Drets de l'Art. 18 CE: Honor, Intimitat i Pròpia Imatge

Dret a l'Honor

Té dos aspectes:

• Aspecte immanent: honor que cadascú té de si mateix.
• Aspecte transcendent: reconeixement dels altres de la nostra dignitat.

L'afectació a l'honor s'ha de valorar tenint en compte la rellevància pública del personatge, l'afectació a la vida privada o professional i les circumstàncies en què es produeix o es pot produir.

Aquest dret està lligat a les circumstàncies de temps i lloc. És un dret que va canviant el seu concepte.

És un dret individual, però en alguns casos el TC ha reconegut el dret a l'honor a un poble o ètnia (STC 214/41), que reconeix el dret a l'honor del poble jueu.

També pot ser titular una persona jurídica privada, però no amb caràcter de dret fonamental a les persones jurídiques públiques (107/98).

Dret a la Intimitat Personal i Familiar

Vinculat a l'esfera més reservada de les persones.

Aquest dret el té tothom, fins i tot les persones més exposades al públic (STC 134/99). Els personatges públics tenen el dret a la intimitat i el de l'honor vinculats, és a dir, el dret a l'honor té unes matisacions quant a la intimitat. En determinats supòsits la intimitat cedeix davant de béns jurídicament protegits.

Durant els darrers anys la relació entre el dret a la intimitat personal i del domicili s'estén a situacions d'intromissions d'olors i sorolls. Hi ha moltes resolucions al respecte, especialment en el Tribunal de Drets Humans (Per exemple: aeroport de Barajas).

Dret a la Pròpia Imatge

Busca evitar intromissions no desitjables. El TC parla de vetllar per la preservació de la nostra imatge pública.

Va unit a l'activitat del subjecte, ja que les persones que tenen una activitat pública veuen més exposada la seva imatge.

L'article 7 de la LO 1/82 de 5 de maig (protecció civil a l'honor i intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge) estableix quins són els supòsits d'intromissió il·legítima. Són 7 supòsits.

L'article 8 estableix quan no es vulnera el dret a la pròpia imatge.

L'article 9 estableix els aspectes que comprèn la tutela judicial.

El TC ha vinculat aquest dret amb vetllar per una determinada imatge externa i de preservar la nostra imatge pública.

Té reconeixement constitucional i té protecció en l'àmbit civil i penal.

• Pel que fa a l'àmbit CIVIL, la LO 1/82 de 5 de maig és la que protegeix tot desenvolupant l'art. 18 CE.
• Pel que fa a l'àmbit PENAL, els delictes contra l'honor (injúries i calúmnies) es regulen als art. 205-210 CP. En el cas de les injúries, el dret protegit és l'honor de la persona de l'art. 208 CP.
• Protecció o regulació de la utilització de videocàmeres per part dels cossos i forces de l'estat en llocs públics (LO 4/97).

Drets Instrumentals Respecte al Dret a la Intimitat

A. Dret a la Inviolabilitat del Domicili (Art. 18.2 CE)

El TC actualment dóna un significat més ampli al concepte de domicili. Concepte: àmbit on la persona desenvolupa la seva intimitat i la seva inviolabilitat enfront de tercers.

La inviolabilitat del domicili s'entén que es considerarà domicili tots aquells àmbits els titulars dels quals vulguin protegir. Segons el TC (STC 11/06), no es considera domicili la cel·la dels reclusos.

La violació del domicili no es dóna només mitjançant la penetració física, sinó també per aparells audiovisuals (captació d'imatges, intromissió...), intromissions d'olors i sorolls, i també per intromissions lumíniques.

Quan s'admet l'entrada al domicili?

1. El consentiment del titular/propietari. Quan hi ha diversos propietaris, si un d'ells ha donat consentiment i la resta no s'hi oposa, no s'entendrà violat el dret. En alguns supòsits és necessari tenir el consentiment del titular respecte del qual es dirigeixi l'actuació de registre (STC 22/2003).

2. Per resolució judicial. Ha de tenir raons, ser motivada i concretar l'abast de l'autorització judicial. L'objectiu és oferir una garantia. El dret és preservar, conservar si la resolució d'entrada és concreta i determinada.

L'entrada se sol produir en els procediments penals, però també administratius i civils.

En el procediment penal es pretén aconseguir proves en el marc del procediment. Perill: si no hi ha resolució judicial o no és precisa, es pot conduir a la invalidació de les proves i no serviran per incriminar. Així doncs, potser la policia ha obtingut proves contundents, però no es consideraran vàlides i no es podran tenir en compte per un tribunal. És l'àmbit on més registres s'autoritzen.

3. En cas de delicte flagrant. Hi ha d'haver una immediatesa temporal. Per exemple: que la policia estigui perseguint un individu que ha entrat a un domicili.

En l'àmbit administratiu hi ha entrades a domicili. Per exemple: per tal d'evitar la ruïna d'un edifici, serà necessària una autorització administrativa per veure si realment està en ruïna o no. Es donen situacions que van connectades amb altres aspectes, inclús poden arribar a ser il·lícites.

