb les croades.