Dora diu que no

Crítica a la Indefinició del superhome

El vitalisme de Nietzche el condueix a fer una Defensa del valor de la llibertat, tot i que el preu a pagar sigui L’autosuficiència i l’aïllament; aquest valor es materialitza en la figura del superhome, el que accepta la mort de Déu i no el substitueix per altres valors, El que assumeix plenament la vida. Ens diu que el superhome és el més fort, el Més noble, l’autèntic filòsof que estableix nous valors no commensurables amb Els establerts ni amb cap criteri extern a la vida. Nietzsche explica el procés De la generació del superhome amb la metàfora de les tres transformacions i L’identifica amb la figura del nen (en tant que creador espontani del propi joc). La imatge del nen com a superhome és prou il·lustrativa perquè podem entendre Que en un nen tot està per definir i no està “contaminat” per la cultura Tradicional. En altres textos ens definirà una mica més el superhome dient-nos Que té la voluntat de poder i és l’únic que supera la prova de l’etern retorn.

La imatge del Superhome sembla doncs mig traçada, poc acotada i sembla ser que Nietzsche va Preferir no concretar-la més precisament perquè es tracta d’un ésser tan Diferentals individus contemporanis que si hagués intentat definir-la més Segurament hauria acabat contaminada.

Tenim en compte que es Tracta d’un ésser nou i per això només en podia esbossar alguns trets, però la Imatge que ens ofereix Nietzsche està tan poc definida que és fàcil imaginar-se El superhome com l’infant salvatge, que havia crescut sol en mig del bosc, aïllat De la civilització.

Hi ha moments però, en Que Nietzsche ens diu que l’home normal és un tràmit, entre l’animal i el Superhome, com si aquest fos el fruit d’una evolució entre els homes: està clar Que l’infant salvatge ens ofereix una imatge més propera a la dels animals (que A la d’un home evolucionat) i des d’aquesta perspectiva no podríem identificar El superhome amb aquesta figura. No obstant, sí que és veritat que un infant Salvatge no estaria contaminat pels valors de la cultura occidental, segurament Seria la persona més autosuficient i aïllada i probablement seguiria el seu Instint vital per sobre de qualsevol cosa.

Sabem que Nietzsche Ens parlava del retorn als valors primitius, i possiblement li hagués Interessat molt la història d’aquest cas, però és aquesta la imatge que ens hem De fer del superhome? La figura d’aquest nen és el que representa l’autèntic Filòsof? És probable que no, però, si més no, l’exemple és prou il·lustratiu Com per posar en relleu el fet que la indefinició del superhome pot ser Problemàtica.

Crítiques