John Locke: drets naturals, pacte social i dret a la revolta

El Pacte Social i els Drets Naturals de Locke

L'Estat com a Protector de Llibertats

L’Estat ha nascut com a conseqüència d’un pacte per potenciar les llibertats naturals i no per destruir-les. Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat. Si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir. En aquest cas, els ciutadans deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo, i el poden destituir i establir-ne un de nou. És a dir, quan el dret natural a la llibertat o a la propietat de tots els individus no és respectat des del poder, el contracte es trenca i el poble pot recuperar la seva llibertat originària.

Conceptes Clau en la Filosofia de Locke

• Poder Legislatiu

  Aquella part de l’Estat que té la capacitat d’elaborar i modificar lleis.

• Estat de Guerra

  Quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre.

La Justificació del Dret a la Revolta

Aquest fragment és important perquè Locke justifica el dret a la revolta. Locke considera que la societat s’organitza sobre la base d’una sèrie de drets naturals: la vida, la llibertat i la propietat, que cap pacte polític no pot transgredir. Aquests drets existeixen en l’estat de naturalesa i el seu fonament no prové de Déu, sinó de la necessitat de portar una vida plena i feliç.

L'Estat de Natura i els Drets Fonamentals

L’estat de natura és com es troba l’home com a producte de la natura, és a dir, quan encara no ha adquirit cap tipus de cultura. És un estat perfecte, on es respecten les llibertats i la igualtat. Hi ha tres drets a la llei natural: preservar la vida, la llibertat i els béns. Tot i que la llibertat està reduïda voluntàriament en el moment que, per evitar un possible estat de guerra, entrem en societat.

La Propietat com a Pilar de la Llibertat

Entre els drets naturals, Locke atorga una especial importància a la propietat per una raó bàsicament empírica: sense propietat no hi ha llibertat. El dret a la propietat evita que els individus caiguin en l’esclavatge i, per tant, ha de ser especialment defensat. Quan els governants imposen l’arbitrarietat, és a dir, quan volen actuar més enllà dels drets que els atorga el pacte pel qual es crea la societat política (el que avui anomenaríem una Constitució), el govern es torna il·legítim.

La Confiança Popular i el Poder Polític

La societat es basa, per tant, en la confiança que diposita el poble en el poder legislatiu que representa la seva voluntat. D’aquesta manera, el poder resideix en el poble que, a partir de la regla de la majoria, aconsegueix un acord per a decidir donar el poder a un únic cos polític.

Objectiu de la Societat Política

L’objectiu principal d’entrar en una societat política és preservar la propietat de les persones, les seves vides, llibertats i possessions.

L'Estat Civil i la Legitimació del Poder

L’estat civil suposa una societat pacífica on el poder legislatiu uneix el poble en un estament, però si aquest poder es desintegra, la societat també. La majoria ha de decidir en cada cas si atorga el poder a un de sol (monarquia), o a una minoria triada (oligarquia), o si l'assumeix ella mateixa, en el cas d'una democràcia perfecta. En el moment en què algú legisla arbitràriament, la societat no està obligada a acceptar les seves lleis i té dret a revoltar-se en contra d’aquest govern imposat; de fet, la revolta esdevé una necessitat. Han traït el pacte i la confiança entre el poble i el poder legislatiu. El poder legislatiu recau en els representants legítimament elegits pel poble (parlament) i l'executiu, ostentat pel govern, està sotmès permanentment al control legislatiu.