Distribució i organització de l'espai al punt de venda
Zones interiors del punt de venda
L'estructura ve determinada per l'arquitectura del local i la disposició del mobiliari. Es troba condicionada per columnes, escales i altres elements arquitectònics que limiten la superfície de distribució.
- Comerç tradicional: 50% de magatzem, 25% de sala de venda i 25% de sala d'espera i atenció al públic.
- Lliure servei: 80% de sala de venda i 20% repartit entre caixes, magatzem i oficines. Els clients acostumen a circular en sentit contrari a les agulles del rellotge; es recomana situar l'accés per la dreta de la façana i la sortida per l'esquerra de l'edifici.
Distribució de la superfície
A l'hora de distribuir la superfície, cal tenir en compte quatre principis bàsics:
- Aconseguir que el client circuli per la major part de les seccions.
- Rendibilitzar al màxim la superfície disponible.
- Facilitar la compra al client.
- Minimitzar els costos de magatzem i de reposició de productes.
Zona calenta i zona freda
La delimitació d'aquestes zones varia en funció de la ubicació dels punts d'accés i de la forma de la superfície comercial:
- Zona calenta: és la més pròxima al punt d'accés, la més recorreguda i la que registra un trànsit més elevat de persones.
- Zona freda: és la més allunyada del punt d'accés, la menys recorreguda i la de menys trànsit.
Quan hi ha dues o més entrades, l'extensió de la zona freda disminueix. A més, s'observa que els clients tendeixen de manera natural a dirigir-se cap al centre de l'establiment.
Punts calents i punts freds
Dins d'aquestes zones s'identifiquen punts específics:
- Punts calents: espais que generen concentració de clients, molt visibles i accessibles. Estan formats per elements de mobiliari (capçaleres de gòndola, mostradors...) i recursos com ara il·luminació, decoració, missatges publicitaris, promocions o degustacions. Els mostradors i els emprovadors se solen situar estratègicament a la zona freda amb la finalitat d'escalfar aquest sector mitjançant il·luminació, decoració o estands de degustació.
- Punts freds: són els espais més inaccessibles i menys visibles de l'establiment. Solen estar causats per gòndoles i productes mal implantats, una mala orientació del flux del públic, zones amb poca llum, desordre, soroll, atenció del personal desagradable o passadissos sense sortida.
Gestió de les seccions
Una secció és l'agrupació d'articles de la mateixa naturalesa. Per definir-les, cal dur a terme una anàlisi prèvia de les característiques de l'entorn, dels clients i de la competència. Cal considerar:
- Productes complementaris: s'han de col·locar a prop l'un de l'altre.
- Naturalesa del producte: en condiciona directament la ubicació.
- Pes i volum: influeixen en l'esforç físic requerit per a la compra i la manipulació del producte.
- Productes de primera necessitat: no s'han de col·locar tots junts, sinó dispersos per afavorir el recorregut.
- Esforç de compra: determina la ubicació (per exemple, les xocolates se situen a prop de les caixes per compra per impuls, mentre que els televisors se situen en llocs molt visibles, generalment a prop de l'entrada).
Avingudes i passadissos
Són les vies a través de les quals els clients travessen la superfície d'exposició de productes. Es recomana evitar passadissos excessivament amples, ja que comporten els següents inconvenients:
- Disminueixen els metres de lineal disponible per exposar gènere.
- Dificulten la visió panoràmica i simultània dels productes d'ambdós costats.
L'amplada mínima recomanada d'un passadís és l'equivalent a tres vegades l'amplada d'un carro de la compra.
Circulació i itineraris
L'itinerari és la ruta que segueix el client per la botiga, la qual està condicionada per:
- La situació de les caixes i de les portes d'entrada i sortida.
- La disposició del mobiliari.
- La ubicació dels productes, diferenciant entre:
- Compra com a tasca: cerca una compra ràpida i efectiva.
- Compra per plaer: l'objectiu és aconseguir que el client dediqui més temps i recursos econòmics a l'establiment.
Tipus de disposició del mobiliari
- Distribució recta (en graella): és la distribució més uniforme. Els mobles es col·loquen de forma recta respecte a la circulació dels clients. Aprofita al màxim l'espai, resulta més econòmica però menys creativa, i és ideal per vendre productes bàsics associats a una imatge de preu econòmic.
- Distribució en espiga: combina la circulació en línia recta i diagonal, col·locant els mobles de manera obliqua al sentit de pas. Té l'avantatge que facilita que els clients visualitzin més productes durant el trajecte.
- Distribució lliure: és més irregular, amb un mobiliari que no segueix un patró fix. Té l'avantatge d'oferir una imatge personalitzada i una experiència de compra més agradable i tranquil·la, però com a inconvenient sol associar-se a costos més elevats o preus alts.
- Distribució oberta: no presenta obstacles que dificultin la visió general de tot l'establiment.
- Distribució tancada: divideix la superfície comercial en diferents sectors o ambients, mitjançant parets, envans o el mateix mobiliari.