Distribució i organització de l'espai al punt de venda

Economía5,81 KB

Zones interiors del punt de venda

L'estructura ve determinada per l'arquitectura del local i la disposició del mobiliari. Es troba condicionada per columnes, escales i altres elements arquitectònics que limiten la superfície de distribució.

  • Comerç tradicional: 50% de magatzem, 25% de sala de venda i 25% de sala d'espera i atenció al públic.
  • Lliure servei: 80% de sala de venda i 20% repartit entre caixes, magatzem i oficines. Els clients acostumen a circular en sentit contrari a les agulles del rellotge; es recomana situar l'accés per la dreta de la façana i la sortida per l'esquerra de l'edifici.

Distribució de la superfície

A l'hora de distribuir la superfície, cal tenir en compte quatre principis bàsics:

  • Aconseguir que el client circuli per la major part de les seccions.
  • Rendibilitzar al màxim la superfície disponible.
  • Facilitar la compra al client.
  • Minimitzar els costos de magatzem i de reposició de productes.

Zona calenta i zona freda

La delimitació d'aquestes zones varia en funció de la ubicació dels punts d'accés i de la forma de la superfície comercial:

  • Zona calenta: és la més pròxima al punt d'accés, la més recorreguda i la que registra un trànsit més elevat de persones.
  • Zona freda: és la més allunyada del punt d'accés, la menys recorreguda i la de menys trànsit.

Quan hi ha dues o més entrades, l'extensió de la zona freda disminueix. A més, s'observa que els clients tendeixen de manera natural a dirigir-se cap al centre de l'establiment.

Punts calents i punts freds

Dins d'aquestes zones s'identifiquen punts específics:

  • Punts calents: espais que generen concentració de clients, molt visibles i accessibles. Estan formats per elements de mobiliari (capçaleres de gòndola, mostradors...) i recursos com ara il·luminació, decoració, missatges publicitaris, promocions o degustacions. Els mostradors i els emprovadors se solen situar estratègicament a la zona freda amb la finalitat d'escalfar aquest sector mitjançant il·luminació, decoració o estands de degustació.
  • Punts freds: són els espais més inaccessibles i menys visibles de l'establiment. Solen estar causats per gòndoles i productes mal implantats, una mala orientació del flux del públic, zones amb poca llum, desordre, soroll, atenció del personal desagradable o passadissos sense sortida.

Gestió de les seccions

Una secció és l'agrupació d'articles de la mateixa naturalesa. Per definir-les, cal dur a terme una anàlisi prèvia de les característiques de l'entorn, dels clients i de la competència. Cal considerar:

  • Productes complementaris: s'han de col·locar a prop l'un de l'altre.
  • Naturalesa del producte: en condiciona directament la ubicació.
  • Pes i volum: influeixen en l'esforç físic requerit per a la compra i la manipulació del producte.
  • Productes de primera necessitat: no s'han de col·locar tots junts, sinó dispersos per afavorir el recorregut.
  • Esforç de compra: determina la ubicació (per exemple, les xocolates se situen a prop de les caixes per compra per impuls, mentre que els televisors se situen en llocs molt visibles, generalment a prop de l'entrada).

Avingudes i passadissos

Són les vies a través de les quals els clients travessen la superfície d'exposició de productes. Es recomana evitar passadissos excessivament amples, ja que comporten els següents inconvenients:

  • Disminueixen els metres de lineal disponible per exposar gènere.
  • Dificulten la visió panoràmica i simultània dels productes d'ambdós costats.

L'amplada mínima recomanada d'un passadís és l'equivalent a tres vegades l'amplada d'un carro de la compra.

Circulació i itineraris

L'itinerari és la ruta que segueix el client per la botiga, la qual està condicionada per:

  • La situació de les caixes i de les portes d'entrada i sortida.
  • La disposició del mobiliari.
  • La ubicació dels productes, diferenciant entre:
    • Compra com a tasca: cerca una compra ràpida i efectiva.
    • Compra per plaer: l'objectiu és aconseguir que el client dediqui més temps i recursos econòmics a l'establiment.

Tipus de disposició del mobiliari

  • Distribució recta (en graella): és la distribució més uniforme. Els mobles es col·loquen de forma recta respecte a la circulació dels clients. Aprofita al màxim l'espai, resulta més econòmica però menys creativa, i és ideal per vendre productes bàsics associats a una imatge de preu econòmic.
  • Distribució en espiga: combina la circulació en línia recta i diagonal, col·locant els mobles de manera obliqua al sentit de pas. Té l'avantatge que facilita que els clients visualitzin més productes durant el trajecte.
  • Distribució lliure: és més irregular, amb un mobiliari que no segueix un patró fix. Té l'avantatge d'oferir una imatge personalitzada i una experiència de compra més agradable i tranquil·la, però com a inconvenient sol associar-se a costos més elevats o preus alts.
  • Distribució oberta: no presenta obstacles que dificultin la visió general de tot l'establiment.
  • Distribució tancada: divideix la superfície comercial en diferents sectors o ambients, mitjançant parets, envans o el mateix mobiliari.

Descargar

PDF Word HTML