En l'àmbit civil també es duen a terme, com per exemple l'embargament de mobles, llançament de persones en cas de desnonament. Aquesta situació de llançament és legítima, ja que hi ha una autorització judicial.

B. Dret a la Inviolabilitat del Secret de les Comunicacions (Art. 18.3 CE)

El TC diu que en una societat avançada aquest dret és una garantia de la llibertat individual i, a més a més, un instrument de desenvolupament cultural, científic i tecnològic col·lectiu, en el sentit que les comunicacions han de ser protegides sigui quin sigui el seu contingut.

Com pot ser vulnerat aquest dret?

• Interceptant la comunicació.
• Prenent coneixement antijurídic del comunicat, ja que el secret conté el contingut de la comunicació i la identitat dels interlocutors.

Qui és el titular?

Persones físiques o jurídiques, ja siguin nacionals o estrangeres. No existeix cap concreció que exclogui d'aquest dret a ningú.

Es troba regulat al CP als seus art. 197-200 (títol X "delictes contra la intimitat, dret a la pròpia imatge i inviolabilitat del domicili"). L'art. 200 CP diu que aquestes vulneracions poden dur a penes d'1 a 4 anys de presó i a una multa de 12 a 24 mesos.

Aquest dret també protegeix el correu electrònic.

L'art. 536 CP garanteix el secret de les comunicacions i pena als funcionaris que vulnerin aquest dret o ho facin violant les garanties legals o constitucionals.

Es permeten intervencions telefòniques pels delictes greus (per exemple, delictes contra la salut pública o tràfic de drogues a gran escala). Ha de ser un delicte greu, el TC afegeix el bé jurídic i la rellevància social de l'activitat.

C. Dret a la Protecció Enfront de la Informàtica (Art. 18.4 CE)

Llibertat informàtica: dret de control sobre les dades personals emmagatzemades. La seva principal garantia és l'HABEAS DATA (facultat de les persones de conèixer i controlar les seves informacions, les quals són processades en bancs informatitzats).

La jurisprudència del TC configura l'art. 18.4 com un dret fonamental de la llibertat informàtica, el qual protegeix les dades sotmeses a tractament informàtic i el reconeixement a l'individu de poder de control sobre els actes, el seu ús i el seu destí, per tal d'impedir el tràfic il·lícit i lesiu per la dignitat.

L'ordenament jurídic garanteix que les persones puguin donar o no consentiment per la captació, tractament i cessió de les dades personals que els puguin sol·licitar, a no ser que la llei permeti el contrari. S'evita la llibertat "vigilada o controlada".

HABEAS DATA: tenir o controlar les dades personals sotmeses a emmagatzematge i tractament informatitzat. Implica (LO 15/99):

• Tenir coneixement sobre l'existència i caràcter dels fitxers.
• Disposar del dret d'accés als fitxers.
• Dret de rectificació o cancel·lació de dades inexistents. Hi ha algunes excepcions per raons de seguretat pública.

Aquesta LO 15/99 reconeix el dret de tota persona a conèixer l'existència de tractament de dades personals, la finalitat i qui realitza el tractament.

La regulació inclou principis de protecció de dades:

1. PRINCIPI DE QUALITAT: Les dades han de ser adequades i pertinents als fins que hagin motivat el seu emmagatzematge.

2. PRINCIPI D'INFORMACIÓ I RECOLLIDA DE DADES: Hem de saber l'existència del fitxer i la identitat del seu responsable, la finalitat de la recollida i els destinataris de la informació, així com la possibilitat dels drets d'accés, cancel·lació, oposició i rectificació.

3. PRINCIPI DE CONSENTIMENT DE L'AFECTAT: Aquest haurà de ser inequívoc, a no ser que la llei disposi el contrari.

Quan no caldrà consentiment?

• Quan les dades de caràcter personal es recullin per les funcions pròpies de l'Administració Pública dins el seu àmbit competencial.
• Quan es refereixin a les parts d'un contracte o precontracte negocial, administratiu o laboral i siguin necessàries pel manteniment o compliment.
• Quan tinguin per finalitat protegir un interès vital de l'interessat.
• Quan les dades figurin en fonts accessibles al públic i el seu tractament sigui necessari per la satisfacció de l'interès legítim que busca el responsable del fitxer o pel tercer a qui es comuniquen les dades. Mai es poden vulnerar els drets i llibertats fonamentals de l'interessat.

Quan el responsable del fitxer cedeixi les dades a un tercer, només podrà utilitzar les dades pels fins directament relacionats amb les funcions del cedent, amb el consentiment de l'interessat. Aquest no caldrà si la cessió està prevista per llei o es tracti de fons accessibles al públic.

L'Agència de Protecció de Dades és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat, tant pública com privada, així doncs actua amb plena independència de les Administracions Públiques en el seu exercici competencial.