La Dona com a Alteritat i Immanència: Anàlisi Filosòfica

La Dona: Alteritat i Subordinació Històrica

He de dir que la dona, al llarg de totes les èpoques, sempre ha estat una simple titella en mans dels homes. És a dir, sempre ha estat l’alteritat respecte a l’home. A més a més, la dona sempre ha estat situada per sota de l’home. Per les seves característiques, podríem dir que és considerada com un intent d’home defectuós i, per aquestes raons, es troba dominada per l’home.

Definició de Feminitat i Gènere

Per tal de comprendre millor el que parlem, cal dir que, des del meu punt de vista, una dona no és menys dona que una altra per no tenir aquesta qualitat que esmenta el text: la feminitat. Una dona és una dona només per tenir úter, ja que és el que ens diferencia dels homes i, per tant, el que ens fa dones.

Encara que una dona no sigui femenina, això no significa que deixi de ser dona; si no, què seria? Així doncs, per a mi, i per a la majoria de la gent, les dones són totes iguals, siguin més femenines o no.

L'Etern Femení: Un Concepte Canviant

En cada època hi ha hagut una forma de percebre l’ideal masculí, que havia de ser capaç de protegir i alimentar la família. Mentre que l’etern femení és percebut tradicionalment com a:

• Irracional
• Frívol
• Sense capacitat d'iniciativa

L’etern femení, però, canvia amb el pas del temps, la cultura i la societat.

El Subjecte i l'Altre: L'Origen de la Subordinació

Quan els homes s’afirmen com a subjecte, atorguen a la dona el paper de l’Altre. Aquesta categorització és deguda a esdeveniments del passat:

1. Prehistòria: La dona va rebre el paper de la maternitat. Per aquesta raó, havia de quedar-se a la cova cuidant els fills i passava la major part de l'any embarassada.
2. Rol Masculí: Així, l’home va haver de sortir a caçar per obtenir menjar i va rebre el paper de protecció.

A partir d'aquí, se li va donar més importància al paper de l’home i la dona comença a ser considerada “inferior”.

La Comparació de Simone de Beauvoir

D'altra banda, Simone de Beauvoir compara la relació d’opressió entre ambdós. Per exemple, mentre que l’esclau sap que està esclavitzat, la dona no ho nota, encara que estigui fent el mateix que l’esclau, però vestida de seda.

La Llibertat Determinada i la Immanència

Per tal de comprendre millor allò que parlem, diré que el concepte d’immanència de les coses i els animals és semblant al de les dones, sobretot el dels animals. Aquests es troben en la immanència perquè, encara que tenen llibertat, podríem dir que és determinada, ja que tot el que fan ho fan per instint i no per una llibertat absoluta.

A banda del cas de les dones, al llarg de la història hi ha hagut molts grups socials que s’han trobat en la immanència, encara que per altres raons, com ara:

• Els jueus
• Els negres
• El proletariat

La Immanència com a "Falta Moral"

Si assumim que som lliures, aleshores caiem en la immanència i ens equiparem amb les coses i els animals, perquè són éssers ja fets, és a dir, són sempre iguals a si mateixos i es troben dominats pels seus instints.

A diferència dels humans, que intentem superar-nos i no quedar-nos fixos com un objecte, al llarg de la història la meitat de la humanitat, concretament la dona, s’ha trobat en un estat d’immanència.